Cordialitat amb els presos mentre callen, picades de peu quan parlen

MadridNomés un passadís separa Jordi Sànchez –pres polític fora de les quatre parets del Congrés i avui, durant un parèntesi, només diputat de JxCat– d’Albert Rivera. El líder de Ciutadans s’ha assegut en aquesta sessió de constitució de la cambra baixa més a la dreta del que habitualment feia en l’anterior legislatura, en una metàfora del gir ideològic que ha protagonitzat el seu partit en la pugna per encapçalar l’oposició a Pedro Sánchez. No se saluden. El polític autoanomenat liberal distribueix després una foto per Twitter en què se’l veu dirigir una mirada displicent a Sànchez, i on diu que considera una “ofensa” la seva presència. És una de les notes de tensió d’una sessió parlamentària marcada per l’excepcionalitat que representen els presos polítics, dipositaris de la confiança de milions d’electors i, alhora, acusats de colpistes per gairebé la meitat de la cambra.

La sessió viu un pic de tensió, protagonitzat pel mateix Rivera, després dels acataments de la Constitució dels presos electes, que els diputats del seu partit i també els de Vox i el PP boicotegen amb cops de puny i de peus al mobiliari mentre parlen els diputats independentistes. A ells, tot i les fórmules originals d’acatament –“Per Espanya” o “Pel rei”, diuen alguns–, ningú els destorba. Als independentistes fins i tot se’ls crida: “La República no existeix”, brama Rivera.

La mirada de Rivera a Sànchez contrasta amb la salutació cordial que la seva número dos, Inés Arrimadas, fa als tres presos de JxCat –Josep Rull i Jordi Turull, a més de Sànchez–, tot i que serà l’únic contacte que mantindran durant la sessió. La cordialitat, malgrat tot, s’obre pas en una sessió anòmala. L’arribada dels presos, per una de les portes laterals de l’hemicicle, va acompanyada per l’aplaudiment dels seus companys de grup, i només el crit de “fora” d’una diputada de Vox, avui 'okupa' dels escons del PSOE per la llibertat que tenen els diputats per triar on volen seure en aquesta sessió de constitució de les Corts, trenca el respecte disconforme de la resta de diputats que, com Rivera, no veuen amb bons ulls la presència dels presos. Oriol Junqueras, per a qui els companys han reservat un escó a l’esquerra de l’hemicicle i a segona fila, un espai habitualment ocupat per Unides Podem, que s’ha desplaçat cap al centre pel creixement de la banda esquerra causat per la dislocació de Vox, despatxa amb Gabriel Rufián.

L’obertura formal de la sessió, protagonitzada per un president de la mesa d’edat de 73 anys i aspecte de Valle-Inclán, amb una llarga barba blanca i ulleres fosques, és aprofitada per una part dels presos per recuperar durant una estona una altra de les llibertats de què estan privats en la seva reclusió a Soto del Real: la digital. Els seus companys els deixen els mòbils, i, sobretot al principi, els consulten amb fruïció i fan unes quantes trucades. Sobretot els de JxCat, més abocats als aparells que no pas Junqueras, que també ha sigut l’únic dels quatre que no ha portat cap distintiu groc i ha optat per un sobri vestit negre amb corbata del mateix color. Entre les converses, n'hi ha una amb Carles Puigdemont, que també els ha fet arribar unes cartes que els presos obren dins mateix de l’hemicicle.

El president "Valle-Inclán" obre la litúrgia de la votació de la mesa, precedida per la lectura dels noms de tots els diputats, en un ritual que es repetirà fins a cinc vegades durant el matí. I és aleshores quan el conegut com a ‘fossar’ de l’hemicicle, l’espai on hi ha els taquígrafs, s’omple com un ou de diputats esperant dipositar la seva papereta a l’urna, i que aprofiten el moment per saludar-se després de mesos de campanyes seguides. És com el primer dia de curs, però en aquest hi ha uns nous alumnes que centren tota l'atenció: els presos.

Quan són cridats a votar, els presos es dirigeixen a la tribuna. Primer Junqueras, per ordre alfabètic, que avança amb dificultat cap a la filera que hi ha formada. De camí té la primera conversa amb membres del govern espanyol: en concret, amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i amb la de Defensa, Margarita Robles, amb qui xerra mentre l'embús de diputats no el deixa avançar cap a la tribuna. Serà la primera de moltes converses amb els membres de l’executiu, inclòs el moment més esperat, el de l’encaixada de mans amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que dura pocs segons i durant la qual tots dos es feliciten per les victòries respectives a les eleccions. Cordialitat, malgrat tot. “Hem de parlar”, li diu Junqueras.

Com que la sessió és llarga (encara s’haurà de votar un segon cop el nomenament de Meritxell Batet, que no obté la majoria en primera volta per obtenir la presidència de la cambra), la situació es va destensant. Turull, Rull i Sànchez també tenen el seu moment per saludar el president espanyol, que oficialment no els preveu tenir com a interlocutors en cap negociació política. Coincideixen fins i tot en la cua per anar a votar, moment durant el qual l’exconseller de la Presidència aprofita per parlar durant més estona amb Sánchez.

Els diputats de JxCat s'escapen un moment al bar reservat per a ses senyories, on es reuneixen amb el grup parlamentari, i de tornada xerren amb els diputats del PNB. Després ho faran amb alguns de Podem i Bildu. I a mesura que avança la sessió, els contactes es fan més habituals, fins al punt que hi ha temps per a converses llargues, d'uns quants minuts, com la que mantenen Turull i Irene Montero i Pablo Iglesias, als quals avui els diputats independentistes han fet un favor votant els seus candidats a la vicepresidència i la secretaria de la mesa. Junqueras ho fa amb diversos ministres del govern espanyol, entre els quals el també número dos del PSOE, José Luis Ábalos, donant a la situació una imatge de normalitat que no seria notícia si no fos perquè, en acabat, la policia els torna a escortar cap a la cel·la de Soto del Real, on esperaran la decisió de la mesa sobre el seu futur polític al Congrés i al Senat.