El Consell per la República vol "promoure" l'elaboració d'una Constitució catalana al Parlament

BarcelonaMés d'un any després de la seva constitució, el 30 d'octubre del 2018 al Palau de la Generalitat, el Consell per la República ha fet públic aquest dijous un pla d'acció que inclou "promoure" l'elaboració d'una Constitució catalana al Parlament. Del document se'n desprèn que la iniciativa del Debat Constituent pilotat per l'exdiputat Lluís Llach passa a dependre del Consell per la República. Quan aquesta plataforma faci les conclusions –a través d'un eventual debat participatiu ciutadà– sobre com ha de ser la República Catalana, el Consell per la República pretén que aquesta discussió continuï en seu parlamentària –segons el pla–. En tot cas, el document també assumeix que si no es donen les "condicions adequades" al Parlament de Catalunya, es compromet a crear una assemblea constituent.

Aquesta no és l'única iniciativa que el Consell per la República preveu fer al Parlament. Té la intenció, també, de fer propostes legislatives, ja sigui a través dels grups parlamentaris independentistes o a través de la iniciativa legislativa popular (ILP). En teoria, aquestes propostes seran abans objecte de debat entre els membres del Consell –hi ha representats JxCat, ERC, Poble Lliure i Demòcrates, a més de les entitats sobiranistes i persones de la societat civil– i se sotmetran a votació interna dels participants. Una de les eines que el Consell assegura que posarà en marxa és la participació telemàtica dels inscrits, a través d'una aplicació. De moment, segons fonts de la plataforma, els participants no arriben als 100.000, malgrat que l'objectiu inicial era arriba al milió.

Lobi internacional i organització a Catalunya

El Consell fixa com a prioritat ser un lobi internacional del Procés, tant a nivell acadèmic –promovent debats sobre l'autodeterminació i la seva evolució– com de contactes amb polítics d'altres països i de les institucions europees. També té previst "acompanyar les iniciatives jurídiques" que s'emprenguin davant dels tribunals europeus, ja siguin estatals, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

Pel que fa a Catalunya, un dels objectius del Consell és ampliar la base ciutadana afiliada i també organitzar al territori els anomenats Consells Locals per la República. "El creixement de la base ciutadana del Consell és un factor determinant de la força de la seva acció política, així com de la seva capacitat financera, de la qual depèn molt directament la seva capacitat d'actuació", diu el pla, que també obre la inscripció a ciutadans fora de Catalunya que simpatitzin amb el projecte.

Els Consells Locals, afirma el pla, poden ser impulsats per regidors dels municipis, per entitats o per persones individuals, malgrat que demana un "consens ampli" dels agents polítics i socials de la població. És necessari que assumeixin el manifest inicial del Consell i també el pla de treball recentment aprovat.

La criptomoneda, la identitat digital i Fons de la República

Un altre dels flancs que pretén impulsar el Consell per la República és l'econòmic i el financer. Es compromet a donar suport a la campanya de consum estratègica de l'ANC, per prioritzar la despesa en empreses que no siguin de l'Íbex-35. "Cal ser conscients que el consumidor és l’última baula del sistema econòmic i ha d'esdevenir palanca de canvi per a un nou model de producció i consum responsable, orientat a la sostenibilitat dels recursos i a la justícia social", diu el pla.

També es proposa "proporcionar serveis financers" als inscrits al Consell, com criptomonedes o altres "serveis financers". Preveu, alhora, la creació d'un Fons de la República "aprofitant la seguretat jurídica derivada del fet d'estar fora de la jurisdicció espanyola", per donar "robustesa financera" al Consell i "avançar cap a la materialització de la República".

D'altra banda, en una iniciativa semblant a la que també ha impulsat la Generalitat i veta el decret digital de la Moncloa, el Consell vol crear un document digital que acrediti la "pertinença" dels ciutadans que s'hagin inscrit al registre d'aquesta plataforma. Es farà a través de tecnologia blockchain, assegura el pla, per protegir la gestió de les dades.