La consellera Garriga nega malversació per l'1-O davant del TSJC

Al·lega que les obres al CTTI per les quals se l'investiga estaven plenament justificades

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, aquest dilluns davant les portes del TSJC.
14/03/2022
3 min

BarcelonaJa han passat més de quatre anys des de l'1-O, però els diversos fronts judicials oberts arran del referèndum segueixen portant cua. Aquest dilluns ha declarat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, investigada pel seu paper en la votació. En aquelles dates era la cap de serveis de la conselleria de Vicepresidència i Economia i va ser una de les detingudes en l'operació de la Guàrdia Civil el 20 de setembre del 2017 a la seu d'aquell departament. Garriga ha negat qualsevol mena de malversació i, a més, ha defensat que mai va ser requerida pel Tribunal Constitucional en res que tingués a veure amb el referèndum. De fet, ha demanat que s'expedeixi un escrit que així ho acrediti.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Una de les claus d'aquest cas gira entorn dels delictes que li imputen. Formalment, Garriga segueix processada per desobediència i malversació, però tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat ja s'han mostrat partidaris que només sigui jutjada per desobediència. El matís és important perquè en el cas que fos condemnada, si només ho fos per desobediència, s'enfrontaria a una pena d'inhabilitació però no de presó.

Aquest dilluns un dels punts de la seva declaració s'ha centrat precisament en la qüestió de la malversació, segons fonts jurídiques. Una de les qüestions que s'investiguen és la seva participació en l'habilitació d'una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per acollir un call center abans de la jornada del referèndum. Segons la interlocutòria de processament, Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, que fan un total de 70.390 euros més IVA.

La consellera ha al·legat que la inversió en aquesta nau estava plenament justificada perquè la Generalitat no disposava d'un espai d'aquestes característiques. A més, ha afegit que després es va fer servir per a les eleccions del desembre del 2017 –convocades per l'Estat en aplicació del 155– i més endavant per lluitar contra la pandèmia com a centre on hi havia ubicats els rastrejadors. De fet, actualment centralitza el 061. Garriga només ha respost a la seva advocada. El cas probablement arribarà a judici, però ara per ara el més probable és que la jutgin per desobediència i, finalment, caigui la malversació.

Suport a les portes del tribunal

Com ja s'ha convertit en habitual en aquests casos, aquest dilluns partits i entitats independentistes han anat fins a les portes del tribunal a donar-li suport. S'han vist diversos membres del Govern com Laura Vilagrà, Roger Torrent, Tània Verge i Josep Gonzàlez-Cambray, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i també representants d'ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l'ANC. Borràs ha expressat el seu suport a la consellera i ha destacat que amb processos judicials com aquest es demostra que "aquest és el diàleg que vol l'Estat". En definitiva, una mostra de suport a la consellera però a la vegada una crítica implícita a l'estratègia negociadora per la qual aposta ERC, el partit de Garriga.

La consellera Garriga rebent el suport de diputats i dirigents de l'independentisme.

També ha expressat el seu suport a través de les xarxes el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha lamentat que encara es manté la "repressió política i judicial" contra l'independentisme. "La injustícia ens impulsa a continuar lluitant amb determinació pel nostre objectiu: amnistia, autodeterminació i independència", ha dit. Aragonès té dos consellers del seu gabinet amb causes obertes –vinculades amb el Procés– que podrien acabar amb inhabilitació. Una és Garriga, l'altre és Torrent per la seva etapa com a president del Parlament.

stats