Conviure amb l'espionatge: "He tingut quatre mòbils en quatre anys"

BarcelonaFa mesos –en algun cas anys– que el grup de recerca Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, va posar-se en contacte amb desenes de personalitats vinculades al Procés per si podien analitzar el seu mòbil. El motiu? La possibilitat d'haver estat víctimes de Pegasus, un virus ideat per l'empresa israeliana NSO que només comercialitza amb estats i a través del qual es pot obtenir tota la informació d'un telèfon mòbil sense que l'afectat se n'assabenti. El resultat de l'estudi canadenc va ser positiu: havien estat infectats, però ja feia temps que tots ells actuaven com si fossin espiats. Fins a nou víctimes expliquen la seva experiència a l'ARA.

L'expresident Artur Mas no sap ni quan ni com va ser víctima de Pegasus, però tot just fa una setmana el grup de recerca Citizen Lab es va posar en contacte amb ell per si podien analitzar el seu mòbil. Els va proporcionar l'anterior dispositiu –ara en té un de nou– i, efectivament, li van notificar que havia estat infectat amb el virus. En el seu cas, no van poder determinar les dates en què va ser espiat ni durant quant de temps, però creu que el que ha sortit a la llum és només la punta de l'iceberg. "Això pot anar més enllà", diu, asseverant que seguirà fent un ús restringit del mòbil com fa, afirma, des de fa anys: "El 2010, quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, ja deixava el mòbil fora de les reunions davant l'estranyesa dels meus col·laboradors".

L'atac al telèfon de Jordi Sànchez és el primer que s'ha registrat. Com a personatge clau del Procés, van intentar entrar al seu dispositiu ja el setembre de l'any 2015 a través d'un enllaç que va rebre per SMS sobre una suposada notícia que li podia interessar: "Noves ingerències dels fiscals espanyols. Amenaces a Junts pel Sí i la CUP". Ho relaciona amb el context –després de la manifestació de l'Onze de Setembre–, però també amb la investigació que ja va obrir el 2015 la Fiscalia de l'Audiència Nacional sobre el Procés. Sànchez va rebre 25 atacs entre el 2017 i el 2020 i recorda que els intents coincideixen amb dates clau: l'abril del 2017 quan hi ha una reunió determinant per al referèndum de l'1-O, o el juliol del 2020, just quan va obtenir permisos per sortir de la presó i estava preparant el congrés fundacional de Junts. De tot això se n'ha assabentat fa deu dies, però no prendrà noves mesures perquè assegura que "ja fa temps" que actua tenint en compte la possibilitat de ser espiat.

Josep Rius és una de les persones més properes a l'expresident Carles Puigdemont. Explica que sempre havia tingut la sensació de sentir-se "espiat", però que no ha sigut fins ara que n'ha tingut constància. La intervenció al seu mòbil va ser el juliol del 2019, les mateixes dates en què tenia programada una reunió amb l'advocat Gonzalo Boye sobre l'estratègia jurídica de l'expresident: llavors actuava d'enllaç entre la presó i l'exili. No consta cap atac registrat el 2017 perquè Rius es va canviar el mòbil, però recorda missatges d'aquell moment vinculats a atacs: li arribaven enllaços amb suposades notícies de Puigdemont on fàcilment ell, cap de gabinet del president, podia clicar per motius professionals. No va notar mai res excepte un estiu recent: el seu mòbil va deixar de funcionar durant dues setmanes i va haver de canviar diverses vegades de dispositiu.

L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé va començar a ser conscient que l'havien espiat quan els experts canadencs de Citizen Lab es van posar en contacte amb ell el març passat. No li va estranyar, tenint en compte els precedents al seu partit: "Que no em sentís sorprès no vol dir que no estigui indignat". El seu telèfon va ser atacat dos cops el juny del 2020, just uns dies abans d'assumir l'acta de parlamentari. Va clicar, sense ser-ne conscient, un missatge de text que li enviava suposadament la tresoreria de la Seguretat Social. Resultat: terminal infectat. No tem que pugui quedar compromès, ja que assegura que els espies no podran veure res "més enllà de fotos de la meva família". De seguida va canviar de mòbil, però el guarda per "si mai ha de servir com a prova". "Arribarem fins al final", assegura.

