És constitucional el delicte de "deslleialtat constitucional" que promou el PP?

BarcelonaEl PP ha engegat el seu pla en contra de l'amnistia i el govern de Pedro Sánchez amb l'impuls d'una reforma del Codi Penal per introduir-hi nous delictes sota el paraigua de la "deslleialtat" constitucional. Una iniciativa sense possibilitats d'èxit –serà tombada al Congrés–, però que els populars consideren "un punt de partida" per "rearmar" l'Estat davant dels independentistes. Ara bé, és constitucional, precisament, aquest plantejament que pot arribar a comportar fins a deu anys de presó? I el de Vox, que ha proposat penalitzar la negociació amb "processats" per delictes contra la Constitució? Els experts constitucionalistes consultats per l'ARA hi veuen problemes legals.

"És un concepte imprecís", planteja d'entrada el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós, que veu complicat que es pugui parlar de deslleialtat a una Constitució que no és "militant", és a dir, que no demana una adhesió ideològica al seu text. El mateix opina la professora de dret constitucional a la UIC Montserrat Nebrera, tot i que no tant pel concepte com per la definició del delicte. El que proposen, diu, fa diferències en el que es considera "deslleialtat" constitucional: "Si es tracta de penalitzar l'incompliment de la llei hauria de ser en tots els casos i no només quan es tracta de promoure la independència", afirma Nebrera.

I és que el redactat que proposa el PP considera deslleialtat constitucional només la "inobservança de les lleis o l'incompliment de les resolucions judicials en perjudici de la unitat i la indivisibilitat de la nació espanyola". És a dir, vol penalitzar actuar fora de la llei tan sols en el cas que es declari la independència. "La raó per la qual s'intenta incomplir la llei hauria de ser indiferent", opina Nebrera, que es pregunta què passa amb aquells que, també fora de les vies legals, vulguin incomplir la Constitució en altres aspectes. "Deslleialtat també podria ser voler acabar amb l'estat de les autonomies", hi afegeix Arbós, que diu que, si es vol penalitzar això, tant hauria de ser aplicable en un sentit com en un altre.

La catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercedes García Aran també hi veu problemes. "No es pot establir un deure de lleialtat ideològica", diu, a més d'expressar dubtes respecte dissoldre els partits o entitats que siguin "responsables" de declarar la independència o fer un referèndum. A parer seu, també hi ha problemes constitucionals en aquest punt, tenint en compte que els partits són una peça fonamental del "pluralisme polític" i que ja hi ha un procediment per il·legalitzar formacions polítiques vinculades al "terrorisme" a través de la llei de partits. Per Arbós, la mesura que planteja el PP de "dissoldre" organitzacions és un ús "excessiu" del dret penal i xoca directament amb el dret fonamental d'associació.

Més enllà del contingut de fons de la reforma, Arbós també hi veu problemes formals. Cal tenir en compte que el PP planteja aquests canvis al Codi Penal a través d'una esmena a la totalitat a la llei d'amnistia pactada entre el PSOE i els independentistes: utilitza el dret d'esmena a una iniciativa per plantejar-ne una altra de diferent. Recorda que el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals pràctiques d'aquest estil. Fa referència a quan es va introduir al Codi Penal per part del govern de José María Aznar la convocatòria il·legal dels referèndums –després despenalitzada pel govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero–: es va fer a través d'una esmena a la llei d'arbitratge i una dècada després el TC va dir que s'hauria d'haver aprovat a través d'un altre procediment.

"Negociar no es pot penalitzar"

Els experts titllen directament de "disbarat" la reforma que proposa Vox, que va més enllà i parla d'entre sis i deu anys de presó "a qui negociï afers propis de les Corts amb aquells que hagin estat processats o sostrets de l'acció de la justícia per delictes contra la Constitució, l'ordre públic, traïció i la independència de l'Estat". "Negociar no es pot penalitzar al Codi Penal", s'exclama García Aran. I Nebrera hi veu contradiccions amb la presumpció d'innocència –un processat encara no ha estat jutjat– o amb la idea de reparació de la justícia: "¿Que no es poden rehabilitar les persones?", es pregunta.

Sigui com sigui, totes aquestes reformes no reuneixen ara mateix el consens per tirar endavant. Previsiblement, la setmana que ve la majoria progressista del Congrés dels Diputats dels socialistes i els independentistes tombarà les propostes del PP i Vox per fer un pas més en la tramitació de la llei d'amnistia.