La Constitució que ha posat el jutge Vidal en el punt de mira

BarcelonaUn grup de juristes -4 dones i 6 homes- treballen des del mes de gener passat en l’elaboració d’una proposta de Constitució catalana. Un document, ara esborrany, de menys de 100 articles que es posarà a disposició dels ciutadans a inicis del 2015 a través de les xarxes socials. El portaveu del grup, el jutge Santiago Vidal, explica a l’ARA els pilars d’aquesta proposta.

Drets fonamentals afegits

Els drets socials tindrien un caràcter “executiu”

La Constitució espanyola té un catàleg de drets fonamentals protegits: els drets a la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, entre d’altres. Són drets civils i polítics de “caràcter executiu”, explica Vidal, que els ciutadans poden reclamar a través dels tribunals si els poders públics no els garanteixen. L’esborrany de Constitució catalana vol afegir en aquest paquet els drets socials com els de l’habitatge, la salut i la feina, que són “només” principis rectors a l’estat espanyol i queden subjectes a la situació econòmica.

Nou àrbitre de la legalitat

El Tribunal Suprem assumiria les tasques del Constitucional

L’equip de Vidal aposta per la “justícia de proximitat”. L’esborrany defensa eliminar els jutjats de pau i de primera instància d’acord amb els partits judicials actuals - una delimitació que desapareixeria- i crear jutjats a cada municipi de més de 10.000 habitants. La segona instància serien les Audiències Provincials i l’última el Tribunal Suprem.No es preveu la creació d’un Tribunal Constitucional pròpiament dit, sinó que les funcions s’atribuirien a una de les sales del Tribunal Suprem de Catalunya, la de garanties constitucionals. Estaria formada per cinc juristes triats cadascun de manera diferent: per tota la població, pel Parlament, pels professionals del món jurídic, pels membres de la carrera judicial i finalment pels síndics locals. Així s’evitaria la “politització”, afirma.

Carrera judicial

Posar l’èmfasi en l’experiència dels candidats a magistrat

“Ara ets jutge per mèrits memorístics”, diu Vidal. L’esborrany permet ser magistrats als més grans de 35 anys, amb experiència en el món jurídic -no serà imprescindible ser graduat en dret- i amb bagatge professional. Els jutges no serien funcionaris, sinó que tindrien un contracte laboral de tres anys amb possibilitat de renovació.

República parlamentària

Amb un “referèndum revocatori” es podria fer caure el cap de govern

Es proposa un president amb funcions representatives, escollit pel Parlament, i un cap de govern amb poders executius, a l’estil alemany. En el poder legislatiu, una cambra unicameral de 100 diputats. I pel que fa al sistema electoral, es dibuixen set circumscripcions -les vegueries-, la llei D’Hondt com a fórmula electoral i llistes obertes. També s’introdueix la figura del “referèndum revocatori”, a iniciativa ciutadana, per sotmetre a votació la continuïtat del cap de l’executiu si no compleix el programa electoral.

Partits i corrupció

Finançament privat dels partits i més transparència

Els juristes aposten pel finançament privat dels partits -a través de particulars i empreses-, però amb transparència. Suprimeixen la figura dels aforats i els indults i aposten per la limitació de càrrecs. Una mesura “revolucionària” encara a debat és eliminar els bitllets de 500 per “evitar fonts de finançament corruptes”.

Participació ciutadana

Els ciutadans tindran iniciativa de reforma constitucional

Malgrat que els juristes consideren que els partits polítics representen el “pal de paller” de la democràcia, introdueixen la possibilitat que els moviments socials es puguin presentar a les eleccions “sense necessitat” d’haver-se de constituir com a partits. Així, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o l’ANC es podrien presentar directament a les eleccions. Això sí, per evitar una “excessiva fragmentació” es mantindria la barrera electoral en el 3%. Pel que fa a la iniciativa legislativa popular, l’amplien perquè els ciutadans puguin presentar una proposta de reforma constitucional.

Mesures redistributives

Una renda de ciutadania a canvi de treballs a la comunitat

Aposten per una economia de mercat però disposen constitucionalment mesures redistributives. S’incorpora una renda de ciutadania per als col·lectius exclosos socialment “d’entre 750 i 1.000 euros” al mes. Aquesta prestació aniria acompanyada de l’“obligació” de fer treballs per a la comunitat. Pel que fa a pensions, continuen apostant per un sistema de repartiment -avui es paguen amb les cotitzacions presents- i mantenen el mateix mode de prestacions per a aturats.