El TC tomba el decret dels avals de l'1-O al Tribunal de Comptes...però continuaran vigents

MadridEl Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat el decret llei que va aprovar la Generalitat per avalar des de l'Institut Català de Finances (ICF) la fiança que el Tribunal de Comptes va imposar per la causa de l'1-O i l'acció exterior. Al ple d'aquest dijous, els magistrats han estimat el recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat Vox. Ara bé, la decisió no té cap efecte pràctic, tal com indiquen fonts del TC, del Tribunal de Comptes i de la Generalitat a l'ARA, atès que posteriorment es va aprovar un projecte de llei que hi dona cobertura.

La resolució de l'òrgan de garanties subratlla que el decret és contrari a l'article 86.1 de la Constitució, que estableix que en cas "d'extraordinària i urgent necessitat", es podran dictar disposicions provisionals per la via del decret llei. "El tribunal entén que no existeix cap explicació sobre per què la norma impugnada havia de ser aprovada amb una urgència extraordinària, sostraient-la del procediment parlamentari, ja que no és suficient la invocació general sobre l'oportunitat o la conveniència de comptar amb aquesta normativa", diu el TC en un comunicat. La resolució, doncs, no entra al fons de la qüestió i, per tant, no avalua si és constitucional la creació d'aquell fons per afrontar les fiances d'ex alts càrrecs del Govern davant el Tribunal de Comptes per l'organització de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat. Els cinc magistrats del sector conservador del TC han anunciat l'elaboració d'un vot concurrent en què defensen entrar també a la part material del decret-llei.

Fonts de l'entorn de l'exconseller d'Economia Jaume Giró, que va impulsar aquest mecanisme per estalviar, destaquen que va negociar personalment amb l'ara president de la Generalitat, Salvador Illa, que s'aprovés una llei al Parlament per donar-hi empara jurídica. I així va ser. En el seu moment, el decret va servir per evitar l'embargament de propietats dels encausats, atès que l'òrgan fiscalitzador demanava fins a 5,4 milions d'euros que no es podien afrontar només amb els diners de la caixa de solidaritat de les entitats sobiranistes. En primer terme, el Tribunal de Comptes va rebutjar aquest mecanisme, però un cop es va renovar la composició del tribunal arran del pacte PP-PSOE, la nova majoria progressista a la sala d'enjudiciament del Tribunal de Comptes ho va autoritzar.

Esperant l'amnistia

Un cop es va celebrar el judici, la fiscalia del Tribunal de Comptes va rebaixar la reclamació pel cas del Procés a 3,4 milions d'euros. El dictat de la sentència es va paralitzar perquè el Congrés va aprovar la llei d'amnistia i la consellera que porta el cas, Elena Hernáez, va decidir elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'adequació de la normativa al dret comunitari. Així, el procediment està pendent d'aquesta resolució de Luxemburg. Només en cas que no fos aplicable l'amnistia i que hi hagués condemna, els encausats haurien d'afrontar el rescabalament de la seva pròpia butxaca i no amb els avals de l'ICF.