José María Macías, vocal conservador del CGPJ: "El Constitucional té un paper que potser no és el més idoni per controlar la llei d'amnistia"

MadridJosé María Macías (Barcelona, 1964), magistrat en excedència i advocat del bufet Cuatrecasas, va ser director general d’assumptes contenciosos de la Generalitat entre el 2002 i el 2003. Ara porta la veu cantant del bloc conservador del Consell General del Poder Judicial i que té Pedro Sánchez en la diana.

Quina imatge dona el CGPJ amb cinc anys de mandat esgotat?

— La imatge no és la millor possible amb aquesta situació de manca de capacitat dels actors polítics d’arribar a un acord.

El PSOE vol renovar i el PP no.

— Això és una trampa. Crec que tots volen renovar, una altra cosa són les condicions. 

Per què s’han de posar condicions?

— Cal consens amb per què es renova el CGPJ. La primera fita és aconseguir la despolitització de l’òrgan. Sembla que hi ha una part que no hi està d’acord, tot al contrari. 

Per què ara s’ha de parlar de despolititzar i en ocasions anteriors no?

— És cert que el PP ha tingut ocasions anteriors per solucionar aquesta situació. Mariano Rajoy va rebutjar una proposta de l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón. Ara bé, haver-ho fet malament en el passat no és motiu per continuar-ho fent malament.

Amb quina fórmula?

— La que recomana Europa: que l’elecció dels vocals jutges la facin directament els jutges.

¿Evitant que les associacions tinguessin el domini?

— Esclar. Per això existeixen sistemes proporcionals.

Com veu la via de rebaixar les majories per escollir els vocals?

— És una barbaritat i ja va provocar una reacció vehement de la Comissió Europea. Faria que tots tres poders responguessin a la mateixa voluntat. Era tan evident que Sánchez es va fer enrere. 

¿És preferible mantenir el bloqueig que rebaixar les majories?

— Rebaixar les majories implica la destrucció total i absoluta de qualsevol aparença de divisió de poders. El CGPJ podria desaparèixer a partir d’aquell moment.

Desaparèixer?

— En el moment que tens un CGPJ que respon a les majories que donen suport al govern, ¿on queda la separació de poders? 

¿La dimissió en bloc és una opció?

— No incorreré en un delicte d’abandonament continu del servei. Hauria de fer vergonya als jutges que proposen això anomenar-se jutges. 

¿Contribueix a la politització que el bloc conservador qüestioni sistemàticament el govern?

— El dia que Pablo Iglesias va prendre possessió [el 2020, com a vicepresident] va denigrar el poder judicial i va provocar la reacció del CGPJ per demanar-li que estigués tranquil·let i calmadet. A partir d’aquí, sobre una llei que suposadament estava adreçada a endurir el càstig de violadors, podríem no dir res, malgrat que provoqués rebaixes de presó a milers de violadors. Si hi ha alguna acció en què es consideri que el CGPJ ha ultrapassat les seves funcions o ha dit alguna cosa que no ha quedat confirmada, podem parlar. 

La setmana passada van declarar no idoni el fiscal general per primera vegada. ¿Els requisits no són ser un jurista de reconegut prestigi amb 15 anys d’experiència?

— Hi ha requisits reglats i requisits d’idoneïtat. El Tribunal Suprem ha confirmat que va utilitzar el càrrec per aconseguir que una senyora amb qui deia literalment que estava en deute personal [Dolores Delgado] es convertís en fiscal de sala. 

També van criticar l’amnistia abans que es registrés al Congrés.

— No s’havia fet mai, però tampoc mai abans un candidat a president del govern havia expressat de manera planera com ho va fer Sánchez que estava disposat a vendre la impunitat d’un senyor perseguit per la justícia com a fórmula per comprar la presidència del govern.

¿Confia que el TC la rebutgi?

— El TC té un paper que potser no és el més idoni per fer aquest control. El seu és purament abstracte i formal: contrastarà el que hi ha a la llei i el que diu l’exposició de motius. Però si es contrasta amb la realitat que va justificar Sánchez, la conclusió podria ser diferent. El TJUE, que té la funció de preservar la integritat de la Unió i que els seus tractats es compleixin, habitualment no té una bena als ulls. I si se la treu, podrà acabar considerant si la finalitat de la llei no és la de l’exposició de motius, sinó la que va afirmar Sánchez.

¿Creu que el TC declararà la constitucionalitat de la llei, a més, perquè el PSOE l’ha colonitzat?

—  [Riu] Tinc l’avantatge que no necessito emmerdar-me com s’emmerden els polítics. Un dia em van preguntar si em passaria a la política i em guanyo molt bé la vida sense fer política.

Però si el CGPJ està polititzat, feu política, no?

—  Sí, sí, totalment. Sempre dic que un òrgan és l’aparença que proporciona. Si la ciutadania percep que el CGPJ està polititzat és perquè ho està. Les aparences defineixen la realitat. I del Tribunal Constitucional dic el mateix.  

¿Avala que els mateixos jutges es manifestin contra l’amnistia?

— A l’acord es parla que els jutges seran perseguits pels partits fent servir comissions d’investigació parlamentàries. Si després d’això no es manifesten els jutges...

¿García-Castellón ha fet moviments per aturar l’amnistia?

— No opinaré mai de la tasca jurisdiccional d’un jutge. Només puc entrar si es produeix una desviació fora de l’estricte exercici de la jurisdicció. 

¿Creu que arribaran querelles contra jutges per prevaricació?

— Si qualsevol ciutadà considera que un jutge ha de fer una cosa i no la fa cometent un delicte, per això estan les querelles. Però el que seria preocupant és que es faci per la via de les comissions parlamentàries d'investigació. Haver inclòs en l’acord aquesta possibilitat ja produeix un efecte d’amenaça, d'intimidació, de "Jutges, aneu amb compte que, si algú es desvia, li muntem una comissió d’investigació i pagarà les conseqüències perquè la seva responsabilitat la declararem nosaltres". Aquesta amenaça en si mateixa, que la faci un senyor fugat de la justícia, doncs com qualsevol altra persona que fugi de l’acció de la justícia, no pots esperar un comportament diferent; però el que resulta incomprensible és que la comparteixi un govern.