Núria Orriols: "Convergència està viva dins de Junts, però Junts no és CDC"

BarcelonaLa periodista de l’ARA Núria Orriols (Berga, 1992) ha publicat el llibre Convergència: metamorfosi o extinció (Angle Editorial), una exhaustiva crònica periodística sobre la transformació de l’espai convergent. El presenta aquest dijous a la llibreria Documenta de Barcelona.

Convergència està viva o morta?

— Està viva dins de Junts, el que passa és que Junts no és Convergència. L’exemple clar és l’acte de presentació de la candidatura de Xavier Trias: hi havia Laura Borràs, però també Jordi Pujol i Artur Mas.

Comences el llibre parlant del pols entre Miquel Roca i Jordi Pujol el 1992. Per què és important?

— Perquè la decisió de CDC d’autodissoldre’s és, entre altres coses, conseqüència d’estar molt lligada a un personatge polític molt concret que és Jordi Pujol. Aquesta CDC més monolítica té l’inici en la crisi Pujol-Roca del 92. A partir d’aquest moment el que acaba omplint de contingut què és ser convergent és el que fa Pujol.

Però què és “ser convergent”?

— La virtut que tenia Pujol és que tothom podia entendre a la seva manera què és ser convergent. Va aconseguir tenir un discurs tan eclèctic que permetia que persones com Carles Puigdemont i Antoni Fernàndez Teixidó –que no tenen res a veure i que han fet una evolució política diferent– podien sentir-se còmodes militant a Convergència.

Per què es col·lapsa Convergència?

— Té a veure amb dues coses: la confessió de Pujol i la corrupció. A partir del cas Palau i el 3%, els dirigents de l’època no es veuen capaços de gestionar la bomba que suposa la corrupció pel partit. És la corrupció el que fa inviable que el partit segueixi com a tal.

Una altra conseqüència de la pugna entre Roca i Pujol és l’ascens del pinyol. Per què és important?

— Les arrels de la mutació independentista de CDC sorgeixen amb la presa del poder del pinyol, que veu com el model pujolista del peix al cove comença a donar símptomes d’esgotament i hi introdueix matisos sobiranistes que acaben desembocant el 2012 en l’aposta per l’estat propi. No es pot entendre la mutació independentista de Convergència sense fer el seguiment d’aquesta generació.

Pujol va preveure que el partit aniria cap aquí?

— Jo crec que ell sí que veia que hi havia una generació que volia empènyer cap aquí, però el seu paper sempre va ser el de frenar. I en aquest sentit és significatiu el dinar al restaurant Provença de Barcelona el 1999 amb els joves que aposten per avançar en el discurs sobiranista del partit, en què els diu que amb Espanya cal posar-se límits.

El pinyol no sempre va a l'una.

— El pinyol funciona a la perfecció per arribar al poder tant a dins de Convergència com a la Generalitat. Però a partir del 2010 comencen a competir entre ells per veure qui influeix més en Artur Mas. I en aquesta competició sempre hi ha un guanyador que és David Madí, sigui des de dins o des de fora de la política.

Per què és important David Madí?

— Des de finals dels 90 és un dels personatges que és permanentment influent en aquest espai polític. És en la cuina de la presa de decisions de Mas, també de Puigdemont durant l’1-O i també en tota la formació de Junts i de la Crida Nacional.

Quan decideix Mas que ha de tancar Convergència?

— El primer cop que verbalitza que cal tancar el partit és en un sopar el 2015 a Sant Feliu de Guíxols.

Per què no funciona el PDECat?

— Crec que, d'una banda, la refundació de Convergència és molt més radical del que volia Mas. A més, s’escull una cúpula sense experiència, que viu contínuament batallant amb els turullistes i que és molt més moderada que Puigdemont.

Per això neix JxCat?

— Sí. Per aquest distanciament que es produeix durant el referèndum entre la direcció del PDECat i Puigdemont, que deixa de confiar en la cúpula del partit i creu que no pot representar l’1-O.

Convergència hauria deixat el Govern com ha fet Junts?

— Crec que no, que en aquest sentit qui encarna més l’ànima convergent són els pragmàtics que aposten per quedar-se a l’executiu. És anticonvergent sortir del Govern? D’acord amb la trajectòria del partit, sí, però això no vol dir que no hi hagi convergents dins de Junts que van optar per sortir de l’executiu.