Els cordons sanitaris: un mètode efectiu per aturar l'extrema dreta?
Assumir la seva agenda acaba sent un problema per als partits tradicionals
BarcelonaDavant l'auge de l'extrema dreta, no només a Catalunya, sinó a tot al món, els cordons sanitaris han estat l'eina principal de les formacions tradicionals, especialment de l'esquerra, per intentar frenar-ne el creixement i evitar que arribessin a governar. ¿Han servit? La realitat demostra que no han aconseguit contenir-ne l'ascens i aquesta setmana hem vist que tampoc han permès desbancar Aliança Catalana de l'única alcaldia que té a Catalunya, la que encapçala Sílvia Orriols a Ripoll. Fins ara, la formació només governa a la capital del Ripollès, però al Parlament els seus dos diputats s'han sumat des de fa un any als onze de Vox. Ara bé, a la resta de l'Estat i a Europa ja fa temps que l'extrema dreta ha tocat poder. Tot plegat porta a algunes preguntes: ¿L'estratègia per frenar les ideologies ultres s'ha de repensar? Què ha fallat? ¿N'hi ha prou amb els cordons sanitaris?
D'entrada, el professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona i expert en extrema dreta Jordi Bonet remarca que els cordons sanitaris no estan pensats per frenar el creixement dels partits d'extrema dreta i de la dreta populista radical, sinó que la seva funció passa per evitar que aquestes formacions entrin a les institucions. És a dir, que se signi ja abans d'unes eleccions un compromís en què totes les formacions tradicionals es comprometin a no pactar amb l'extrema dreta. Tots els partits, excepte el PP, van fer-ho al Parlament, on es van comprometre a no acordar res ni amb Vox ni amb Aliança Catalana i també a no acceptar "ni per acció ni per omissió" els seus vots per formar una majoria d'investidura o de govern.
Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor del llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català (Pòrtic), defensa que un cordó sanitari s'ha de basar en tres pilars: polític, de govern i institucional. És el segon pilar el que Torrens remarca que s'ha incomplert dues vegades a Ripoll, quan s'ha permès governar Orriols el 2023 i aquesta setmana amb el fracàs de la moció de censura perquè Junts no va acabar firmant el pacte. Ara bé, també veu errors en el pacte antifeixista firmat al Parlament i defensa, per exemple, no "confrontar dialècticament" amb l'extrema dreta: "Aconsegueixen provocar una polarització i això és la font de l'ascens d'aquests partits".
Bonet, per la seva banda, admet que una estratègia "d'exclusió" pot alimentar la "victimització" d'aquests partits i, per tant, "reforçar la seva mobilització i identitat política", però també és cert que si no accedeixen a posicions de govern i, per tant, a recursos públics, "les seves capacitats de creixement són més limitades", subratlla. El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon afegeix que quan l'extrema dreta és al govern també acaba perdent suports perquè "es troba amb problemes per implementar les seves polítiques" i els seus electors veuen que han incomplert les seves promeses.
Els pactes
Perquè un cordó sanitari sigui efectiu, Bonet apunta que és imprescindible que les forces de dreta i centredreta s'hi comprometin. "La responsabilitat principal de mantenir el cordó és del partit que té menys al·licients per firmar-lo", afirma. Es refereix al fet que les formacions de la dreta tradicional saben que poden patir una fuga de vots cap a l'extrema dreta: "El càlcul electoral ha fet fracassar els cordons sanitaris", adverteix el sociòleg. I, en aquest sentit, avisa que són precisament aquests càlculs els que porten el risc que els partits tradicionals assumeixin l'agenda d'extrema dreta.
De fet, hi ha un estudi recent titulat De la col·laboració a la convergència: actituds nativistes entre els partidaris de la dreta no radical, de Lie Philip Santoso, que observa que quan un partit tradicional pacta amb l'extrema dreta, això porta que els seus votants adoptin postulats de l'agenda ultra. "Les aliances amb els partits d'extrema dreta poden normalitzar les polítiques d'exclusió i agreujar les divisions socials", apunta l'estudi. "Normalitzen el discurs", afegeix el politòleg Toni Rodon.
L'estudi s'ha fet a partir d'enquestes del Regne Unit, Alemanya i Dinamarca. Precisament, a Alemanya fins ara el cordó sanitari havia funcionat, però ara la CDU post-Merkel ha començat a flirtejar amb Alternativa per a Alemanya, després que el partit que ara lidera Friedrich Merz rebés el suport de l'extrema dreta per intentar impulsar una llei per frenar la immigració –en un moviment que enduria la posició de la CDU sobre aquest tema– que no va tirar endavant al Parlament perquè 12 diputats conservadors es van abstenir o hi van votar en contra. En canvi, en països com Itàlia o Àustria el cordó no s'ha posat en pràctica, i les últimes eleccions també les ha guanyat l'extrema dreta. A l'estat espanyol no n'hi ha hagut tampoc i el PP i Vox governen en municipis i ajuntaments. L'estudi titulat Suport públic al cordó sanitari: evidència descriptiva d'Espanyamostra que l'aval entre la ciutadania espanyola a un cordó sanitari al partit de Santiago Abascal és "molt baix".
L'agenda d'extrema dreta
La immigració és una de les qüestions que l'extrema dreta ha posat a la diana i, arran d'això, els partits de dreta o centredreta també han endurit el discurs. Li ha passat al PP amb Vox, però també a Junts amb Aliança Catalana. Els juntaires han intentat competir amb el discurs racista d'Orriols proposant, per exemple, l'assumpció de les competències en immigració. En aquest sentit, Torrens subratlla que les polítiques públiques "amb impacte social", a més d'un relat que contraresti el dels partits populistes, són claus. I posa dos exemples. Si les beques menjador han quedat curtes per l'augment de població amb pocs recursos, en què es poden incloure persones migrants, la solució és augmentar aquestes beques perquè arribin a tothom, explica, per no abonar el discurs racista de l'extrema dreta. Pel que fa al relat, Torrens també advoca per defensar la Catalunya dels 8 milions com una manera de "donar una imatge de cohesió social".
Ara bé, Bonet reconeix que no hi ha cap vareta màgica i que es tracta de guanyar la disputa en "el terreny polític". Ho referma Rodon, que també avisa que ni les polítiques públiques ni la batalla més política no donen resultats de manera immediata, sinó que es tracta de "picar pedra" amb la mirada posada a mitjà termini perquè els frames que imposa l'extrema dreta canviïn o, si més no, puguin ser contrarestats.
