El camí del Consell de Transició cap als comicis “extraordinaris”

BarcelonaArtur Mas sempre es refereix amb els mateixos termes a les plebiscitàries: “Són comicis ordinaris que els partits poden convertir en plebiscitaris”. És la via més probable per seguir amb el procés després de la consulta alternativa del 9-N i de la negativa -ja en són unes quantes- de l’Estat a negociar un referèndum. L’enèsim no a la consulta “legal i acordada” centra les converses del president amb els partits favorables al dret a decidir per consensuar el full de ruta marcat per les plebiscitàries. La “consulta definitiva” ja va ser abordada en el primer informe que el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va entregar al Govern el juliol del 2013. Què seria una convocatòria així? “En l’actual context, unes eleccions podrien tenir caràcter plebiscitari si un cop convocades pel president els partits les afrontessin en els programes i en la campanya amb l’objectiu polític fonamental d’obtenir un pronunciament clar sobre la independència”. Traducció: obtenir dels ciutadans un mandat clar per bastir un estat independent. El CATN considerava ja el juliol del 2013 -quan no hi havia data ni pregunta acordades- que les plebiscitàries eren la via alternativa “més adient” per saber la posició dels catalans.

Amb quins arguments ho defensen els assessors de Mas? “Es poden invocar arguments de legalitat, d’eficàcia i de respecte al principi democràtic”. El decret de convocatòria hauria de ser “idèntic” al de les eleccions ordinàries i s’hauria de limitar a dissoldre el Parlament. “És una via respectuosa amb la legalitat i té garantida la viabilitat pràctica, la participació de tots els ciutadans sense dificultats tècniques i la impossibilitat de deslegitimació dels resultats”. El CATN considera que unes eleccions així són més eficaces que demanar la mediació internacional perquè “permetrien saber ràpidament la voluntat del poble”.

Els assessors de Mas són més partidaris de les plebiscitàries que de la declaració unilateral d’independència (DUI) perquè consideren que el Parlament actual no va ser triat amb aquest mandat sinó amb el de fer una consulta.

Les vies d’impugnació

El CATN no fa cap referència a la llista unitària, una demanda que Mas fa als partits sobiranistes. Sí que parla, en canvi, d’impugnacions. “Només podrien dirigir-se contra l’acte de convocatòria, i no pel contingut, sinó com a conseqüència dels programes presentats per alguna candidatura o per declaracions i acords de membres del Govern o del Parlament”. És l’argument que fa servir el CATN per advertir d’una hipotètica suspensió. Tècnicament, com es podria fer? “Les vies processals per impugnar la convocatòria serien el recurs contenciós administratiu o la impugnació al TC”. Els tribunals haurien d’anul·lar la convocatòria no pel contingut del decret, sinó com a conseqüència dels “actes aliens” a la convocatòria, “posteriors o coetanis”.

Els arguments que es podrien fer servir es basarien en el “suposat frau de llei” derivat del fet que una part dels partits amb àmplia representació al Parlament dissolt, en lloc d’oferir alternatives de govern sobre totes les qüestions, “es limitarien a una única qüestió sense pronunciar-se sobre la resta, i això vulneraria el dret dels ciutadans a participar en assumptes públics”. El “frau de llei” tindria en compte el “presumpte caràcter inconstitucional” de l’objecte plebiscitari -la independència-, en la mesura que es podria entendre que “pressuposaria la sobirania del poble català per decidir” -amb vulneració de l’article 1.2 de la Constitució- i que atemptaria contra la unitat d’Espanya.

“És clara la debilitat d’aquests arguments, sobretot si es té present que l’oferta electoral és un punt culminant de la democràcia”, conclou el CATN, que també adverteix de la invocació de l’article 155 de la Constitució en cas que l’Estat renunciés a impugnar les eleccions plebiscitàries davant els tribunals.

Autoinculpació davant la querella imminent

Els partits sobiranistes van aprovar ahir, a instàncies de la CUP, una moció per “autoinculpar-se” per l’organització del 9-N en la qual van rebutjar qualsevol intent de criminalitzar i judicialitzar el president de la Generalitat, Artur Mas, i altres membres de l’executiu català. La moció arriba tenint en compte que la Fiscalia presentarà de manera imminent una querella contra ell. També van sol·licitar la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per haver-se “extralimitat” i haver “amenaçat” ajuntaments i directors d’institut per bloquejar el 9-N. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van fer pinya. Tot i això, ICV-EUiA no va donar suport a la creació d’un grup de treball per debatre com hauria de ser el procés constituent.