Com es construeix una Hisenda pròpia sense diners a la caixa
El nou executiu continuarà rescatat pel FLA i amb les finances intervingudes
BarcelonaDesprés de l’acord anunciat ahir i de la investidura que hi haurà avui al Parlament de Catalunya, és qüestió d’hores, o com a màxim de dies, que Oriol Junqueras sigui nomenat vicepresident del Govern i conseller d’Economia. I, quan arribi al seu despatx, Junqueras es trobarà dues coses: les finances intervingudes i la caixa buida. La situació financera més delicada en què ha estat mai la Generalitat des de la Transició. Amb aquestes eines haurà de seguir combatent la crisi i, encara més difícil, construir una Hisenda pròpia que desafia el govern central en un dels punts més fonamentals i que alhora és una peça clau per construir un eventual estat català.
“És una situació compromesa”, reconeixien ahir des d’ERC. “Aquest pròxim govern tindrà el gran repte que la dependència econòmica no sigui un fre polític: és un paper complicat”, afegien aquestes mateixes fonts, que admetien que “Economia és l’àrea més difícil de totes”. Ho sap bé Andreu Mas-Colell, que deixarà el càrrec de conseller d’Economia cinc anys després d’arribar-hi. Durant aquest temps es va haver d’acostumar a estar pendent de si arribaven els diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA) per poder pagar als empleats públics i als proveïdors. A ERC creuen que hauran de trobar una combinació “entre confrontació i diàleg” com la que ha seguit el fins ara conseller, però la situació és molt diferent perquè el Govern actual tindrà la independència com a objectiu declarat, a diferència del que havia passat fins ara.
La importància de la Hisenda
Des del 2012, quan CiU i ERC van signar un acord de governabilitat que incloïa “el desplegament de l’administració tributària catalana”, la Hisenda pròpia va adquirir una importància vital “per garantir la transició nacional”. S’han anat fent passos per construir-la, però el cert és que, acabats d’entrar al 2016, la situació no és gaire diferent de la que hi havia quan es va signar aquell acord. Cada pas és qüestionat per l’Estat, que sovint els impugna i intenta bloquejar, com quan el Govern va intentar reclutar treballadors de la Hisenda espanyola.
El fitxatge de personal és lent: properament es publicarà la llista de vint persones que han sigut seleccionades com a nous inspectors tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya. I durant els dos propers mesos hi ha prevista la convocatòria per fitxar 40 gestors tributaris, que encara trigarien una mica més a incorporar-se. És, per tant, un procés lent, sobretot si es té en compte que, segons els càlculs del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), caldrien entre 7.000 i 8.000 empleats públics per tenir una Hisenda que complís els estàndards que proposa la Comissió Europea. Això costaria diners. A dia d’avui, el nombre de treballadors públics dedicats a la gestió tributària a Catalunya supera els 5.000 si se sumen les tres principals administracions (Estat, Generalitat i diputacions). Si el procediment fos acordat amb l’Estat es podria pactar que els empleats de l’Agència Tributària espanyola a Catalunya passessin a la catalana, però l’escenari de pacte no sembla gens probable a dia d’avui.
Es pot fer de forma unilateral?
Per a una part del món independentista, construir una Hisenda catalana de forma unilateral és possible, però no està gens clar que ho sigui. El mateix CATN va descartar-ho: “En un escenari de no-col·laboració, o fins i tot d’hostilitat política, les úniques mesures que es poden anar adoptant són les de caràcter unilateral, sempre tenint present, però, que qualsevol iniciativa que s’adopti haurà de ser compatible amb la legalitat espanyola vigent”, diu l’informe.
En aquest paràgraf clau, el CATN estableix que mentre no hi hagi sobirania fiscal s’haurà de respectar la legislació de l’Estat perquè hi pugui haver “una ordenada successió de jurisdiccions fiscals”, és a dir, perquè hi hagi seguretat jurídica per a ciutadans i empreses. I també per a l’administració, que necessita saber quins ingressos tindrà per poder dur a terme les seves polítiques. Per tant, mesures com els tancaments de caixes o la recaptació unilateral per part de la Generalitat és gairebé impossible que es posin sobre la taula.
De totes maneres, els arquitectes de la Hisenda pròpia tenen clar que en cap cas començarà a funcionar al 100% d’un dia per l’altre, sinó que es partirà de la base actual per anar-hi afegint atribucions. Una de les claus de qualsevol agència tributària és el programa informàtic, però la intenció no és tenir-ne un de sol, tal com va explicar l’ARA en el seu moment. Tot i que en algun moment s’havia plantejat la possibilitat de tenir un gran proveïdor informàtic, posteriorment es va decidir que hi hagi diferents empreses que desenvolupin els diferents mòduls del programa i que, posteriorment, cada mòdul es pugui encaixar. Segons els ideòlegs d’aquesta estratègia, fer-ho per parts dificulta que l’Estat ho bloquegi. I probablement també és més fàcil de pagar que no pas si s’ha d’abonar el cost del programa sencer.
De totes maneres, fins ara el projecte el pilotava Andreu Mas-Colell. Caldrà esperar si l’arribada d’Oriol Junqueras suposa algun canvi en l’estratègia per crear la Hisenda pròpia.