Tribunals

El Constitucional tomba el vot telemàtic i posa en risc la mesa independentista

L’alt tribunal tanca la porta al fet que Puig i Puigdemont votin a distància per triar la presidència del Parlament

4 min
El Tribunal Constitucional.

Madrid / BarcelonaQuan falta menys d'una setmana perquè es constitueixi el Parlament per escollir la nova mesa i la presidència, el Tribunal Constitucional ha pres una decisió que impacta de ple en les majories, ja ajustadíssimes, de la cambra catalana. Ha tombat, després d'un recurs d'empara del PSC, el sistema de vot telemàtic perquè puguin votar els exiliats i que la mesa de l'anterior legislatura, dominada pels independentistes, va habilitar perquè Lluís Puig (JxCat) pogués participar en els afers de la cambra. Què implica això? Amb aquesta decisió, l'alt tribunal deixa en l'aire la participació dels diputats electes el 12-M que es troben a l'estranger, que són tres i poden ser claus per decantar majories: Carles Puigdemont, el mateix Puig (JxCat) i també Ruben Wagensberg (ERC), tot i que en el seu cas està de baixa mèdica i encara podria delegar el vot, és a dir, que un altre diputat voti per ell. La decisió del TC, en tot cas, complica encara més que els independentistes puguin mantenir la mesa del Parlament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No és el primer cop que el Constitucional elimina la possibilitat que els diputats participin a distància. De fet, el mecanisme amb què Puig exercia el vot ja va ser una solució transitòria que van trobar Junts, Esquerra i la CUP l'abril del 2023 per driblar una altra sentència del TC: la que va tombar la possibilitat que els diputats exiliats deleguessin el vot. Fins aquell moment, Puig participava al Parlament a través d'aquest mecanisme, que està regulat al reglament però per a casos molt concrets (diferents dels de l'exdiputat): poden delegar el vot els parlamentaris que estan hospitalitzats, tenen una malaltia greu, estan incapacitats o estan de permís de maternitat o paternitat. Amb la sentència d'aquest dimecres, a la qual ha tingut accés l'ARA, el Constitucional tanca la porta a les dues opcions, tant la del vot telemàtic com la delegació del vot per als exiliats.

Com ho argumenta? Remarca que el vot sempre ha de ser presencial i que només es pot "exceptuar" aquesta regla quan s'han de "salvaguardar altres valors constitucionals i respecten el principi de proporcionalitat". Un supòsit, diu, que no es dona en el cas dels exiliats: "No es produeix en els casos en què voluntàriament s'ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre qui pesa una ordre judicial de cerca i captura".

L'alt tribunal va més enllà i fins i tot acusa la majoria independentista de crear una solució ad hoc per a Puig: "No hi havia pretensió de generalitat [diuen sobre l'acord de la mesa que va permetre el vot de l'exiliat], l'única finalitat era eludir l'acatament de la jurisprudència constitucional". De fet, els independentistes es van comprometre a regular el vot telemàtic a través d'una reforma del reglament, però amb la convocatòria d'eleccions anticipades, aquesta intenció va quedar al calaix. Els mateixos lletrats de la cambra, de fet, han insistit que aquest sistema de votació s'ha de regular per aquesta via i que no pot estipular-se per un acord de la mesa.

El TC ha admès el recurs d'empara que havia presentat el grup parlamentari del PSC, que argumentava que s'havia vulnerat l'article 23.2 de la Constitució. "[Els ciutadans] tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalen les lleis", diu aquest precepte. Sigui com sigui, la resolució també deixa clar que, si bé és nul l'acord de la mesa que permetia el vot telemàtic, no s'invaliden les votacions en què Puig ha participat fins ara.

La patata calenta per a la mesa d'edat

Ara caldrà veure què decideix la mesa d'edat del Parlament en la sessió constitutiva de dilluns que ve: si acatés la resolució del TC, Junts tindria dos vots menys. En el cas del republicà Wagensberg, podria exercir el vot delegat sempre que el demanés –encara no ho ha fet– i acredités que té una malaltia greu, ja que d'aquesta manera entraria en el supòsit que preveu el reglament.

Qui té la patata calenta d'haver de decidir si compta o no els vots és la mesa d'edat, que presideix la primera sessió constitutiva de la legislatura i està formada pel diputat més gran i els dos més joves. La presidirà Agustí Colomines (JxCat), del sector més dur de Junts, i també hi haurà una representant d'Esquerra, Mar Besses, i una de Vox, Júlia Calvet. Amb majoria independentista, podrien intentar buscar un altre subterfugi per comptar els vots dels exiliats, però s'arriscarien a un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i que s'anul·lés la votació sobre la presidència del Parlament. Un fet sense precedents. I és que a tot plegat s'hi afegeix un altre element: el sistema de votació per elegir la mesa del Parlament és especial i, per definició, difícil de fer a distància. Es fa per vot secret, a través d'urna i papereta, i hi vota de manera individual cada diputat. Per tant, els independentistes haurien de trobar un mecanisme que garantís aquestes característiques.

Els partits independentistes estan en converses per forjar una majoria a la mesa malgrat que l'hagin perdut al ple. Els números sortirien si s'aliessin Junts, Esquerra i la CUP –59 diputats–, ja que sumarien més que el PSC i els Comuns (48) o el PSC i el PP (57). Ara bé, si no poden votar ni Puigdemont ni Puig, els independentistes es quedarien amb 57 escons i dependrien dels comuns –a qui han fet una proposta de "mesa antirepressiva"– per superar els socialistes i els populars. I és que, si empatessin a 57, es repetiria la votació fins a quatre vegades i sortiria elegit el candidat de la candidatura amb més escons. És a dir, el PSC. També es quedarien la presidència els socialistes si es formés una majoria d'esquerres entre els de Salvador Illa, els republicans i els comuns, però ERC ha dit que prioritza una mesa "antirepressiva".

De fet, Esquerra ha emès un comunicat denunciant la decisió del Constitucional perquè admet que la resolució pot "dificultar" que surti escollida una mesa sobiranista. El secretari general de Junts, Jordi Turull, per la seva banda, ha reaccionat a X dient que "els partits espanyols sempre tenen el comodí del TC i el Tribunal Suprem per contrarestar el resultat de les urnes". De moment, els independentistes no es mullen sobre què faran dilluns que ve: si acceptaran els vots dels exiliats o no.

Ara bé, encara hi ha una incògnita més: què faran l'extrema dreta catalana i l'espanyola? Votaran els seus propis candidats? Vox s'alinearà amb el PSC malgrat que l'ha demonitzat en campanya? Aliança Catalana donarà suport al candidat que presentin Junts, ERC i la CUP? Si no anuncien el sentit del seu vot abans, el misteri es mantindrà fins al final, ja que com que el vot és secret la sorpresa pot aflorar al ple quan es faci el recompte.

stats