La conversa entre Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau: escàndol polític o delicte penal?

BarcelonaJorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, van mantenir una conversa en què conspiraven per treure draps bruts a CDC i ERC que s'ha acabat publicant als mitjans de comunicació ('Público' n'ha revelat la gravació). És un delicte o un escàndol polític? Es pot considerar legal que dos alts càrrecs de l'administració pública parlin sobre com desprestigiar i acusar de prevaricació dirigents de dos partits per perseguir un determinat objectiu polític?

L'ARA ha consultat diversos juristes per contestar a aquestes preguntes i, si bé consideren que és un "escàndol polític", creuen que amb la informació que hi ha ara sobre la taula ni De Alfonso ni Fernández Díaz incorren en un delicte penal o administratiu. Tanmateix, els experts són prudents a l'hora de valorar la filtració, i estan pendents de si apareix més informació en les properes hores.

El que sí que apunten altres fonts jurídiques és que es pot haver incomplert la llei de l'Oficina Antifrau i es podria considerar el cessament del cap de l'Oficina Antifrau, que només és permesa per motius de "negligència".

Margarita Bonet

La penalista Margarita Bonet apunta que ara per ara és una "conversa informal" i que s'ha de conèixer el context en què es produeix. "Una altra cosa seria si s'esbrinessin més coses i d'aquí es derivés una mala conducta en el funcionament de l'administració", apunta, "ara per ara no es pot castigar penalment".

I és que un dels punts importants que assenyalen els juristes consultats és que perquè hi hagi delicte s'ha de demostrar que d'aquesta conversa se n'ha derivat una actuació administrativa o que s'ha obert una investigació a l'Oficina arran d'aquesta conversa. "Si n'hi ha indicis, es pot obrir una investigació", diu Bonet, i afegeix que si compleix tots els "requisits formals" i està "justificada" no hi pot haver delicte penal.

Hi podria haver prevaricació administrativa? Segons Bonet, aquest tipus de delicte es dóna només quan una autoritat pública dicta una resolució "injusta" o "arbitrària" o no s'adscriu als criteris formals que es requereixen per llei.

Tot i que Bonet diu que no hi ha delicte, apunta que el cas "diu molt del clima polític" que es viu a l'estat espanyol i considera que s'està incomplint la "separació de poders" i que s'han d'assumir, en tot cas, responsabilitats polítiques.

Joan Queralt

El penalista Joan Queralt descriu comes podria cessar el director de l'Oficina Antifrau d'acord amb el que marca la llei del propi organisme (tot i que podria dimitir en qualsevol moment). El Parlament només pot iniciar un procediment per cessar De Alfonso si hi ha hagut "negligència notòria i greu" en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec. La votació a la cambra catalana s'hauria d'aprovar per 3/5 en la primera votació i si cal una de segona per majoria absoluta.

Si les converses amb el ministre de l'Interior encaixen amb el que recullen aquests articles, doncs, serà objecte de discussió parlamentària.

Xavier Arbós

El jurista Xavier Arbós, al seu torn, també destaca que la conversa és un "estadi previ" a la hipotètica comissió d'un delicte i que no és il·legal que aquests dos alts càrrecs parlin. Ara bé, és taxatiu a l'hora de condemnar els fets des del punt de vista polític: "És un escàndol", diu, i afegeix que cal que s'assumeixin responsabilitats polítiques per part de tots dos i que es donin "més que explicacions".

Un dels altres punts també que assenyala Arbós és el que recull la mateixa llei de l'Oficina Antifrau. L'article 18, sobre la confidencialitat, diu que les investigacions s'han de dur a terme de forma "reservada" per salvaguardar la seva eficàcia. També assenyala que es pot cessar el seu director per "negligència" o per incomplir les seves funcions.

Es pot aplicar? Arbós considera que només si a partir de la conversa amb el ministre s'ha obert una investigació es podria aplicar. "La qüestió és si s'ha decidit investigar per raons d'oportunitat política", diu, i en aquest cas es podria obrir una investigació interna i, si s'escau, un expedient disciplinari.

Un dels fets col·laterals que apunta Arbós és que el cap de l'Oficina Antifrau va insinuar, en declaracions a TV3, que no era casualitat que aquestes filtracions es produïssin en el moment en què s'ha començat a investigar el PSC. Un fet, diu el jurista, que sí que constitueix una revelació de secrets de les investigacions que té en marxa l'organisme (la qual cosa sí que incompleix la llei de l'Oficina Antifrau).

En tot cas, afegeix Arbós, "si això és veritat és molt greu, [De Alfonso] triga a presentar-se al Parlament per comparèixer".