“És hora de passar del sobiranisme econòmic de denúncia al de proposta”

BarcelonaCal passar del sobiranisme econòmic de denúncia al sobiranisme econòmic de proposta. Aquesta és la conclusió de la 1a Convenció Nacional: La Transició a la Independència, que ha organitzat el Cercle d’Estudis Sobiranistes en col·laboració amb Solidaritat Catalana per la Independència i que ha tingut lloc aquest matí a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. A causa de la gran quantitat de persones que han assistit a la convenció, s’ha hagut d’habilitar una sala annexa des de la qual s’ha seguit l’acte a través d'una pantalla.

Jaume Argerich, economista i professor de l’IESE, ha volgut presentar tot un seguit de propostes econòmiques enfocades a l’endemà de la independència. Entre altres coses ha plantejat la divisió d’actius i passius de l’Estat (“com ens repartirem, per exemple, el Museu Picasso?”), i la confecció d’un nou pressupost públic sense la càrrega del dèficit fiscal català. “Quan els números et donen la raó, només els queda el discurs de la por”, ha afirmat Argerich en referència al plantejament d’un hipotètic boicot comercial que, "en el pitjor dels casos", suposaria "la meitat del dèficit fiscal" actual. Per exemplificar que Espanya ja fa temps que és un mal negoci, Argerich ha citat unes paraules del polític i escriptor Joan Crexells: “L’Estat català podria atendre els seus ciutadans el doble del que els atén l’Estat espanyol”. Crexells va pronunciar la frase l’any 1923.

Pel que fa a l’àmbit empresarial, Albert Gendrau, professor d’Esade, ha volgut fer una defensa de l’associacionisme català, bàsic per entendre el teixit productiu del país. “Les multinacionals establertes a Catalunya ens van recomanar que ens donéssim de baixa de l’associació d’empresaris espanyols i que anéssim a la nostra” ha explicat Gendrau per demostrar la força que té la marca catalana comparada amb l’espanyola. L’empresari ha volgut mostrar els beneficis de la independència en el terrent empresarial i de teixit productiu, pel que fa a la presència internacional i al reconeixement per part de la Unió Europea i dels organismes internacionals. “L’empresariat català podria exercir de lobi per gaudir de més influència i defensar els interessos catalans”, ha dit Gendrau, que ha recordat que Catalunya ha estat pionera a nivell europeu en l'associacionisme empresarial, que es remunta al segle XV amb el Gremi de Fabricants de Sabadell o a la creació de Foment del Treball al segle XVIII. Per últim, ha donat receptes de cara a la regulació del model associatiu i empresarial, en el qual, segons Gendrau, l’afiliació hauria de ser voluntària "per evitar el clientelisme", i els convenis col·lectius s’haurien de substituir per un model d’acords a les empreses entre treballadors i empresaris.