Les contradiccions agiten la campanya

BarcelonaEn poques hores la campanya havia agafat color. Les declaracions de Felipe González diumenge a la nit per abonar una gran coalició PP-PSOE per fer front als reptes d’Espanya i evitar caure en mans de grups minoritaris que considera extremistes, i el tancament de files amb Mariano Rajoy, amb andanada contra el dret a decidir inclosa, del candidat del PP europeu a presidir la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, havien fet pujar la temperatura. El PSOE i, subsidiàriament, el PSC havien escrit una bíblia de campanya que passava per fustigar el PP i Rajoy, però González els hi trinxava. I feia unes setmanes que Unió havia triat a Dublín, amb altres partits de la família democristiana i conservadora europea, com ara el PP espanyol, Juncker com a candidat.

Les paraules del luxemburguès dient que estava d’acord “al 100% amb Rajoy” sobre Catalunya i que ja hi ha “prou països petits” i toca “unir-se” van deixar en mal lloc Unió i, de retruc, els seus socis de CDC. Aquesta és una campanya diferent i les contradiccions seran una constant perquè molts ciutadans (no tants com caldria per combatre l’abstenció) descobreixen que els partits estan integrats en grups europeus. I els que són a les famílies potents tenen contradiccions. És el que té ser cua de lluç, com els passa a Unió o al PSC. CDC, ICV o ERC, que es poden considerar caps d’arengada, en tenen menys. Després del 25 de maig tots han de donar suport a un candidat que, amb permís de Merkel, presidirà el govern de la Unió.

Fins ara les campanyes europees eren en clau interna. Els ciutadans escollien eurodiputats pel seu projecte europeu o per motivacions nacionals i poc se’n sabia del que feien després durant cinc anys a Brussel·les i a Estrasburg i de les seves aliances. La disciplina als grups a l’Europarlament és, a més, laxa i els interessos ideològics que expliquen l’adscripció dels diputats en un o altre es barregen sovint amb l’interès nacional, que condiciona molt.

Ahir eren els dirigents socialistes i els de CiU els que se sentien interpel·lats per les contradiccions. Van haver de sortir al pas dels focs atiats per González i Juncker fins que a primera hora de la tarda, a Lleó, van tirotejar la presidenta de la Diputació, Isabel Carrasco. Els partits espanyols van aturar ràpid la campanya i, tot i que l’assassinat no tenia mòbil polític, també els catalans. El PP i el PSOE encara estaran de dol avui, però la campanya recuperarà el to a Catalunya. Les contradiccions, però, han vingut per quedar-se i reapareixeran. En tindran ICV i ERC, enfrontats a Catalunya i socis al grup Verds-ALE, i també el PP, que dóna suport al candidat d’un país petit d’aquests que Rajoy menysté i que és considerat un paradís fiscal.

L’efecte Juncker

Sense fissures al costat de Rajoy i jugant-se el suport de CiU

El 2009 l’Eurocambra va reelegir president de la CE José Manuel Durão Barroso. El PSOE, el PP i CiU hi van votar a favor mentre el PSC s’abstenia i ERC i ICV hi votaven en contra. En aquella campanya del 2009, però, no se’n va parlar. Ara sí. CDC dóna suport al liberal Guy Verhofstadt però tant ell com la verda Ska Keller i el comunista Alexis Tsipras difícilment s’arribaran a votar. Si no es comet un frau s’hauria de sotmetre a ratificació només el vencedor, i les possibilitats les tenen Juncker i el socialista Martin Schulz. Després del d’ahir és gairebé impossible que Tremosa voti Juncker, i Josep A. Duran i Lleida, amic del luxemburguès, va intentar girar full recordant que Unió està compromesa amb el dret a decidir, tot i que va evitar retirar el suport a Juncker, entusiasta de la política econòmica de Rajoy. Veient com ERC i ICV ho aprofitaven, Tremosa es va comprometre a tenir sempre al seu costat en temes nacionals Francesc Gambús si és diputat, malgrat que no comparteixin grup. D’entrada, té a favor que li serà més fàcil entendre-s’hi que amb Salvador Sedó. Juncker va rebaixar el to al vespre a TV3 i va mostrar-se partidari de l’acord en un tema en què, va dir, no fa “diferències” i que és “de la nació espanyola”.

El torpede ‘Felipe’

El PSOE (i el PSC) intenten salvar la seva campanya

Penses una campanya contra la dreta però al teu gran míting hi van un primer ministre retallador a qui han rebut amb una vaga general (el francès Manuel Valls) i un expresident que obre la porta a un govern de concentració PSOE-PP. Per a més inri, el teu candidat, Schulz, és alemany i allà els socialistes pacten amb la conservadora Angela Merkel, tal com ahir recordaven els dirigents del PP. És el que li passa al PSC. Afredo Pérez Rubalcaba, assetjat també per les crítiques d’IU i UPyD, que no van desaprofitar l’esquer, es va afanyar a dir que amb ell no hi haurà gran coalició a l’alemanya però la vessava admetent que ell té un punt dèbil: el PSC, que potser no fa el resultat que ell necessita. No es va preguntar si el fet que Navarro faci un discurs del gust del PSOE hi té alguna cosa a veure.

Els partits catalans es reparteixen en cinc famílies a l'Eurocambra

Populars

El grup popular és el primer i les enquestes diuen que seguirà així. Jean-Claude Juncker és el seu candidat a la Comissió i al PPE. Amb altres conservadors i democristians, hi ha el PP i Unió. El PNB en va sortir el 2000.

Socialistes

Al grup socialista, que té de candidat Martin Schulz, hi ha el PSOE i el PSC. Malgrat tot, si és diputat amb ERC, Ernest Maragall demanarà formar-ne part malgrat que sap que els socialistes catalans l'acabaran vetant.

Liberals

El belga Guy Verhofstadt és el candidat a presidir la CE. Formen part del grup el diputat de CDC, Ramon Tremosa, i la del PNB. Ciutadans dóna per fet integrar-s'hi si obté representació i UPyD també ho voldria.

Esquerra Unitària

Els excomunistes, que presenten el grec Alexis Tsipras, acullen els diputats d'Esquerra Unida. Si Núria Lozano, la cap de llista d'EUiA, fos escollida s'integraria en aquest grup, que ara és el quart de la cambra.

Verds - Aliança Lliure

Tenen de candidats Ska Keller i José Bové. Al Partit Verd hi ha ICV i a l'Aliança Lliure els independentistes d'ERC, Bildu, BNG i l'SNP escocès. Urtasun i Terricabras (i Maragall si és escollit) compartiran grup.