La Fiscalia demana als Mossos la llista de locals de votació i els seus responsables
També vol que la policia identifiqui els responsables d'obrir els locals. A més, demana a Ensenyament que informi si ha ordenat disposar els centres educatius i envia un ofici a l'empresa de correus per saber qui va subministrar el llistat
BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat que l'informi sobre si ha ordenat la posada a disposició dels centres educatius per realitzar el procés participatiu del 9-N i ha dirigit un ofici urgent al director general dels Mossos d'Esquadra per saber la relació de locals en els quals se celebrarà.
El ministeri públic també ha enviat un ofici a l'empresa Unipost, SA perquè li enviï el full d'encàrrec, el contracte i els documents que estiguin a les seves mans relacionats amb la distribució o la tramesa de la propaganda del procés participatiu. A més de demanar el pressupost, la factura proforma o definitiva, vol saber quina persona o entitat ha subministrat a la companyia el llistat de destinataris o el mecanisme pel qual es va obtenir aquest llistat.
El ministeri públic demana a Ensenyament si s'han convocat reunions amb responsables de centres públics en què s'hagi sol·licitat posar les instal·lacions a disposició de la consulta i si hi ha hagut ordres o instruccions per part de la Generalitat per utilitzar-les.
La Fiscalia Superior ha remès amb caràcter urgent un ofici al director general de la Policia-Mossos d'Esquadra per saber la relació de locals o edificis de titularitat pública, com instituts, dependències municipals o altres organismes, en els quals estigui previst desenvolupar el procés participatiu. En aquest sentit, demana identificar els responsables de les dependències que hagin autoritzat l'accés als delegats de les entitats convocants del 9-N.
Així ho ha sol·licitat després d'haver obert, a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat, diligències d'investigació per si la cessió de locals municipals, centres educatius o altres instal·lacions sota la dependència de la Generalitat de Catalunya és constitutiva d'un delicte, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la votació. Aquesta actuació serà valorada ara per la justícia, que podria ordenar als Mossos d'Esquadra que intervinguin per precintar els locals públics i que no s'utilitzin per a la votació. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ja va assegurar que els Mossos estarien "al costat de la llei".
Denúncies de particulars
El ministeri públic hauria adoptat aquesta mesura després que alguns particulars presentessin en jutjats de guàrdia de Catalunya demandes que advertien sobre suposats preparatius que s'estarien duent a terme en aquests locals, i davant la possibilitat que constitueixin actes contraris a la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional. L'entitat unionista Societat Civil Catalana ha presentat una demanda a la Ciutat de la Justícia.
L'article 410 del Codi Penal tipifica el delicte de desobediència a una resolució judicial i destaca que cal una negativa "oberta" per part de l'autoritat o funcionari públic a donar el degut compliment de la decisió judicial; en aquest cas, es requereix un incompliment flagrant i directe, segons fonts jurídiques.
El Tribunal Constitucional va suspendre el procés participatiu, un tràmit automàtic en admetre el recurs del govern espanyol en virtut de l'article 161.2 de la Constitució. I encara que no detalla un catàleg sobre conductes prohibides ni ha entrat encara en el fons de l'assumpte, sí que s'ha dirigit a la Generalitat perquè s'abstingui de cometre qualsevol acte de desenvolupament de la votació. Tot i que no ha inclòs una advertència expressa sobre l'obligació de complir les seves resolucions com demanava l'Advocacia de l'Estat amb referència a l'article 87.1 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, el tribunal de garanties ha ordenat comunicar la seva providència a la Generalitat i publicar-la en el 'Butlletí Oficial de l'Estat' i el 'Diari Oficial de Catalunya'.
L'Advocacia de l'Estat també analitza que ni la Generalitat ni cap administració pública incompleixi la directriu del tribunal de garanties. "Si la Generalitat no promou actuacions en el desenvolupament d'una consulta no autoritzada, no sembla que sigui necessari requerir ni al Tribunal Constitucional ni als jutges i tribunals perquè no hi ha infracció de l'ordenament jurídic", va afirmar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va assegurar que "ningú impedirà l'exercici de la llibertat d'expressió".
