Política28/03/2014

Rajoy ultima una oferta a Mas per desactivar el procés

Dirigents del PP expliquen a l'ARA que a partir del debat del 8 d'abril al Congrés oferirà un finançament amb elements de singularitat per forçar que CiU faci desistir Mas

Joan Rusiñol
i Joan Rusiñol

MadridEl PP ha pres consciència de la gravetat de la situació política catalana. "Ens preocupa, però sobretot ens ocupa", admeten fonts populars a l'ARA. Tips del procés català en si mateix i també que la seva imatge d'immobilisme els passi factura a les enquestes, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està decidit a moure fitxa. I encara més després de veure com el president de la Generalitat, Artur Mas, ha solemnitzat que no pensa recular ni davant el no del Congrés al traspàs de les competències per convocar referèndums ni de sentències del Tribunal Constitucional com la de dimarts contra la declaració de sobirania del Parlament. Dirigents del PP consultats per aquest diari expliquen que el cap de l'executiu espanyol no acudirà amb les mans buides al debat del dia 8 al Congrés, on ell preveu intervenir. Així, i en la línia del que va proposar la líder del PP català Alícia Sánchez-Camacho, podria oferir un model de finançament amb elements de singularitat per a Catalunya. Si no és al ple del Congrés el mateix dia 8, asseguren que obriran "una porta" amb Catalunya just després del debat.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En cap cas, però, el model serà equiparable al concert econòmic d'Euskadi i Navarra, que ahir mateix es va renovar al Congrés dels Diputats. Aquests dirigents consideren que mantenir-se en una posició dura i optar per actuar contra Mas o la Generalitat amb mesures coercitives com ara inhabilitat o sancionar el president o recuperar de forma parcial o total competències seria contraproduent i enverinaria encara més les coses. "No il·legalitzarem el president", afirmen amb rotunditat. Quan se'ls pregunta per l'ANC, esquiven el repte. Saben que prohibir-la encara posaria més llenya al foc. Ara bé, reconeixen que "no podem seguir amb aquesta bogeria com fins ara".

Cargando
No hay anuncios

Per això opten per buscar una solució i una oferta econòmica que, si bé és difusa i s'haurà de negociar en el marc multilateral dels acords de finançament, posi pressió a Mas. La cúpula del PP espera que l'oferta de Rajoy, que segons ell serà més versemblant que l'oferta de reforma constitucional federal que farà el líder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba, faci que les coses es moguin a Catalunya. I això què vol dir? Doncs provocar que Unió i dirigents de CDC pressionin a Mas, a qui els populars fan culpable de la situació i d'haver entrat "en un carreró sense sortida", perquè reculi i renunciï a la consulta. Per ells, el diàleg està condicionat al fet que el Govern abandoni la línia d'"imposició". "Com hem de parlar amb algú que actua així?", afirmen. Per afegir: "Per sort, els seus es comencen a adonar que no poden seguir per aquí". Mas ha afirmat que si el govern espanyol fa una oferta la sotmetrà a consulta però que no pensa renunciar a preguntar per la independència.

Confien que a aquesta pressió s'hi sumarà bona part de l'empresariat i l''establishment' català. De fet, ahir el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, es mostrava esperançat que encara fos possible negociar el pacte fiscal que Rajoy va negar a Mas l'any 2012 en una reunió a la Moncloa.

Cargando
No hay anuncios

Amb aquesta oferta, el PP i el govern espanyol canvien d'estratègia. Fins ara optaven per quedar-se quiets, per no fer res i esperar que el procés entrés en una fase de col·lapse. Però la determinació de Mas per seguir endavant malgrat els reversos polítics i al marge del que digui el TC ha provocat que, en el marc del debat del dia 8 i en el context de la negociació del finançament, Rajoy opti per escenificar un oferiment. Els populars hauran de ser, però, prudents a l'hora d'explicar-lo i crear expectatives, perquè, tal com admeten, es tracta d'un assumpte que fereix sensibilitats entre els seus presidents autonòmics, que defensen interessos contraposats.