Com convencerà ERC les seves bases per investir Salvador Illa?

BarcelonaPer molta controvèrsia que generi dins les files republicanes, la direcció d’ERC està negociant amb el PSC amb la voluntat d’arribar a un acord. És de lògica bàsica pensar que, si no, no s’haurien iniciat els contactes ni s’haurien posat condicions. De fet, fonts de les dues parts expliquen que han anat avançant i els més optimistes fins i tot parlen d’un preacord abans d’acabar la setmana que ve.

En absència del referèndum, que no ha estat protagonista de les negociacions, la carpeta del model de finançament és amb la qual ERC pot vendre les seves principals conquestes, però el PSOE i el PSC ja li han garantit que sempre seran menys ambicioses que el concert econòmic (el finançament singular) que fins ara ha mantingut com a línia vermella. Els avenços en algunes infraestructures –com Rodalies i l’aeroport– i en el català embolcallarien un document del qual, orgànicament, estan tant o més pendents que de mantenir càrrecs (i sous) a la Generalitat. Ha de ser un gran acord –al carrer Calàbria en són molt conscients–, perquè, si no, les bases no l’avalaran.

El primer punt per convèncer la militància és, doncs, tancar un acord amb avenços tangibles per al país i també per al partit. El segon és la manera com es plantegi la consulta. Encara no se sap res de quina serà la pregunta ni de quan es podrà votar, però fonts republicanes asseguren que hi ha molta preocupació en aquest sentit. Serà una pregunta directa sobre la investidura d'Illa, o indirecta i preguntaran als militants si volen que ERC continuï negociant amb el PSC i lloant tot el que inclogui el preacord?

Un partit dividit

La crisi interna també té un paper en tot plegat, però les dues faccions que es disputen el poder a ERC no estan batallant pel possible acord amb el PSC. Oriol Junqueras ja no és el president, però, lluny de carregar contra les negociacions, ha mantingut un silenci sepulcral des del primer dia i, de fet, algunes de les persones que li han donat suport públicament, com Joan Tardà, abracen efusivament la possibilitat d’un pacte amb els socialistes.

El possible retorn de Carles Puigdemont tampoc és innocu, i a Esquerra tenen por que es produeixi precisament quan el seu pacte amb el PSC s’hagi de sotmetre a l’escrutini de les bases. Rovira responia aquesta setmana que no només no els fa por que torni ara, sinó que el retorn de l’expresident és un “objectiu” per al qual ERC treballa. Com reaccionaria la militància si empresonen Puigdemont mentre Esquerra ha d’investir Illa?

Finalment, l’amenaça de repetició electoral és ben present. Malgrat que enquestes com la del CEO no els pronostiquin una davallada, la direcció republicana és conscient que són, potencialment, el partit que més podria perdre en cas que els catalans tornin a les urnes. Anirien a eleccions sense candidat i sense haver resolt escàndols com el dels cartells contra els Maragall i l’estructura B del partit.

Pocs polítics tenen la capacitat per improvisar discursos memorables. Per això és normal que els tinguin escrits o almenys que es facin esquemes per seguir el fil amb més facilitat. N’hi ha que necessiten que aquests esquemes tinguin un alt nivell de detall, com s’ha vist aquesta setmana amb Feijóo. Una imatge dels seus fulls va evidenciar que es preparava per fer servir un “tono duro” contra Pedro Sánchez.

Ara fa un any que el PDECat, el partit hereu de Convergència, es va dissoldre sense haver aconseguit mai fidelitzar l’antic votant convergent. Després de mort, però, encara té qui li fa cas, de tant en tant, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana algú s’ha dedicat a penjar fotos al seu compte oficial: la imatge de perfil va passar a ser, per unes hores, la d’una noia aixecant el dit del mig.