El conseller de l'Interior demana que l'Estat deixi exercir als Mossos les competències antiterroristes
Jordi Jané insisteix en la demanda perquè la Policia de Catalunya s'incorpori a la mesa del Consell Nacional de Seguretat de l'Estat que determina el nivell d'alarma davant el risc terrorista
BarcelonaEl conseller de l'Interior, Jordi Jané, ha reclamat que l'Estat deixi exercir als Mossos d'Esquadra les competències pròpies en matèria de lluita antiterrorista. En declaracions al canal 3/24, Janer ha recordat que és precisament una llei orgànica de l'Estat, l'Estatut, que atorga a la Policia de Catalunya les competències en matèria de lluita contra el crim i el terrorisme. "No hem de demanar permís a ningú per exercir les competències pròpies", ha dit també Jané aquest diumenge al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio, per bé que també ha reclamat a l'Estat que tingui present l'ordenament competencial vigent.
Per això, ha considerat que seria "lògic" que l'Estat integri la Generalitat i els Mossos d'Esquadra en la mesa del Consell Nacional de Seguretat de l'Estat que determina el nivell d'alarma davant el risc terrorista i per tal que la informació flueixi amb la màxima eficàcia entre la Policia de Catalunya i els cossos i forces de seguretat de l'Estat. I per evitar, així, casos com el del sabotatge per part de la Policia NacionalsabotatgePolicia Nacional d'una operació antiterrorista dels Mossos. De fet, segons Jané, el Govern va enviar aquest estiu una "proposta" per escrit a l'Estat, que encara no ha rebut resposta, per avançar en aquesta direcció.
"No hi ha res pitjor que en temes de terrorisme algú es guardés la informació com si fossin compartiments estancs ", ha alertat Jané, que veu mancances encara pel que fa als fluxos informatius entre cossos policials. El conseller ha detallat que a Catalunya els Mossos tenen identificats 750 punts susceptibles de ser atacats.
Alerta màxima
Jané ha explicat que l'alerta policial per risc terrorista no s'eleva al nivell cinc perquè correspondria directament a un "estat d'emergència" i risc imminent d'atemptat que ara, diu, no es dóna. El nivell quatre correspon a un risc "molt probable", però no imminent, d'atemptat. De fet, el nivell quatre es manté a Catalunya des dels atemptats de 'Charlie Hebdo'.