El TC de majoria progressista tomba les condemnes pel cas de corrupció més important del PSOE
El tribunal estima parcialment els recursos de quatre exconsellers pels ERO d'Andalusia
MadridEl Tribunal Constitucional (TC) tomba les condemnes dels ERO d'Andalusia, el cas més important de corrupció vinculat al PSOE. La polèmica decisió es produeix en una setmana marcada per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia als líders del Procés pel delicte de malversació, el mateix pel qual queden exonerats –de moment– fins a quatre exconsellers de la Junta d'Andalusia i un alt càrrec. L'òrgan de garanties, presidit pel qüestionat per la dreta Cándido Conde-Pumpido, també haurà de revisar pròximament les resolucions sobre l'amnistia dels jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena, tal com ha fet ara amb les sentències dels ERO de la sala segona de l'alt tribunal. El xoc entre un tribunal suposadament dominat pel PSOE –el TC– i l'altre pel PP –el Suprem– és d'importants magnituds.
El ple del TC, absolutament dividit, ha estimat parcialment aquest dimecres els recursos que havien presentat l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández García, la persona que tenia una condemna més alta, de 7 anys i 11 mesos de presó, per prevaricació i malversació; el de l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo; el de l'exconseller de Justícia i Administració Pública Jesús María Rodríguez Román, i el de l'exconseller d'Innovació Francisco Vallejo. Aguayo i Vallejo ja han estat posats en llibertat aquest dimecres.
Ara bé, ordena a l'Audiència Provincial de Sevilla que dicti una nova sentència respectant els drets fonamentals vulnerats, de manera que és possible una nova condemna. Aquest dimarts ja havia donat la raó a Miguel Ángel Serrano, que va ser director general de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA) –l'encarregada de pagar els ajuts dels ERO– i que ja ha estat posat en llibertat. Fa dues setmanes el TC ja havia estimat el recurs de l'exministra Magdalena Álvarez, però únicament estava condemnada per prevaricació, un delicte que no comporta presó.
El 19 de novembre del 2019 es va conèixer la sentència condemnatòria a 19 persones, entre les quals els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán; aquest a sis anys de presó per malversació, tot i que la pena va quedar suspesa arran del càncer que pateix. De fet, tots dos també esperen ara l'exoneració de la pena per les últimes decisions del Constitucional. L'Audiència de Sevilla va considerar provat un sistema fraudulent de concessió d'ajudes sociolaborals a empreses en crisi entre els anys 2000 i 2011, possible gràcies a la flexibilització dels controls. La Fiscalia apuntava a uns pagaments arbitraris de fins a 680 milions d'euros, però el tribunal va detectar desviacions fraudulentes per valor de gairebé 150 milions. Gairebé tres anys després, el Suprem va confirmar pràcticament totes les penes, per bé que ja es va constatar la disparitat de criteris: la sentència va tirar endavant amb els vots dels conservadors Eduardo de Porres, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela, mentre que van emetre un vot particular les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo.
Dards al Suprem
L'encarregada al TC de redactar les sentències exculpatòries ha estat la vicepresidenta la institució, la granadina Inmaculada Montalbán. En la sentència, que encara s'ha de donar a conèixer del tot els pròxims dies, adverteix que no es poden considerar delictives les actuacions que es van fer en estricte compliment dels avantprojectes i projectes de pressupostos elaborats pel poder executiu i aprovats pel poder legislatiu. "No es poden sotmetre a un control judicial de la seva legalitat i un cop aprovats l'únic judici possible és la seva constitucionalitat", defensa Montalbán. "Els òrgans judicials no poden interferir en les relacions institucionals entre el Parlament i el poder executiu, a risc d'infringir el principi de separació de poders", afirma amb contundència.
Atesa la presumpció de legalitat dels projectes de pressupostos, la majoria del TC creu que es vulnera el dret a la legalitat penal, perquè els acusats no podien preveure que estiguessin cometent un delicte. El tribunal subratlla que "no se'ls podia exigir que impedissin actes que tenien cobertura en la llei". Encara que el nou sistema de pressupostos que s'havia establert el 2002 tenia per objecte eludir la normativa de subvencions, admeten els magistrats del TC, no es pot demanar que els implicats actuessin contra aquesta norma aprovada pel Parlament andalús, argumenten. Ara bé, hi va haver actes de disposició de fons que no estaven previstes en l'anomenat programa 3.1 L de les lleis de pressupostos que, aquests sí, podrien ser delictius, apunta el tribunal. Pel que fa a altres reclamacions, el TC en alguns casos considera vulnerada la presumpció d'innocència, tot i que en aquest punt ha discrepat la magistrada María Luisa Segoviano.
Els vots particulars
La interpretació de la majoria progressista –molt poc habitual, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA– ha comptat amb els vots particulars dels conservadors César Tolosa, Ricardo Enríquez, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo. La discrepància d'aquest últim és especialment contundent. "Les sentències, al descobrir amb la llanterna de Diògenes l'argument de la salutífera llei de pressupostos que tot ho empara, […] desconeixen els principis constitucionals rectors de l'actuació de les administracions públiques", destaca. "Creen un espai d'impunitat en què determinats governants gaudeixen d'un escut protector que repel·leix qualsevol control o fiscalització", afegeix Arnaldo, que assenyala el contrast entre la "protecció reforçada" que la Unió Europea atribueix al delicte de malversació i la resposta que ha donat el TC a "un dels casos més greus de corrupció política institucionalitzada a Espanya".
En el pla polític, el secretari general del PSOE andalús, Juan Espadas, ha obert les portes del partit als ex alts càrrecs que han quedat exonerats, a l'espera d'una nova resolució de l'Audiència Provincial de Sevilla. Des del PP, la secretària general, Cuca Gamarra, ha advertit que la decisió "sorprèn la societat" i ofereix "dubtes" sobre la tasca del TC. Aquesta setmana el líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, ja havia posat en qüestió la "imparcialitat" de l'òrgan. La batalla continuarà amb l'amnistia.
