El revés europeu al Suprem sacseja la legislatura
La immunitat de Junqueras i la inhabilitació de Torra tensen la negociació PSOE-ERC i alteren l’horitzó català
BarcelonaEl bumerang que va llançar Mariano Rajoy quan va decidir fiar a la via judicial la resposta al Procés va tornar dijous a l’Estat en forma de revés de la justícia europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer que Oriol Junqueras tenia immunitat parlamentària com a eurodiputat des del moment que es van proclamar els resultats de les eleccions europees el 13 de juny i que, per tant, el Tribunal Suprem va vulnerar els seus drets quan el va privar de sortir de la presó per assumir el seu càrrec. Un terratrèmol que va deixar malmesa la sala presidida per Manuel Marchena, va obrir una escletxa perquè Carles Puigdemont i Toni Comín entrin al Parlament Europeu i pot, de retruc, haver trastocat el taulell de la legislatura a Catalunya i a l’Estat.
El 19 de desembre era una data marcada en vermell des de feia temps al calendari sempre atapeït de la política catalana, i des de primera hora es va veure ben clar per què. Poc abans de les 10 del matí el TJUE feia pública la seva opinió sobre el cas Junqueras i esvaïa el temor que el tribunal optés per no pronunciar-se tenint en compte que el 14 d’octubre passat el Suprem havia condemnat el líder d’ERC sense esperar a la resolució de la qüestió prejudicial per part de Luxemburg. El president del TJUE, el belga Koen Lenaerts, va ser l’encarregat de llegir l’informe, que subratlla que “una persona que és elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre de la institució pel fet i des del moment de la proclamació dels resultats electorals, de manera que gaudeix de les immunitats reconegudes per l’article 9 del protocol”, cosa que, va puntualitzar, “implica l’aixecament de qualsevol mesura de presó provisional que li hagi sigut imposada abans de ser proclamat electe per poder-se desplaçar al Parlament Europeu”.
L’efecte que pot tenir això sobre Junqueras és incert, en tant que ja no està en presó provisional sinó sota condemna ferma -el mateix TJUE posava la pilota sobre la teulada del Tribunal Suprem, que va donar cinc dies a les parts per pronunciar-se sobre la resolució de Luxemburg-, però obre una via franca perquè Carles Puigdemont i Toni Comín -i en el futur Clara Ponsatí-, que encara no han sigut jutjats, puguin accedir a la seva condició d’eurodiputats. Dijous mateix el president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, els aixecava el veto vinculat a la tercera euroordre que els impedia entrar com a visitants a l’Eurocambra i feia un discurs contundent en què considerava molt important la decisió del TJUE i instava les “autoritats espanyoles competents” a fer-la complir.
El futur de Puigdemont i la llibertat de moviments que li pot donar la immunitat si és eurodiputat -estarà prohibit detenir-lo, processar-lo o jutjar-lo sense el permís del Parlament Europeu- condicionarà, de ben segur, els pròxims mesos de la política catalana, sempre marcada per la influència de l’expresident de la Generalitat. Això ho sap ERC, que en plenes negociacions amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez va voler fer un gest de força i va congelar les converses amb els socialistes a l’espera de saber quin és el posicionament de l’Advocacia de l’Estat al Tribunal Suprem respecte a l’escrit del TJUE sobre Junqueras. En el seu moment, els lletrats que representen el govern espanyol ja van posicionar-se a favor que el líder d’ERC pogués prendre l’escó, però està per veure què diuen ara.
La resposta del TSJC
ERC vol saber, doncs, fins a quin punt el PSOE té incidència sobre l’aparell judicial. Els republicans han insistit diverses vegades que l’acord d’investidura ha de portar també un canvi de paradigma pel que fa a la repressió, i veuen en la resolució del TJUE una bona prova per mesurar els socialistes. De moment, però, dijous la resposta de la justícia espanyola al revés europeu va ser anunciar una hora i mitja després la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que l’inhabilita durant un any i sis mesos per mantenir la pancarta amb el llaç groc al balcó de la Generalitat. Una decisió que el cap de l’executiu català ja va anunciar que recorrerà al Tribunal Suprem -i que per tant encara no és ferma-, però que va evidenciar que el pols de la justícia amb els dirigents independentistes encara va per llarg i pot acabar posant data de caducitat a la legislatura a Catalunya, des d’ahir sacsejada per la decisió del TJUE.