Quines alternatives hi ha de cara al 9-N?
Si l'Estat desplega tota la seva maquinària jurídica i política, el 9-N es pot plantejar com una "demostració de força"
BarcelonaSi alguna cosa va sorprendre de les declaracions posteriors a la cimera dels partits pro consulta de divendres passat al Palau de la Generalitat va ser la seguretat amb què alguns dels portaveus van assegurar que el 9 de novembre es votaria. Ho van dir David Fernàndez, de la CUP, però també Jordi Turull, de CiU. Diumenge el president Mas també va donar per fet que el 9-N es votaria, i que seria precisament aquesta votació la que forçaria Mariano Rajoy a seure a negociar.
Tot i així, el Govern i els partits no ignoren les dificultats objectives de dur a terme la consulta amb el decret i la llei suspeses pel Tribunal Constitucional, i amb tot l'aparell de l'estat en contra. Quina és la clau?
El que es va pactar a la reunió és un pla per anar sortejant, pas a pas, tots els obstacles que l'Estat vagi posant, ara bé, sempre buscant una cobertura legal. En el cas de l'espot que anuncia la suspensió de la campanya informativa del 9-N és la llei de l'audiovisual. En el cas dels censos i registres per la gent que no pot votar de forma presencial és la llei de procediment administratiu. Però com va explicar ahir a l'ARA Bassas el diputat de la CUP Quim Arrufat, aquesta via té límits perquè l'Estat té eines de tot tipus per impedir la celebració d'una consulta amb totes les garanties necessàries. Una bona prova d'això és la carta que ahir va enviar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, als secretaris municipals advertint-los que no poden participar en els preparatius de la consulta.
La sortida a l'asfíxia legal
Què pot passar, doncs? La resposta la donava ahir mateix Arrufat: "Pot passar que la consulta s'acabi convertint en una demostració de força". És a dir, que a partir de cert moment en què l'asfíxia legal faci impossible complir els procediments necessaris, els partits pro consulta avisin la població que el 9-N passa a ser una prova de foc per demostrar al món la voluntat dels catalans de votar, però que el resultat no podrà ser homologable a altres que s'han fet al món com el d'Escòcia o Montenegro. L'objectiu, a partir de llavors, seria aconseguir el màxim de participació en una votació reivindicativa, que per tenir l'impacte buscat hauria de situar-se al voltant del 50% del cens, un percentatge similar al referèndum de l'Estatut del 2006.
Aquesta nova fase representaria un desafiament obert a l'Estat, que hauria de decidir si impedeix també aquesta forma de protesta pacífica. La tensió amb l'Estat, previsiblement, augmentaria. Arrufat ja va avisar que no tots els partits estan d'acord amb aquesta estratègia i que alguns, en referència a Unió i ICV-EUiA, es podrien despenjar.
Avals i garanties
Aquesta votació seria similar a la d'Arenys de Munt? En realitat seria molt diferent per diversos motius. El principal és la implicació del Govern i del Parlament, que li donaria un vernís oficial, però també perquè el 9 de novembre és una data present als mitjans de comunicació des de fa gairebé un any i ja s'ha convertit en un símbol. La societat civil sobiranista està organitzada i mobilitzada al voltant de l'Assemblea Nacional Catalana, que no existia encara durant les consultes populars de 2009, 2010 i 2011, i una gran majoria d'ajuntaments està compromès amb la consulta.
Tot i això, des de la mateixa ANC -que es va crear precisament a partir de la mobilització social de les consultes simbòliques-, insisteixen que ha de ser el Govern qui promogui la consulta i que, en tot cas, ells hi remaran a favor, però no a l'inrevés. "Nosaltres ja ho vam fer amb les consultes populars", recorda un dels membres del secretariat. Malgrat tot, defensen que les consultes d'Arenys tenien "plenes garanties" perquè el protocol que van seguir era "impecable i homologable internacionalment". Justament, els moviments socials que van impulsar les consultes populars i que ara estan majoritàriament aplegats al voltant de l'ANC i Òmnium subratllen que aquesta vegada la clau rau en el fet que sigui el Govern el que es posi al capdavant de la consulta
Eleccions "plebiscitàries" o "constituents"
Ara bé, després d'aquesta "demostració de força" que no substituiria el referèndum, segons les paraules d'Arrufat, caldria afrontar una nova votació de caràcter "plebiscitari", segons alguns, o "constituent", que es faria sota la forma legal d'unes eleccions autonòmiques i en què el votant es pronunciaria directament per la independència. CDC és partidària d'una llista única sobiranista amb ERC, però la CUP i ICV-EUiA ja se n'han desmarcat. Quin seria el moment de fer aquestes eleccions? Segons les fonts consultades, es considera que el millor moment de convocar-les seria el dia que hi hagi la sentència del TC contra la consulta. L'argument és que mentre no hi hagi aquesta sentència la consulta continuarà estant, d'alguna manera, jurídicament viva. El Constitucional està treballant per tenir una sentència ràpida, si pot ser abans del 9-N, però que en tot cas no se n'anirà més enllà de tres mesos. Això podria situar aquest punt cap a principis d'any, de manera que les eleccions es farien al mes de febrer o març.
Però com va avisar el president Mas ahir, ens movem en un "terreny desconegut" on és molt difícil tenir "certeses".
