Els contactes amb el PDC i Podem, estocada final a Sánchez

Madrid“Els números així ho han volgut. Per a la governació han de ser incloses les forces nacionalistes catalanes”. Aquesta enrevessada sentència va ser el signe d’obertura públic més evident de Pedro Sánchez a l’entesa amb els partits sobiranistes catalans per a un pacte d’investidura. La va pronunciar el 26 de setembre, just després de les eleccions basques i gallegues, i a la vegada que anunciava la intenció de convocar unes primàries. Cinc dies després de pronunciar-la, abandonava la secretaria general del PSOE, com a conseqüència d’un cop orquestrat pels crítics del seu propi partit.

Sánchez estava mantenint contactes amb el Partit Demòcrata Català per bastir un possible govern alternatiu al de Mariano Rajoy. Més enllà de la trobada pública que havien mantingut ell i el portaveu del PDC al Congrés, Francesc Homs, tots dos dirigents havien continuat avançant en la possibilitat de conformar aquesta alternativa, segons confirmen a l’ARA fonts del partit català. Encara no s’havia arribat a definir l’abast d’aquest acord, que estava lluny de tancar-se, però els contactes s’havien intensificat. A la vegada, i de manera informal, Sánchez també mantenia contactes amb Podem, d’acord amb fonts coneixedores de la negociació. És a dir, vist que el pla original de sumar Ciutadans i Podem sota una mateixa majoria era inviable, l’ex secretari general socialista havia decidit explorar l’única altra via que, aritmèticament, li permetia ser investit: obrir-se als sobiranistes. I això li va costar el cap.

“Continua pedalant”

El dia després que Sánchez pronunciés aquelles paraules, el portaveu parlamentari d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va fer una sentència premonitòria. “Pedro Sánchez està competint amb el seu partit en una cursa ciclista. [...] L’animem a continuar pedalant a veure si arriba a la meta, que és el referèndum”, va afirmar als passadissos del Congrés. “Vigila de no caure!”, va reblar el diputat. Però Sánchez va acabar caient. Fonts d’ERC neguen que ells mantinguessin cap contacte amb Sánchez i insisteixen que per a ells el referèndum era una condició prèvia per començar a parlar d’un pacte d’investidura.

Però l’exploració d’un acord amb el PDC no va agradar gens al sector crític del seu partit. La possibilitat que Sánchez acabés conformant la majoria alternativa sense Ciutadans i sobretot l’acostament als sobiranistes van donar l’estocada al líder, perpetrada per uns barons al·lèrgics a l’independentisme i que li tenien ganes per diverses lluites orgàniques. Algunes fonts pròximes a la direcció de Sánchez corroboraven que l’acostament a independentistes va jugar un paper important, com a mínim, en l’argumentari dels crítics a l’hora de defenestrar Sánchez, primer amb la dimissió en bloc de 17 membres de l’executiva i després amb la votació en contra a la seva proposta de congrés al comitè federal. Altres dirigents socialistes pròxims a Sánchez, però, posen l’accent en l’acostament a Podem, que era vist amb mals ulls pels seguidors de Susana Díaz.

Abans de l’esperpèntic comitè federal socialista ja es van fer evidents els recels del sector crític, ara convertit en oficialista. “Es confirmen les sospites. Sánchez tenia un pla ocult per pactar amb els independentistes que volen trencar Espanya”, deia un tuit enviat pel PSOE de Castella-la Manxa dos dies abans de la reunió. Els barons vencedors no han pogut evitar el triomfalisme per haver impedit un pacte amb sobiranistes. “Hauria sigut la mort política del PSOE”, deia aquesta setmana el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. En la primera intervenció del president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, va quedar clar que qualsevol possibilitat de pacte amb independentistes havia quedat enterrada.

El procés català no només ha mantingut segrestada la governabilitat a Espanya durant més de 300dies. Ha sigut en bona part responsable de la crisi interna més gran des de la Transició al PSOE.