Cop de l’Estat a les institucions catalanes

BarcelonaDesprés de setmanes especulant amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i de dies valorant els efectes de la intervenció econòmica de la Generalitat, la suspensió de 40 anys d’autonomia a Catalunya va arribar per la força: a les vuit del matí, la Guàrdia Civil iniciava una sèrie d’escorcolls al Govern, detenia 15 persones, la majoria alts càrrecs clau per a la celebració del referèndum, i decomissava 10 milions de paperetes preparades per a l’1 d’octubre. Un cop de l’Estat a les institucions catalanes i a l’1-O que va provocar la mobilització cívica de milers de ciutadans. Al Palau de la Generalitat, la resposta va ser ferma: l’1-O segueix endavant, tot i que el referèndum, admeten fonts del Govern, queda “molt tocat”. La Moncloa ho té clar: l’1 d’octubre està desactivat i si no, encara apujarà un grau més la repressió. “Sou a temps d’evitar mals majors”, va advertir Mariano Rajoy al vespre.

Objectiu: el cor de l’1-O

L’operació, ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona -que a partir del cas Vidal ha orquestrat una causa general contra el referèndum-, va començar a les vuit del matí, quan la Guàrdia Civil va entrar a diferents departaments i va detenir els alts càrrecs. L’objectiu: anar al cor de l’organització de l’1-O sense afectar, per ara, el consell executiu. L’escenari principal va ser el departament d’Economia, que pilota Oriol Junqueras, l’encarregat d’organitzar el referèndum. Dos homes de la seva màxima confiança, Josep Maria Jové (secretari general de Vicepresidència) i Lluís Salvadó (secretari d’Hisenda), van ser els primers a ser retinguts. Jové és considerat l’arquitecte del referèndum, i ha pilotat els preparatius de l’1-O. Pel que fa a Salvadó, és l’home de la Hisenda Catalana, i ja estava investigat pel jutjat número 13 pel presumpte ús de dades fiscals. També van ser detinguts Francesc Surtries, director general de Patrimoni, i Josuè Sallent, alt càrrec del CTTI, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat. La llista es completa amb membres del departament de Governació i Exteriors, que tenen responsabilitats pel referèndum. Tots els detinguts, excepte quatre persones, seguien sota custòdia policial a la nit.

Cop a l’equip que prepara l’1-O i a la logística: en paral·lel a l’escorcoll a diverses seus (se’n van practicar fins a 41, entre els quals vuit a dependències de la Generalitat ), la Guàrdia Civil va decomissar deu milions de paperetes de l’1-O en una nau industrial de Bigues i Riells, i hi va detenir dues persones. La Policia Nacional també va intentar entrar a la seu de la CUP, però la concentració d’un miler de militants ho va impedir.

Poc després dels primers escorcolls, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va convocar una reunió de Govern extraordinària per consensuar el missatge: l’1-O continua. Tot i que des de l’executiu reconeixen que les detencions i confiscacions suposen un “cop molt fort”, la convicció entre els consellers i el president és mantenir la “serenitat i fermesa” per “aguantar” fins a l’1 d’octubre. L’objectiu és seguir endavant fins que l’Estat ho impossibiliti del tot, sense descartar que entre les pròximes mesures hi hagi accions contra el president i el seu executiu. Les accions d’ahir, admeten al Palau, eren d’una “brutalitat” que no s’esperaven. De moment, Puigdemont ha suspès els seus actes i es concentrarà a garantir l’1-O. Ahir, a part d’estar en permanent contacte amb Junqueras i el Govern, va parlar amb la majoria d’agents partidaris del dret a decidir. El bloc favorable al referèndum, que inclou els comuns, sindicats i col·lectius reticents a l’1-O, va tornar-se a unir ahir davant la suspensió de facto de les institucions catalanes.

Puigdemont va comparèixer envoltat de tots els membres del Govern per deixar clar que l’1-O seguia endavant i cridar els catalans a sortir a votar “per defensar la democràcia enfront d’un règim repressiu i intimidatori”. En una declaració institucional molt contundent, va acusar l’Estat d’haver “ultrapassat la línia vermella que el separava dels règims autoritaris i repressius”, i el va acusar d’haver instal·lat “l’estat d’excepció de facto ”.

Paraules buides per a l’Estat. A la mateixa hora, la Moncloa es mirava amb satisfacció tot l’operatiu, i donava per fet que l’1-O ja era història. El gran objectiu de Rajoy era desactivar el referèndum sense arribar al dia D, i ja ho dona per fet. Al Congrés, on se celebrava la sessió de control mentre la Guàrdia Civil entrava als diferents departaments, es van viure moments de tensió. “L’Estat ha de reaccionar”, es va justificar Rajoy, que al vespre va sortir a valorar un operatiu teòricament encarregat des d’un jutjat barceloní. “Tregui les seves mans brutes de les institucions catalanes”, li va etzibar Gabriel Rufián, d’ERC. Els diputats republicans i els del PDECat van abandonar el ple, i no van participar en les comissions, a excepció de Ferran Bel (PDECat), present a les explicacions de Montoro sobre la intervenció de la Generalitat.

Economia intervinguda

Precisament, la Guàrdia Civil entrava al departament d’Economia quan s’hi mesuraven les conseqüències de la intervenció de l’autogovern, que ahir ja va ser un fet. Per si quedaven dubtes de la suspensió de l’autogovern, Montoro es va encarregar de recordar que ja gestiona les finances catalanes. El Govern, que fins ahir havia donat per fet que la decisió estava suspesa i que podia seguir operant com si res, va assumir la intervenció i cedirà a partir d’avui les dades necessàries perquè Hisenda faci front als pagaments imprescindibles. Fins i tot la interventora general va tornar a certificar davant Montoro que no es destinaven diners al referèndum. Un gest insuficient: el ministre té ara la clau de la caixa.

Davant la suspensió de facto de l’autonomia, la mobilització ciutadana es va allargar tot el dia. El suport a l’autogovern va arribar de centenars d’associacions del país, del FC Barcelona al Primavera Sound. Les entitats sobiranistes hi van sumar una crida per sortir al carrer cívicament per defensar l’1-O. Des de primera hora, desenes de milers de ciutadans (la Guàrdia Urbana hi va comptabilitzar fins a 40.000 persones) van concentrar-se davant de la seu d’Economia, en una manifestació que es va allargar durant tot el dia i seguia al tancament d’aquesta edició. Els crits de “democràcia” i “votarem” s’ajuntaven amb les mostres de solidaritat als detinguts i de rebuig a la Guàrdia Civil. A més de llançar clavells als agents i als vehicles, la concentració feia impossible que els agents que van participar en l’escorcoll sortissin del departament. Les entitats sobiranistes havien promès que la mobilització permanent estava a punt per si l’1-O estava en risc, i ahir es va començar a posar a prova la capacitat de resposta al carrer. A la nit, el so de la protesta es va deixar sentir amb força per tot el país, amb cassolades contra la repressió de l’Estat.

El Govern i la ciutadania hauran de posar a prova la seva resistència els pròxims dies per arribar a l’1d’octubre amb possibilitats de votar. La repressió de l’Estat va posar ahir en risc l’1-O i va sentenciar l’autogovern de Catalunya.