La fiscalia demana mantenir la presó provisional per als consellers i els Jordis
El jutge no decidirà fins dilluns al matí si els deixa en llibertat
MadridEls consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han declarat avui al Tribunal Suprem i ja són camí de la presó una altra vegada. La fiscalia ha demanat mantenir la presó provisional per als membres del Govern i els líders sobiranistes perquè considera que no han canviat les circumstàncies. Al·lega que la presó provisional està per sobre de presentar-se en unes eleccions, segons fonts jurídiques, i assenyala que no ha vist "cap canvi ni en els fets objectius ni en les declaracions". En el seu informe, els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal han individualitzat les responsabilitats de cada investigat, però ha considerat que en tots ells continua havent-hi risc de fuga i reiteració delictiva.
Els vuit consellers, Sànchez i Cuixart han enfrontat la jornada davant la justícia amb l'esperança de sortir de la presó. No serà, però, fins dilluns, que el jutge Pablo Llarena prendrà la decisió en una interlocutòria que emetrà entre les 09.00 i les 10.00 h. Així ho ha fet saber a les parts tan bon punt han començat els interrogatoris. D'aquesta manera, els implicats encara hauran de passar almenys tres nits més a la presó. Les compareixences han quedat enllestides en quatre hores.
Tal com ja va explicar l'ARA, els consellers han acatat l'article 155 i, amb més o menys matisos, s'han compromès a actuar dins el marc constitucional en cas de tornar a ser escollits en les pròximes eleccions. L'advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull ha assegurat en declaracions als mitjans després de la sessió al Suprem que els seus representats han expressat aquest posicionament i que del sentit de les seves manifestacions s'ha desprès que aparcaven la via unilateral. Al seu torn, l'advocat de Vox, que també ha sol·licitat que es mantinguin les mesures cautelars actuals, ha considerat que l'acceptació del marc constitucional implica al seu torn l'admissió que fins ara el vulneraven, i ha avançat que faran servir aquest argument com a càrrec de culpabilitat en les següents fases del procediment judicial.
El primer a declarar ha sigut Oriol Junqueras i a continuació ho ha fet Raül Romeva; tots dos s'han negat a respondre a cap pregunta de la fiscalia. Els han seguit Carles Mundó i Dolors Bassa, que han declarat cadascun uns 20 minuts aproximadament i han respost a algunes de les qüestions plantejades pels representants del ministeri públic. En canvi, Joaquim Forn i Meritxell Borràs han contestat a totes les parts, mentre que Josep Rull i Jordi Turull s'han negat a respondre al partit ultradretà Vox, personat originàriament en una de les causes que s'instruïen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Cuixart i Sànchez, per la seva banda, no han rebut preguntes de la fiscalia i també s'han negat a respondre a Vox. Borràs, l'única membre del Govern que no és a les llistes del 21-D, ha comparegut durant una hora i és qui més estona ha estat responent a les preguntes.
El magistrat ha deixat clar a l'inici dels interrogatoris que només es focalitzaria en les situacions personals dels investigats i que no entraria en el fons dels delictes. Per això no ha deixat entrar els advocats de Joan Josep Nuet, que també forma part de la causa, però en canvi sí que ha permès que assistís a les declaracions el lletrat de Vox.
Traslladats des de les presons
Cap a les 09.30 h, l'hora d'inici prevista dels interrogatoris, ha entrat un furgó de la Policia Nacional a la porta secundària del Suprem amb els primers investigats, i deu minuts després, un altre. Els primers a arribar a l'Audiència Nacional, on han esperat en calabossos que els traslladessin cap al Suprem, han sigut Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb un furgó de la Guàrdia Civil, a les 08.30 h, procedents de Soto del Real. Tot seguit, Dolors Bassa i Meritxell Borràs ho han fet a les 08.35 h, provinents d'Alcalá Meco. A les 09.00 h han arribat dos furgons més amb els consellers que han dormit durant un mes a la presó d'Estremera.
Aquest matí el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els ha demanat que facin "el que calgui" per sortir de la presó.
Com en les anteriors jornades, una comitiva amb representants de l'espai independentista s'ha acostat fins a les portes de l'alt tribunal per donar escalf als investigats. El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha assegurat que els "sembla indiferent el que diguin o deixin de dir davant del tribunal" perquè el més important és que surtin de la presó. Ara bé, ha dit que Jordi Cuixart no té necessitat d'acatar el 155 perquè no és membre del Govern i que "defensarà el que ha defensat sempre".
L'exdirector de RAC1 i candidat de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha explicat que el tuit de Puigdemont "suggereix que puguin parlar amb llibertat davant del jutge". En saber que el jutge no resoldria fins dilluns, Pujol ha expressat la seva "decepció" i ha reclamat "no normalitzar" que els implicats passin més nits a la presó. La diputada d'ERC al Congrés Ester Capella ha assegurat que "les fiances estan a punt per fer efectiva la llibertat com més ràpidament millor". En declaracions a les portes del Suprem enmig de crits de "colpista", no ha precisat quina és la quantitat, però ha agraït la "solidaritat" de tanta gent.
Cap a les 11.30 h ha arribat la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que ha confiat que la campanya es "normalitzi molt aviat". "Esperem pacientment la decisió del jutge per normalitzar la campanya", ha dit, però no ha volgut entrar en qüestions processals. En la mateixa línia s'ha expressat l'expresident Artur Mas, enmig d'una gran expectació mediàtica. "El que volem és que surtin de la presó ràpidament, perquè hi ha una campanya a punt de començar; ells tenen tot el dret a poder-hi participar, i nosaltres, la necessitat".
L'escriptora Bel Olid, número 6 en les llistes de la CUP, i la diputada dels comuns al Congrés Marta Sibina -que ha vingut a títol personal- també han anat a les portes del Suprem. Olid ha considerat que les "estratègies de defensa de cadascú són totalment legítimes" amb l'objectiu de posar fi a la situació "absurda" d'estar a la presó.