El govern espanyol colla el Constitucional perquè tombi la declaració de sobirania

BarcelonaMalgrat els titubejos dels dies posteriors a la seva aprovació al Parlament, el 23 de gener de 2013, el govern espanyol va tardar ben poc a situar la declaració de sobirania com a font de legitimitat jurídica de la celebració de la consulta independentista a Catalunya, prevista per al 9 de novembre. És per això que ahir, un cop es va saber que el Tribunal Constitucional ja debat enmig d’una evident divisió el recurs de l’executiu de Mariano Rajoy contra el text aprovat al Parlament amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA, a la Moncloa van mostrar-se taxatius i van pressionar la institució: “La declaració de sobirania ha de ser anul·lada”, va sentenciar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

En roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres, la número dos del govern espanyol va deixar ben clar que, tot i que l’Estat respectarà la sentència que acabi dictant l’alt tribunal sobre la declaració de sobirania, que segons ells hauria posat en marxa els mecanismes legals i polítics per convocar la consulta, la decisió de recórrer va ser adequada. Més enllà d’assegurar que la resolució té “efecte jurídic” -contràriament al que defensen els lletrats del Parlament-, la vicepresidenta va insistir en el problema que planteja el text català en termes de titularitat de la sobirania, que els articles 1 i 2 de la Constitució -va recordar- atorguen al “conjunt del poble espanyol”. Un cop més, s’escudava en el deure del seu govern de fer complir la Constitució i les lleis, i va subratllar que el recurs es va presentar després de rebre un informe dels serveis jurídics de l’Estat que ja assenyalaven la inconstitucionalitat del text del Parlament.

Camacho apel·la a Duran

En un discurs molt semblant al de l’Estat, la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va sumar-se a la pressió. “Confio que el tribunal sentenciï d’acord amb la interpretació constitucional”, va afirmar. Donant per fet que la declaració de sobirania serà declarada il·legal, Camacho va anar més enllà i va reclamar als partits “independentistes” respecte pel TC. “Quan s’evidencia que hi ha divisió alguns donen credibilitat al TC i, en canvi, quan no sentencia a favor seu el menystenen i diuen que no és un òrgan representatiu. La legitimitat del TC és sempre la mateixa”, avisava.

Amb tot, la presidenta popular va tornar a instar el líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, a frenar l’agenda sobiranista del Govern. “Aquest disbarat separatista es manté gràcies al suport de Duran a Mas i ERC”, va lamentar. El mateix Duran va ser l’encarregat, en nom de CiU, d’assegurar que la declaració de sobirania no ha de ser anul·lada “perquè és una simple declaració de principis, una declaració política sense valor jurídic que no és dret positiu” i va lamentar que amb la seva actitud Rajoy “posi el TC a la picota”.

De fet, si la declaració de sobirania té o no efectes jurídics és el nucli de debat al TC. La vicepresidenta de l’alt tribunal, la progressista Adela Asúa -que en ser nomenada el 2011 va ser desqualificada pels sectors més conservadors per les seves crítiques a la llei de partits i a les sortides no negociades al País Basc-, va presentar dijous un esborrany de resolució assenyalant que el TC no hauria de tombar la declaració perquè no té cap efecte jurídic pràctic en ser un simple manifest d’intenció política. El sector conservador -majoritari i liderat pel president del TC, Francisco de los Cobos, que havia estat militant al PP fins i tot quan encara era magistrat de l’alt tribunal- opina que cal tombar el text del Parlament i aprofitar-ho per recordar a la sentència, tal com es va fer en la sentència contra el pla Ibarretxe del 2008 i la de l’Estatut de Catalunya del 2010, que la sobirania nacional no està en discussió i que no pertany a ningú altre que al poble espanyol en el seu conjunt.

Tres anys i mig després de la sentència de l’Estatut, el TC torna a ser un camp de batalla desigual. Ni els magistrats conservadors ni els progressistes qüestionen a qui pertany la sobirania. Discrepen sobre si el text del Parlament és o no innocu i cal, per tant, pronunciar-s’hi.

Una deliberació que la tensió pot allargar

L’inici del debat no garanteix sentència imminent. La sentència sobre l’Estatut n’és la principal prova. Tot i que el text era molt més llarg i complex, les pressions i les divisions van allargar el debat. La deliberació va començar a principis del 2007 i va acabar el juny del 2010. Es van presentar diversos esborranys que no van aconseguir prou consens. En el cas de la declaració de sobirania, hi ha dubte sobre si cal jutjar-la sola o com a part d’un procés que ha derivat en el pacte per la data i pregunta de la consulta i la petició del trasllat de competències per fer-la.