El pacte ERC-PSOE haurà de superar la prohibició de les consultes autonòmiques imposada pel TC

BarcelonaUna a una, el Tribunal Constitucional (TC) ha anat tombant totes les propostes catalanes per consultar la ciutadania. I no necessàriament sobre la independència. Ho va fer tombant la llei de consultes del tripartit i també rebutjant bona part de la que van aprovar CiU i ERC sobre consultes no referendàries. I, no cal dir-ho, censurant les normes que van convocar, d'una banda, la consulta del 9-N i, de l'altra, el referèndum de l'1-O. Ara PSOE i ERC han pactat que el resultat d'un hipotètic acord entre governs se sotmeti a una consulta, sense especificar sobre quin tema versaria. La doctrina del TC, però, prohibeix els referèndums autonòmics, ja siguin convocats per la Generalitat –el govern espanyol té les competències exclusives pel que fa a la regulació i convocatòria de referèndums– o per l'executiu estatal si només hi poden votar els catalans. En la sentència contra l'1-O, l'alt tribunal va interpretar que l'article 92 de la Constitució exigeix que es consulti "tots els espanyols".

Què és doncs el que tenen al cap republicans i socialistes? En el pacte d'investidura acorden que aquesta consulta a la "ciutadania de Catalunya" es vehicularà "d'acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema juridicopolític".

La reforma de la llei

"Si el que es vol és una consulta que inclogui el cens català, té tots els números de ser considerat un referèndum pel TC", reconeix el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós. Ell apunta a la via de la reforma de la llei orgànica que regula els referèndums a l'Estat per incloure-hi la modalitat de referèndum autonòmic. Una possibilitat que també preveu el professor de dret constitucional de la UAB Marcel Mateu. "Caldria majoria absoluta al Congrés i voluntat política, però el cost que comportaria és difícilment assumible", alerta pensant en el PSOE. Tant l'un com l'altre, però, defensen que en l'actual Constitució hi cap la possibilitat de fer una consulta d'aquestes característiques –sobretot si no preguntés directament per la independència–, però assumeixen que la doctrina del TC és difícil de superar a curt termini. Mateu recorda, en tot cas, que l'Estatut reconeix la competència de la Generalitat per convocar consultes i el TC "no la pot buidar de contingut".

"El TC no és Déu", subratlla per la seva banda José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem. Ell recorda que “tots els tribunals constitucionals del món han variat les seves doctrines”, tot i que reconeix que els mètodes de selecció a Espanya fan difícil preveure que això acabi passant. Segons Martín Pallín, la possibilitat que s'accepti un referèndum autonòmic és remota, però en canvi veu camp per córrer pel que fa a les consultes. Ara bé, no sobre la independència. Potser, diu, sobre una via per reformar la llei que en algun moment obrís la porta a l'autodeterminació, previ a una concessió de l'independentisme: "La renúncia a la unilateralitat".

L'única consulta a la qual no hi ha dubtes que el TC no posaria problemes és la d'una reforma de l'Estatut –o de la Constitució–. Però ara per ara això no entra en els plans de l'independentisme.