El Consell per la República s'ofereix a fer canvis en el funcionament per desencallar la negociació

Un dia abans del segon debat d'investidura, el Consell per la República mou fitxa: s'ofereix a reformular la seva governança per tal d'incloure la direcció estratègica del Procés. A través d'un comunicat, assegura que el Consell ha de ser la "institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a què ens vam comprometre a partir del resultat del referèndum", però compra a Esquerra i la CUP –que recelen d'aquest ens– que s'han de fer "modificacions" en el seu funcionament.

Per fer-ho, s''ofereix un "diàleg bilateral" amb els màxims dirigents dels republicans –el president, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira–; el secretari general de Junts, Jordi Sànchez; els representants de la CUP, i els presidents de l'ANC i Òmnium per tal de canviar la seva estructura. En tot cas, també diu que els canvis que s'acordin s'hauran de debatre després dins el Consell i aplicar-los a través del seu reglament.

El paper del Consell per la República fa dies que encalla la investidura de Pere Aragonès, i tot apunta que demà dimarts es tornarà a veure frustrada. Junts vol que sigui el lloc on es pacti l'estratègia del Procés, mentre que Esquerra i la CUP volen un nou òrgan perquè creuen que el Consell és un ens "partidista". En les últimes hores, Esquerra i Junts han continuat abordant aquesta qüestió, amb la idea de trobar una sortida.

Aquest cap de setmana l'Assemblea va fer una proposta –que ja havia enviat prèviament als dos grups– per intentar una síntesi dels posicionaments. Va proposar que la direcció col·legiada de cinc membres –ERC, JxCat, la CUP, l'ANC i Òmnium– que hi ha al preacord de republicans i cupaires s'inclogui dins del Consell per la República. "Manifestem la disponibilitat a debatre aquesta qüestió amb els actors cridats a formar part d'aquesta direcció política col·legiada i, a conseqüència d'aquest debat, modificar tot el que convingui del que ara disposa el reglament del Consell sobre la seva governança i la seva estructura institucional", acaba.

La "legitimitat" del Consell?

En el comunicat, el Consell defensa la seva "legitimitat" per ser l'ens que piloti l'estratègia del Procés. Afirma que va néixer arran del referèndum de l'1 d'Octubre i la declaració d'independència. Per això, diu el comunicat, en la seva etapa "fundacional" va estar format pels exconsellers i l'expresident a l'exili, i recorda que així es va acordar per part de Junts i ERC després de les eleccions del 21 de desembre del 2017. A diferència del que creuen ERC i la CUP, el CxR es considera a si mateix "transversal" per la representació del Govern destituït pel 155, les entitats sobiranistes i els partits independentistes sense representació institucional. També remarca que també ha desenvolupat la seva pròpia estructura: una assemblea de representants amb tots els diputats independentistes, que és qui haurà de nomenar la presidència del Consell, que alhora nomenarà els òrgans de Govern. Aquesta elecció sobre la direcció de l'entitat s'ha de desenvolupar, segons les previsions, al mes de juny.

A parer del Consell, el fet que sigui una entitat privada a Bèlgica és un avantatge: "Actua de manera sobirana i sense dependència de l'Estat, no té cap limitació derivada de les lleis espanyoles i està fora de l'abast de l'acció repressora".

Defensa que el "desbordament democràtic", per ser "exitós", requereix d'una direcció "política" en la qual participin de manera "col·legiada" tots els partits i entitats sobiranistes. "Estem convençuts que aquesta direcció política col·legiada serà més legítima i més eficaç si s'insereix en un marc institucional legítim i eficaç", expressa el comunicat, que defensa que s'inclogui dins del Consell.