L’exvicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, sabia que li havien entrat al mòbil quan es va publicar el cas d’espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall el juliol del 2020: "Per no aixecar la llebre i no dir res fins que es publiqués l’informe, vam acordar fer una acció col·lectiva per recollir més casos i tenir més força". Reconeix que han extremat les mesures de protecció, però revela que en l’època de Muriel Casals les reunions importants ja les feien sense mòbils. "Qualsevol prevenció és poca", conclou Mauri, que dels 19 atacs que va rebre via SMS només li van acabar entrant 3 en clicar enllaços de notícies "per curiositat".  

Elisenda Paluzie sap que ha estat espiada des que va accedir a la presidència de l'ANC el 2018: "Em van trobar un micròfon activat a distància i un software que transmetia el que teclejava al mòbil". Es va canviar l'Android que tenia per un iPhone, que també va ser infectat. "Després vaig tornar a tenir un Android i ara un iPhone, he tingut quatre mòbils en quatre anys, dos dels quals infectats", explica resignada. Ara, quan rep algun SMS sospitós l'hi reenvia a l'Elies Campo, un dels investigadors del Citizen Lab, sense obrir-lo. "L'agost del 2020 ens va fer una sessió amb exemples de SMS vectors d'atacs perquè vigiléssim i ens van fer instal·lar el VPN per detectar intrusions". Sí que admet que sospita que alguna informació interna de l'ANC que ha publicat algun mitjà de Madrid la podrien haver passat els cossos policials amb l'espionatge sofert.

Fa un any Citizen Lab es va posar en contacte amb la CUP per rastrejar els telèfons d'alguns dels seus dirigents per les sospites d'espionatge i el del diputat al Congrés Albert Botran va ser un dels afectats, tot i que no havia notat res estrany. "L'atac el vaig rebre abans de la investidura de Pedro Sánchez perquè ens reuníem amb JxCat i ERC i devien voler saber com ens posicionaríem", opina. No ha pres cap precaució nova des que sap que ha estat vigilat. De fet, fa servir el mateix mòbil que va ser infectat i que li va donar el Congrés quan va ser escollit perquè "el mal ja està fet". Sigui com sigui, Botran en demanarà un de nou: "Només te'l canvien un cop i jo ja en vaig demanar un altre perquè se'm va trencar la pantalla del primer, però és una causa de força major i no me'l faran pagar".

Era l'estiu del 2020 i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, buscava des de l'exili suís cursos de formació sobre processos de pau i la resolució de conflictes polítics. Va rebre un SMS de l'institut Swisspeace, especialista en la matèria, i va clicar-hi. Era fals: mòbil infectat. "No vaig pensar que fos un missatge maliciós. [...] Sabien perfectament que picaria", explica. La dirigent republicana té constància de dues infiltracions per aquelles dates, que creu que responen al fet que la direcció del partit tenia "reunions estratègiques" i també que ella tenia dues trobades "altament confidencials" amb persones de perfil diplomàtic. Encara avui no en vol revelar la identitat. No va ser fins uns mesos després que Citizen Lab li va confirmar l'espionatge i li van venir dos pensaments a la ment. El primer: "Tenen tota la meva vida". El segon, que havia "exposat altres persones". Denuncia que el seu cas és especialment greu, ja que l'espionatge s'ha produït en territori suís i, per tant, "fora de la legislació espanyola".

L'octubre del 2019 l'empresari i divulgador Josep Maria Ganyet va rebre un missatge al mòbil amb una notícia sobre la sentència del Procés que li va semblar interessant. "Va ser picar i dir, hòstia, no, que Google no pot enviar notícies", rememora. Va analitzar la URL i va veure que era ransomware: "Em vaig adonar de seguida que algú m'espiava". S'explica que fos un objectiu pel seu paper de divulgador en temes com la ciberseguretat i també per la seva relació amb dirigents com Toni Comín. Què cal fer a partir d'ara? No clicar en enllaços sospitosos, no descarregar aplicacions pirates i tenir sempre les últimes versions. Però un diagnòstic final: "Si tens un Estat en contra, és molt difícil protegir-se".