Control polític en funcions

BarcelonaEl Parlament nomena, fruit d’acords polítics entre els diferents grups, els membres de 18 organismes o consells assessors. L’objectiu és que controlin la feina dels polítics, com la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries, o a l’inrevés, que els polítics tutelin o assessorin la tasca d’ens com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Molts d’aquests càrrecs tenen una durada superior als quatre anys que dura una legislatura precisament perquè no sempre hi hagi el mateix equilibri de forces. Tot i això, els partits sempre intenten reproduir les proporcions del Parlament en aquests organismes, i sobretot que el president sigui del color del partit que mani a la Generalitat. Actualment, però, un terç dels 18 organismes tenen tots o alguns dels membres amb el mandat caducat.

Consell de Garanties

Tres mandats caducats des del novembre del 2015

El 24 de novembre del 2015 el Consell de Garanties Estatutàries va enviar una carta al Parlament per recordar-los que tres dels seus set membres havien acabat el mandat i s’havien de renovar. D’aquests, dos els ha d’escollir el Parlament i un el Govern, però encara no han arribat a cap consens entre els partits, i l’últim cop que es van reunir per parlar-ne va ser al juliol. I mentre hi ha tres consellers en funcions, un dels membres amb el càrrec en vigor -Joan Ridao- ha aprovat les oposicions per ser lletrat del Parlament i deixarà aviat el seu lloc al Consell de Garanties Estatutàries. Tot i que són casos diferents, els partits polítics poden aprofitar aquesta baixa per ajustar els equilibris al Consell. No és el mateix haver-se de posar d’acord per a dues places que per a tres -l’altra és decisió del Govern-. Els consellers que tenen mandat en vigor són Pere Jover (proposat pel PSC), Jaume Vernet (ERC), Marc Carrillo (ICV) i Àlex Bas i Francesc de Paula (CiU). Els que han acabat el seu mandat són Joan Egea (CiU), Eliseo Aja (PSC) i Carles Jaume (PP), a més de Joan Ridao (ERC). Bas, conseller secretari, explica a l’ARA que aquesta situació no afecta el seu funcionament habitual, “és una qüestió política”.

Corporació de Mitjans

Des del març del 2015 s’haurien d’haver renovat 3 dels 6 membres

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també hauria d’haver renovat la meitat dels seus membres fa més d’un any. El març del 2015, segons la llei reformada el 2012, tocava fer un sorteig per decidir a quins tres membres dels sis -abans del 2012 eren deu- se’ls renovava el mandat per sis anys més o se’ls substituïa. Però aquesta renovació s’ha anat ajornant perquè els partits del Parlament no es posen d’acord. Els tres noms nous haurien de ser aprovats per 90 dels 135 diputats, i amb l’aritmètica actual cal que es posin d’acord quatre partits. Per tant, tres cadires per quatre partits. En l’últim debat de política general al Parlament es va aprovar una moció que exigia que el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es renovés d’acord amb la llei durant el primer semestre del 2017 -dos anys més tard del que tocaria-. El PSC, C’s i CSQP, en paral·lel, demanen tornar a canviar la llei per ampliar altre cop el consell a nou membres i així facilitar els acords polítics. El consell el formen ara Brauli Duart (a proposta de CiU), Núria Llorach (CiU), Rita Marzoa (ERC), Antoni Pemán (CiU), Armand Querol (PP) i Josep Vilar (PSC).

Tant la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya tenen dos consells assessors de continguts que també nomena el Parlament a petició dels partits. Aquests consells s’han de renovar a l’inici de cada legislatura, cosa que no ha passat en cap dels dos un any després del 27-S. De fet, el consell assessor de RTVE no es reuneix des de fa un any i mig i tot apunta que acabarà desapareixent.

Consell de l’Audiovisual

Carme Figueras va acabar el seu mandat de 6 anys aquest estiu

En el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) només hi ha un membre que no té el mandat en vigor. És Carme Figueras, exconsellera del PSC durant el primer tripartit, que hauria d’haver sigut rellevada aquest estiu. L’actual CAC està format per Roger Loppacher (CiU), Yvonne Griley (CiU), Salvador Alsius (ERC), Eva Parera (escollida per CiU, però és d’Unió i ara s’alinea amb l’oposició), Daniel Sirera (PP) i Carme Figueras (PSC).

CoNCA

Fa quatre mesos que a quatre dels sis membres els tocava renovar

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) també és un altre òrgan que espera executar canvis en el seu funcionament per posar-se al dia. Actualment hi ha quatre dels seus sis membres que haurien d’haver sigut renovats al juliol, i s’ha de cobrir una vacant des del desembre del 2014, quan Valentí Puig va dimitir.

Sindicatura de Comptes

El març que ve toca renovar quatre dels set membres

La Sindicatura de Comptes no està en funcions, però quatre dels seus set membres acabaran el mandat al mes de març i caldrà refer els equilibris polítics que ara mateix no reflecteixen els colors actuals del Parlament després del 27-S. Els quatre síndics que acaben mandat, i que podrien renovar si els partits ho acorden, són: Joan-Ignasi Puigdollers (CiU), Andreu Morillas (PSC) i Emma Balseiro i Maria Àngels Servat (PP). I els que tenen mandat fins al 2019 són Jaume Amat (CiU), Miquel Salazar (PSC) i Jordi Pons (ERC). Els partits, consultats per l’ARA, asseguren que encara no s’han reunit ni han pensat internament en com es faran aquestes renovacions. El que sembla clar és que JxSí haurà de tenir quatre cadires -ara ja en té dues-; el PSC en mantindrà una però no podrà quedar-se la segona -els socialistes ho donen per fet-; Ciutadans compta que li toca poder nomenar un síndic, i el PP que no podrà mantenir cap dels dos membres que té ara -fruit de la força que tenien com a socis de CiU en el moment dels nomenaments-. Tot indica que l’última cadira per adjudicar serà per a CSQP.