Els consellers prenen possessió amb una estructura de govern continuista però sense vicepresidència

BarcelonaEl nou govern de Salvador Illa està plenament en marxa després de la presa de possessió dels nous consellers aquest dilluns. Després que el ja president prometés el càrrec el dissabte, i que al llarg del cap de setmana s'anessin coneixent els noms que conformaran el consell executiu a partir d’ara, els consellers ho són en plenes funcions. "¿Prometeu complir fidelment les obligacions del càrrec que assumiu, al servei de Catalunya i amb lleialtat al president?", ha preguntat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a cadascun d'ells en un acte solemne al Palau. Els 16 hi han respost afirmativament, i aquest dimarts ja tindrà lloc la primera reunió del consell executiu.

En el primer discurs després de fer-se pública la composició del nou Govern, Salvador Illa ha volgut subratllar la "transversalitat" del nou executiu, que inclou des de líders de pes del PSC fins a excàrrecs d'ERC, passant per exdirigents de CiU i independents de perfil tècnic. "El veritable denominador comú de les conselleries del Govern rau en la vocació de servei públic", ha dit el president, que ha subratllat les trajectòries professionals "acreditades" i el criteri "independent" dels seus consellers. En aquest sentit, ha reivindicat que tots ells comparteixen valors socialdemòcrates i de l'humanisme cristià, tot i venir de tradicions polítiques diferents, i ha garantit que el nou executiu treballarà "de forma col·legiada per donar forma a l'esperança d'un poble amb voluntat de ser" dins de "l'Espanya plurinacional". L'objectiu és impulsar el que els socialistes han denominat la "tercera gran transformació" de Catalunya: millorar i adaptar els serveis públics a la Catalunya dels vuit milions.

Al llarg de la jornada d'aquest, els nous consellers han anat rebent de mans dels seus antecessors les carteres dels departaments. Abans que tots 16 agafin ja les regnes de les seves conselleries, Salvador Illa ja els ha fet un primer encàrrec des del Saló de Sant Jordi, on s'ha celebrat la presa de possessió: "El Govern governarà per a tots. És l'autèntic neguit i obsessió que tinc", ha dit. A l'acte de traspàs de la cartera d'Economia, la consellera sortint, Natàlia Mas, ha entregat a la seva successora, Alícia Romero, el dossier amb la proposta de finançament singular del Govern de Pere Aragonès. Un recordatori dels deures que els republicans han posat als socialistes per a aquest mandat.

16 consellers, com Maragall

El nou executiu tindrà pocs canvis, almenys pel que fa a l’estructura. Tot i que no repeteix cap conseller del govern de Pere Aragonès, el que no canvia radicalment és com estaran distribuïdes les competències entre els membres del govern. El canvi més significatiu és la creació de dues noves conselleries (la de Política Lingüística i la d'Esports), que a la pràctica és l’atorgament del rang de conselleria a dues direccions generals.

La conselleria de Política Lingüística és, de fet, un compromís que els socialistes van adquirir amb Esquerra en l'acord d'investidura: segons ha explicat el seu conseller a Catalunya Ràdio, Francesc Xavier Vila, el president li va proposar aquest diumenge que assumís el càrrec per donar continuïtat a la feina d'impulsar l'ús social del català que havia fet fins ara dins de la conselleria de Cultura de Natàlia Garriga. Francesc Xavier Vila, catedràtic de sociolingüística catalana, ha explicat que ell és independentista, però que va formar part del govern d'Esquerra com a independent. El manteniment d’Exteriors i Igualtat i Feminisme també formava part de l’acord del PSC amb ERC, sota el principi de no desmuntar l’obra de govern de Pere Aragonès. El resultat és que el de Salvador Illa és un dels executius catalans més nombrosos de la història, amb 16 consellers, com el de Pasqual Maragall.

Més enllà d’això, destaca el retorn de les polítiques energètiques i relacionades amb el medi ambient a la conselleria de Territori, que comandarà Sílvia Paneque i inclourà també les d’habitatge, com en l'última legislatura. Fins ara i des de fa dues legislatures, la política climàtica s’incloïa en un departament propi, el d’Acció Climàtica, que també concentrava les competències d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació. Ara aquestes competències tornen a tenir conselleria pròpia, amb Òscar Ordeig al capdavant.

Les competències de transparència i bon govern i de relacions amb l’administració local es mantenen a Presidència, que perd les competències de l’organització dels processos electorals, que recauen a Justícia, és a dir, a Ramon Espadaler, que també recupera Afers Religiosos. A més, es manté la conselleria d’Universitats i Recerca, creada el 2021, i Empresa i Treball segueixen al mateix departament, canvi també de l'última legislatura.

Sense vicepresidència

Una altra decisió important de Salvador Illa és la de no tenir vicepresident. El govern sortint, després del trencament entre Junts i Esquerra, tampoc va tenir vicepresidència fins cinc mesos abans de les eleccions del 12 de maig, quan Pere Aragonès va ascendir Laura Vilagrà de consellera de la Presidència a vicepresidenta. Des de l’època de Pasqual Maragall, que va nomenar Josep-Lluís Carod-Rovira conseller en cap i Josep Bargalló posteriorment conseller primer, que no hi havia hagut cap executiu català sense vicepresident. Tampoc Jordi Pujol va tenir-ne mai, i tenia els càrrecs d’adjunt a la Presidència, conseller de Governació, conseller de Presidència o conseller en cap com a homes forts al govern.

El nomenclàtor

El decret que Salvador Illa va signar ahir amb la composició final del Govern inclou també alguns canvis de nom de departaments subtils, però curiosos, en departaments que no modifiquen de forma substancial les seves competències. És el cas del departament d'Economia i Hisenda, que és Economia i Finances, o el de Justícia, Drets i Memòria, que perd aquests dos últims noms i es diu Justícia i Qualitat Democràtica. N’hi ha tres que incorporen cognom. El departament d’Educació afegeix Formació Professional, el d'Interior ara es diu d’Interior i Seguretat Pública; i el de Drets Socials afegeix Inclusió al nom. Igualtat i Feminismes es queda en singular –Igualtat i Feminisme– i Acció Exterior i Unió Europea canvia d’ordre: Unió Europea i Acció Exterior.