El consolat espanyol a Brussel·les es nega a tramitar un escrit judicial per estar redactat en català

MadridEls consolats, missions diplomàtiques o oficines consulars espanyoles en general no tenen per què donar curs a escrits presentats pels ciutadans dirigits a l'administració de justícia que estiguin redactats en les llengües cooficials, encara que el jutjat de destinació estigui radicat, precisament, allà on es parlen aquestes llengües. Així justifica el govern espanyol l'incident que va tenir lloc el 6 de març al consolat general de l'Estat a Brussel·les, quan els funcionaris es van negar a tramitar un escrit presentat per un ciutadà català dirigit a un jutjat de Sabadell per estar redactat en català, i no en castellà.

El cas s'ha donat a conèixer per una pregunta per escrit que el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà va enviar al govern espanyol, i que aquest li ha contestat. A les missives, a les quals ha tingut accés l'ACN, Xuclà preguntava els motius pels quals el 6 de març el consolat de Brussel·les es va negar a enviar una documentació aportada per un ciutadà català resident a Brussel·les a un jutjat de Sabadell "pel mer fet d'estar escrita en català". El tràmit que se sol·licitava al funcionari consistia únicament a comprovar la identitat del ciutadà, registrar l'entrada del document i fer l'enviament al jutjat.

Segons el testimoni d'aquest ciutadà, el comportament del funcionari que el va atendre va ser absolutament correcte fins que va veure que el text estava escrit en català –malgrat que assegura que no tenia per què llegir-lo–. En aquell moment, segons recull Xuclà a la seva pregunta, li va dir que no el podia acceptar i li va ordenar que marxés. Malgrat que aquest ciutadà li va explicar que era un tràmit urgent i li va demanar que consultés la qüestió amb un superior, el funcionari "es va negar" a atendre la petició "i va avisar un guarda de seguretat perquè l'acompanyés fora del despatx".

A la seva resposta el govern espanyol justifica el comportament d'aquest funcionari adduint que el fet que l'escrit anés dirigit a un jutjat, i no a una administració pública, "exclou l'aplicació de les lleis administratives" que recullen el dret de presentar escrit en llengües cooficials, i l'obliga a aplicar les del procediment judicial civil.

Segons l'executiu de Rajoy, del contingut de les lleis del procediment judicial se'n desprèn que "l'ús d'una llengua oficial diferent del castellà només és admissible en les actuacions que tinguin lloc i en els documents que es presentin davant els òrgans de l'administració de justícia amb seu al territori de la comunitat autònoma on aquesta llengua sigui oficial".

En aquest cas, continua el govern espanyol, el tràmit sol·licitat "no era de mer registre, sinó d'una altra naturalesa", i "requeria que el consolat conegués el contingut de l'escrit presentat", perquè "havia de redactar una diligència sobre el mateix dirigida a un òrgan judicial". Per aquest motiu, assegura, "es va demanar a l'interessat que aportés un text en castellà, per ser l'idioma oficial i de treball a les oficines consulars d'Espanya a l'estranger".

El govern espanyol també justifica l'ús del vigilant de seguretat. Segons apunta a la resposta, el funcionari que va atendre el ciutadà "va sol·licitar la seva intervenció per acompanyar el mateix interessat a una sala d'espera per ser posteriorment atès per un superior, tal com aquest havia sol·licitat", però "no va ser en cap moment expulsat del consolat".

Finalment, segons el govern espanyol, aquest mateix ciutadà "va retornar al cap d'unes hores per fer el tràmit davant el mateix treballador consular i seguint les instruccions rebudes".