Les contractacions del Parlament que no es van investigar

BarcelonaLa secretària general del Parlament, Esther Andreu, va haver de dimitir després que l’Oficina Antifrau conclogués que hauria d’haver comunicat el seu “conflicte d’interès” en el procés de selecció d’una borsa de treball d’uixers a la cambra en què participava el seu fill. És el primer cop que Antifrau revisa un procés de selecció del Parlament, tot i que prèviament hi ha hagut dos casos més susceptibles d’incórrer en conflicte d’interès –d’acord amb els paràmetres establerts per Antifrau– o queixes per no complir el que diu el reglament de personal del Parlament o les bases del concurs, tal com ha pogut constatar l’ARA.

Per evitar aquestes situacions, Antifrau ha fet almenys dues recomanacions a la mesa de “caràcter preventiu” que no s’han impulsat: elaborar un protocol per gestionar les situacions de conflicte d’interès en l’àmbit de l’administració parlamentària i adoptar mesures per identificar “factors de risc” durant la tramitació de procediments. De fet, ara mateix no hi ha cap codi de conducta per als alts càrrecs de l’administració parlamentària, només un per als diputats.

Fins ara hi ha hagut com a mínim dos processos de selecció que, tot i haver-hi un possible conflicte d’interès o desviar-se de les bases del concurs, no van ser revisats per cap organisme extern. El cas més recent és del 2019, durant la presidència de Roger Torrent, però l’ARA també ha tingut constància d’un altre entre el 2007 i el 2008. La mesa presidida per Torrent va convocar onze places d’uixer el 19 de juny del 2018, per a les quals es va presentar la parella d’un lletrat en actiu –així ho va denunciar recentment l’exvicepresident de la cambra Josep Costa a Ràdio 4–. A diferència d’Andreu, Antifrau no va analitzar el possible conflicte d’interès. Però no només això: en aquest cas també hi va haver un altre pas dubtós que tampoc es va investigar. Durant el procediment es van ampliar tres places més d’uixer quan ja s’estaven acabant les proves –ja se n’havien fet quatre de cinc– i, per tant, es podia calcular qui tenia més possibilitats d’entrar.

Aquest fet contradeia explícitament les bases del concurs, publicades el 19 de juny del 2018, i el reglament de personal del Parlament, ja que l’article 53 diu que només es poden ampliar les places “entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves”. És a dir, que un cop ja es comencen a saber les notes de les diverses avaluacions ja no es pot modificar el nombre de places. L’ampliació es va fer el 21 de març del 2019 amb un acord de mesa que va tirar endavant gràcies als vots del PSC i Cs i l’abstenció d’ERC. Costa i Eusebi Campdepadrós (Junts) hi van votar en contra dient que era una decisió “arbitrària i il·legal”, a més d’advertir en un vot particular que fins i tot es podia incórrer en eventuals responsabilitats jurídiques. El procés, però, no es va impugnar, ni es va fer cap investigació per saber a qui havia beneficiat la controvertida ampliació de places. Llavors el secretari general i cap dels serveis jurídics era Xavier Muro.

Situació similar

Deu anys abans ja havia passat una cosa similar. Durant la presidència d’Ernest Benach, el 8 de gener del 2007 es va fer una convocatòria d’una plaça de lletrat que es va ampliar a dues (és a dir, al doble) quan ja havien començat les proves més importants. Només tres juristes es disputaven el lloc i només un en va quedar fora. El tercer aspirant no va recórrer, però segons diverses fonts el van “desincentivar” a impugnar. En aquell moment Muro era secretari del tribunal i Imma Folchi era la secretària general. Fonts jurídiques consultades argumenten que un canvi de places a mig procés és una alteració significativa del concurs perquè s’afecta a la “lliure concurrència”, ja que amb més places potser s’hauria presentat més gent. En aquest cas tampoc es va investigar el procediment.