Les conclusions de la comissió: un procés constituent en tres fases, de la participació a la unilateralitat
Junts pel Sí i la CUP volen ratificar al ple les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que inclouen un "mecanisme unilateral" d'exercici democràtic
BarcelonaPer primera vegada el Parlament ha obert la porta a desobeir obertament el Tribunal Constitucional (TC). Els 72 diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han plantejat ratificar aquest dijous al ple les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent malgrat l'escrit que l'alt tribunal va fer arribar fa una setmana a la cambra exigint la paralització del debat. Aquest és el contingut del document que ha formalitzat el xoc institucional.
Sense marge pel reconeixement del dret a decidir, desconnexió
El primer punt de les conclusions, la justificació de la necessitat d'obrir un procés constituent. Davant la impossibilitat de trobar "marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir" dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol, l'"única manera possible d'exercir a quest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi".
Procés democràtic, ciutadà, transversal, participatiu i vinculant
I com ha de ser aquest procés? Segons JxSí i la CUP, el poble de Catalunya té legitimitat per començar un procés constituent "propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant", amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes.
Els antecedents internacionals
El procés constituent també observa els precedents internacionals de casos similars. De les compareixences dels experts, JxSí i la CUP conclouen que "les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent, ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies".
Encabir totes les sensibilitats
La voluntat d'intentar encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials és una constant dels partits independentistes al llarg del procés sobiranista. També de cara al procés constituent es considera clau sumar l'espai ideològic que representa Ada Colau. Per això, les conclusions criden a vetllar perquè el procés constituent tingui "la capacitat d'encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l’hora de fixar-ne els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode emprat per fer
avançar el procés".
Dividit en tres fases
El procés constituent estarà dividit en tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l'estat espanyol que dugui a la convocatòria d'unes eleccions constituents i a la posada en marxa d'una Assemblea Constituent que redacti un projecte de constitució, i una tercera per a la ratificació de la constitució a través d'un referèndum.
El Fòrum Social Constituent
L'òrgan principal del procés participatiu –la primera fase del procés constituent– serà el Fòrum Social Constituent, que estarà format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El Fòrum Social Constituent ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució, que hauran de ser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana. El resultat d'aquest debat serà un mandat vinculant per als integrants de l’Assemblea Constituent, que els hauran d’incorporar al text del projecte de constitució.
El mecanisme unilateral d'exercici democràtic
Un dels punts clau de les conclusions. La concreció de com es "completarà la desconnexió amb la legalitat de l'estat espanyol". Serà en dos passos: el primer serà l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament; el segon, la posada en marxa d'un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" –segons la CUP, el referèndum unilateral– que serveixi per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent. Aquest punt precisa a més que les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part
de cap altre poder, jutjat o tribunal.
La comissió de seguiment del procés constituent
El paper del Parlament al llarg d'aquest procés és un altre dels aspectes abordats a les conclusions. Segons JxSí i la CUP, la cambra empara el procés i insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtica i oberta. Amb aquest objectiu, el Parlament de Catalunya haurà de crear una comissió de seguiment del procés constituent.
Sense control d'altres poders, jutjats o tribunals
I quina serà la resposta davant els previsibles embats de l'estat espanyol? Doncs segons el text, un cop ratificada la desconnexió, cap. Ni les tres lleis de desconnexió ni els treballs de l'Assemblea Constituent no seran tampoc susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. A més, s'apunta que les decisions d'aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques.
El referèndum constitucional
Una vegada l’Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de constitució, s’haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi d’una manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució.
La perspectiva de gènere
Per últim, les conclusions subratllen que el procés constituent ha d’incorporar des de l’inici la perspectiva de gènere, d’una manera transversal i amb una estratègia dual, amb l’objectiu de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i fer un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones.