Els consellers d’ERC prometen al Suprem que apostaran pel diàleg

MadridAcatar el 155 i desmarcar-se d’estratègies que sobrepassin els límits de la Constitució es perfilen com els requisits imprescindibles perquè els consellers i els líders socials de l’independentisme empresonats quedin en llibertat. Motius polítics més que no pas jurídics van permetre als membres de la mesa del Parlament deslliurar-se de la presó incondicional, i tot apunta que aquesta mateixa fórmula podria servir a la resta d’actors independentistes que des de fa setmanes estan entre reixes. Aquesta és l’aposta d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó, que es comprometen a prioritzar la “via del diàleg i la negociació” per perseguir els seus objectius polítics d’ara endavant.

Ahir el seu lletrat, Andreu Van den Eynde, va presentar un escrit al Tribunal Suprem en el qual sol·licita que els consellers empresonats tinguin l’oportunitat de tornar a declarar -ja ho van fer a l’Audiència Nacional, ara seria a l’alt tribunal- per argumentar per què consideren que és pertinent la seva posada en llibertat provisional. En l’escrit, l’advocat deixa clar que els supòsits de risc de fuga, destrucció de proves i reiteració delictiva han desaparegut, cosa que no justifica que se’ls mantingui a la presó.

Com ja van fer en la seva compareixença davant la jutge Carmen Lamela, els consellers “accepten” el seu cessament per ordre del govern espanyol, en virtut de l’aplicació de l’article 155, cosa que, al·leguen, elimina el risc de destrucció de proves. “Van decidir abandonar les seves responsabilitats polítiques i assumir el repte electoral fixat pel govern d’Espanya”, relata Van den Eynde en el text. A més, subratlla: “En cas que en un futur tornessin a ocupar-les, estan fermament compromesos a canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació”. Un clar pronunciament que esvaeix el risc de reiteració delictiva, per bé que evita incloure cap referència explícita a la via unilateral.Tot i aquestes promeses, en l’escrit manifesten la seva “profunda discrepància política i jurídica” amb la intervenció de l’autogovern i “no renuncien a defensar les seves conviccions polítiques per vies estrictament pacífiques i democràtiques”.

La presència a les llistes del 21-D

Si una cosa ha canviat respecte al 2 de novembre passat, quan Lamela va decidir tancar els consellers, és que ara concorren a unes eleccions. Aquest fet obre una nova via a les defenses per argumentar la seva llibertat, ja que estar a la presó dificultaria el seu dret a la participació política i a ocupar el seu escó en cas de ser escollits. Van den Eynde apel·la a la llei orgànica del règim electoral general i a la Constitució per defensar que els seus representats s’han de poder presentar als comicis en “igualtat de condicions”, i això implica participar dels actes de campanya. En la mateixa línia, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va denunciar ahir que alguns partits es presentaven als comicis amb “avantatge” perquè no tenen els seus líders empresonats.

Així, la presència dels presos a les llistes del 21-D jugaria un paper important a l’hora de reduir sobradament el risc de fuga, que els investigats també argumenten per “l’arrelament familiar” i per la seva predisposició a comparèixer davant els tribunals demostrada quan se’ls va citar amb urgència per primera vegada a l’Audiència Nacional. Tots aquests elements aportats pels membres d’ERC són en gran mesura compartits per Jordi Turull, Josep Rull i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, integrants de la llista de Junts per Catalunya que encapçala Carles Puigdemont. Ahir el seu advocat, Jordi Pina, també va demanar la seva llibertat i la compareixença davant el magistrat Pablo Llarena.

En el seu escrit, que la seva defensa no ha volgut remetre als mitjans de comunicació, també es reclama la retirada de la fiança de 6,2 milions d’euros vinculada als costos del referèndum de l’1 d’octubre que va imposar Lamela. Segons ha pogut saber l’ARA, el text té coincidències amb el dels consellers d’ERC. Per la seva banda, l’advocat de Joaquim Forn no ha consensuat l’estratègia de defensa amb els altres i, de moment, no consta que hagi presentat cap al·legació al Suprem perquè el conseller surti en llibertat.

En un altre escenari se situen Meritxell Borràs i Jordi Cuixart, els únics que no apareixen a les llistes del 21-D. La consellera, defensada per l’advocat Xavier Melero, també demana abandonar la presó d’Alcalá-Meco i està previst que davant el jutge invoqui una renúncia a la unilateralitat més clara que els seus companys per la seva desvinculació de la contesa electoral. El president d’Òmnium, per la seva banda, presentarà avui al matí el seu escrit, en el qual subratlla que el context és molt diferent al del 16 d’octubre, dia en què va ingressar a la presó amb Sànchez, perquè els partits han decidit acatar la Constitució. Cuixart al·legarà que el seu rol ja no suposa un perill, ja que anirà a votar com qualsevol altre ciutadà.

La decisió, en mans del jutge

Malgrat les demandes, és Llarena qui decidirà com avança la fase d’instrucció i si considera pertinent citar els investigats per revisar o no les mesures cautelars. Fonts del Suprem apunten que el magistrat no està sotmès a cap termini per respondre. El que sí que està previst és que dilluns que ve la secció segona de la sala penal de l’Audiència celebri una vista pels recursos d’apel·lació que havien presentat els consellers abans que el Suprem assumís la causa. La decisió, però, quedarà difuminada perquè és Llarena qui té l’última paraula.