Convergència ja no espera Unió

BarcelonaEn un esforç per recuperar l'autoestima, la direcció de CDC va decidir promoure de cara a la tardor política un nou eslògan per al partit: 'Som convergents!'. L'encarregat d'estrenar-lo en públic va ser el president de la Generalitat, Artur Mas, en un consell nacional ampliat de la formació que va servir per entronitzar Josep Rull com a nou home fort dels nacionalistes al capdavant del comitè de direcció. Una de les primeres decisions que ha pres el nou organisme –amb el vistiplau, per descomptat, de la cúpula– és entrar a formar part de la campanya unitària 'Ara és l'hora' amb un lema propi, 'Siguem positius', que remet al doble sí a la pregunta del 9-N. I aquesta decisió s'ha pres sense esperar Unió, immersa des de fa setmanes en un tens debat intern sobre la independència que s'ha de resoldre aquest diumenge en un consell nacional extraordinari i monogràfic sobre la qüestió.

No és la primera vegada, ni serà la última, que Convergència es posiciona públicament a favor de la independència. De fet, la seva adhesió a la campanya que basteixen l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural arreu del territori era un fet esperat i que va en la línia de pregonar la unitat que tant invoquen els nacionalistes. Es tracta de l'últim pas en la sobiranització del partit, que s'accelera a partir del març del 2012, quan Convergència inclou la defensa de l'estat propi en la seva ponència política. La decisió final, per cert, la va seguir molt de prop l'aleshores president d'honor del partit, Jordi Pujol, que va participar en el debat que va mantenir Mas amb els dirigents de CDC durant aquells tres dies transcendentals a Reus.

Campanyes progressives

En aquell congrés de Reus, Mas va defensar en el seu discurs de tancament del conclave que el seu pla B al pacte fiscal era desplegar la Hisenda pròpia. Convergència va destinar molts esforços interns a defensar la construcció de l'Agència Tributària catalana com a primer pas de la "transició nacional", i dirigents del partit assenyalaven en privat que aquell material distribuït a la militància ja era "pedagogia per l'estat propi". El tempo polític es va accelerar amb la manifestació històrica del 2012, promoguda per l'ANC, que va omplir els carrers de Barcelona amb la demanda de la independència. Mas va convocar eleccions anticipades amb la consulta "en el marc legal que s'esdevingui" en el programa electoral, i el partit va tornar a activar-se per fer pedagogia.

És en aquest context que, al març del 2013 –poc abans de ser imputat pel cas ITV–, l'aleshores secretari general Oriol Pujol va anunciar la campanya 'Què està passant a Catalunya?', basada en tres eixos: la crisi econòmica i social, la crisi política i institucional i, per acabar, el dret a decidir i l'estat propi. "Catalunya té tots els fronts oberts, i tenim opcions de guanyar la batalla en tots ells", sostenia aquells dies Mas, i els quadres del partit es van mobilitzar per tot el territori per explicar la situació de l'autogovern i la necessitat de la consulta. La direcció ha demanat als dirigents de la formació que també recorrin Catalunya per explicar el triple sí: sí a la democràcia –a la consulta–, sí que Catalunya es converteixi en un Estat, i sí que aquest estat sigui independent.

La següent campanya es va centrar precisament en l'últim aspecte de la iniciativa 'Què està passant a Catalunya?'. Sota el lema 'Dret a decidir i estat propi. Garantia d'un futur millor', la direcció nacionalista es va centrar a explicar a la ciutadania els beneficis de tenir un estat. No hi van faltar les reunions reduïdes amb ciutadans –que encara continuen– especialment en aquelles zones on les bosses d'indecisos són més pronunciades, com és el cas del Baix Llobregat. Aquesta iniciativa es va solapar amb 'Orgulloso de sus orígenes, orgulloso de Catalunya', seguint la màxima instal·lada a la direcció del partit segons la qual "cal convèncer la gent que l'estat propi és un bé per als seus fills i néts". Fent servir material en castellà, la cúpula va destinar esforços a zones clau del país per la consulta.

Un cop pactada la data i la pregunta del 9-N, la maquinària convergent es va posar en marxa sota el lema 'Siguem positius', que ara ha brindat a la campanya unitària. Responsables de tots els partits sobiranistes del país es van reunir dilluns passat amb ANC i Òmnium per tractar la qüestió, i Unió va decidir quedar-se'n al marge fins que no decidís el posicionament a la segona pregunta de la consulta. Convergència, en canvi, s'hi ha adherit per replicar el model del Yes Scotland que va funcionar a Escòcia en els mesos previs al referèndum. El focus, doncs, es desplaça aquests dies cap al flanc democristià, mentre els partits faran equilibris per mantenir la unitat en una cimera que Mas ha convocat per a demà divendres.

Un debat intens

L'encarregat democristià de gestionar el debat intern és Ramon Espadaler, nou secretari general del partit en substitució de Josep Maria Pelegrí. Segons fonts consultades de la direcció, Espadaler ha transmès a les assembles territorials que es reuneixen per preparar el consell nacional de diumenge que el partit s'inclina ara pel vot afirmatiu a la primera pregunta i per la llibertat de vot a la segona. "Josep A. Duran i Lleida ha constatat que no pot portar el partit cap al sí-no", assenyalen fonts del comitè de govern democristià.

Durant l'últim consell nacional, fins a 12 intervencions van reclamar el doble sí. En un moment àlgid del debat Duran va reptar les veus crítiques a trobar-li substitut. "Sempre l'he defensat, però hi ha vegades que no l'entenc", sostenia un veterà conseller nacional del partit en conversa amb Josep Sánchez Llibre, fidel guardià del líder d'Unió, a la sortida de la trobada.

No són pocs els quadres del partit que temen que Duran aprofiti la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N per desviar el debat cap al pla B i esquivar el posicionament sobre la independència. Espadaler, però, va defensar dissabte passat, acabat de signar el decret, que els democristians prendrien posició independentment del posicionament del Constitucional.

Mentrestant, aquest dissabte CDC ja participarà en el primer acte de la campanya unitària 'Ara és l'hora' sense esperar la decisió d'Unió. Quedarà un dia per conèixer-la.