L’Estat considera “deslleials” els viatges de Bosch per Europa
El Govern denuncia una campanya contra la seva acció exterior
BarcelonaNi a Berlín, ni a Reykjavík, ni a París, ni a Londres. El ministeri d’Afers Exteriors considera que l’acció de la Generalitat més enllà de les fronteres de l’Estat vulnera les seves competències, perjudica la imatge internacional d’Espanya i, en definitiva, “és deslleial a l’interès general”, segons diverses cartes creuades entre els departaments d’Exteriors estatal i català a les quals ha tingut accés l’ARA. El marcatge del ministeri a la conselleria ha estat constant des que Josep Borrell en va agafar la tutela, però les últimes setmanes s’ha fet més estret, fins al punt que s’han enviat recomanacions desfavorables dels últims viatges del conseller, Alfred Bosch. Pel que fa a l’últim, a Islàndia, el director de gabinet del ministre va enviar un escrit el 19 de març al cap de gabinet del conseller per criticar que no se’ls hagués informat prèviament -reclamava que es fes amb una antelació mínima de 10 dies, tot i que reconeixia que la llei no estableix un termini concret- i per denunciar que el contingut de les activitats de Bosch “difícilment tenen cabuda en el marc competencial” de la Generalitat.
Bosch va visitar Islàndia els dies 15 i 16 de març, en què, a més de reunir-se amb diversos diputats del Parlament islandès, va participar en la conferència Catalonia. What is happening?, en què va apostar per una via “pacífica i civilitzada” per assolir la independència. Quan es va assabentar de la reunió amb Bosch, l’ambaixadora espanyola a Noruega i Islàndia -amb residència a Oslo- es va desplaçar a Reykjavík i va demanar poder assistir a la trobada. La petició li va ser denegada. Les accions de Bosch, deia el ministeri, “semblen dirigides a perjudicar la imatge internacional d’Espanya, en una actuació que es podria considerar deslleial per a l’interès general de la nació”. I no s’estava d’advertir que tampoc se’ls havia notificat res sobre el següent viatge, a Alemanya.
L’11 de febrer, el dia abans que el conseller viatgés a París, la Generalitat va rebre el primer informe desfavorable. “La llei estableix que les comunitats autònomes en mantindran informat el ministeri”, expressava el govern espanyol, que, basant-se en les “declaracions públiques” de Bosch, considerava que “el motiu del viatge no s’adequa als objectius de la política exterior” espanyola.
No es vulneren competències
Tot i que la legislatura passada el xoc institucional entre els governs espanyol i català va arribar al màxim, fonts de la conselleria d’Exteriors afirmen que ha estat amb Borrell quan l’intent de control s’ha fet més evident. La Generalitat va respondre a aquell primer informe desfavorable del ministeri recordant que el Tribunal Constitucional -en la sentència contra l’Estatut del 2010- va avalar l’acció exterior de la Generalitat “en l’exercici de les seves competències”. I interpreta que una reunió o una conferència no vulneren les competències estatals: “Ni s’assumeixen obligacions amb altres estats, ni es firmen tractats internacionals, ni s’ha acreditat a cap representant”.
Des de l’executiu català se senten amenaçats pel ministeri, que ja ha intentat vetar la reobertura de les delegacions, i estan convençuts que l’informe del Tribunal de Comptes -que investiga les despeses de la conselleria-és un ariet més per intentar destruir l’acció exterior del Govern. La determinació, asseguren, seguirà sent la mateixa i Bosch “seguirà viatjant per defensar els interessos de Catalunya”.
El TC suspèn la comissió per investigar la monarquia
El Tribunal Constitucional va admetre ahir a tràmit la impugnació del govern espanyol contra la creació al Parlament d’una comissió d’investigació sobre la monarquia. Aquest fet va implicar la immediata suspensió cautelar de l’òrgan -constituït fa menys d’un mes amb els vots de JxCat, ERC, els comuns i la CUP- que volia aprofundir en les “irregularitats” que afecten la casa reial. El ple del TC va acceptar el recurs de Sánchez perquè va estimar que la cambra catalana no té competències per fer la investigació. En el recurs presentat, l’executiu espanyol argumentava, a més, que el Parlament envaeix la funció jurisdiccional que es reserva a jutjats i tribunals i obvia la inviolabilitat del rei.
