El Consell per la República crea un "ministeri lliure d'Exteriors"
Puigdemont avisa Aragonès que el retorn dels exiliats no pot ser "un pacte polític" amb l'Estat: "No volem dreceres"
BarcelonaEl Consell per la República ja té un govern, amb Carles Puigdemont al capdavant, una assemblea de representants, amb 121 escons, i ara també una conselleria, "el ministeri lliure d'Exteriors". L'ens amb seu a Waterloo es vol nodrir de "representants arreu del món" que es dedicaran a "explicar el conflicte català". Poden ser voluntaris.
La principal diferència amb el departament d'Acció Exterior de la Generalitat, destaquen des del Consell, és que el ministeri no tindrà limitacions, sinó "la llibertat suficient per explicar coses que el govern autonòmic" no pot fer.
Així ho ha anunciat l'organització liderada per Puigdemont en una roda de premsa des de Brussel·les amb la participació de l'expresident i els membres del Consell Adrià Alsina i Neus Torbisco. "Hem superat el moment fundacional", ha dit Puigdemont, i ha afegit que ho han fet amb més complicacions "externes que internes" –el Consell va ser un dels grans esculls entre Junts i ERC per pactar el nou Govern–. Ara, un dels seus "eixos bàsics" és la internacionalització del conflicte, i ho faran "teixint complicitats amb estats, institucions i organitzacions no governamentals". Tot, en paraules de Torbisco, per fer efectiva la via que Puigdemont ja fa anys que ha encunyat: una confrontació "intel·ligent i efectiva" amb l'Estat.
El Consell, però, creu que aquesta confrontació no la pot fer un Govern que té "una mena de 155 permanent" que el "vigila" i el "limita". "Hem d’assumir una funció que li és prohibida al Govern", ha refermat l'expresident. Un dels primers passos és aquesta "diplomàcia civil" i, per això, l'organització ha obert un formulari perquè persones que estan repartides pel món es puguin fer ambaixadors. En aquest sentit, Adrià Alsina ha explicat que estan "en contacte" amb el departament d'Acció Exterior i que no li volen fer la "competència". "El Consell mai vol substituir el Govern", ha dit Puigdemont. El departament d'Exteriors, liderat per Victòria Alsina -proposada per Junts-, tenia coneixement d'aquesta iniciativa i, en declaracions a l'ACN, Alsina assegura que veu marge per a la "complementarietat" entre la seva conselleria i el "ministeri lliure" del Consell. Alhora, ha afirmat que "hi ha temes que és més convenient liderar-los des del Govern i altres des de la societat civil".
Amb aquesta eina, el Consell vol obtenir "reconeixement internacional" a la causa independentista, tot i que Puigdemont ha assegurat que el ministeri encara serà més útil quan "es consolidi el fracàs de la taula de diàleg" i s'hagi d'entrar "en un escenari de confrontació". L'expresident, però, no ha volgut posar terminis a la negociació, si bé ja l'ha donat per amortitzada. Amb tot, després de la crida a la unitat independentista del president, Pere Aragonès, en la conferència de dilluns, Puigdemont ha advocat per crear un espai "on tot l'independentisme es posi d'acord" i ha defensat un "lideratge coral".
La fi de l'exili no pot ser un pacte polític amb l'Estat
A diferència del que va fer aquest dimarts el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, Puigdemont –que ha rebut una trucada del mateix Aragonès– no ha entrat a criticar el discurs del president, però sí que li ha advertit que la fi de l'exili no pot ser "un pacte polític" amb l'Estat. Aquest ha sigut el seu missatge després que el cap de l'executiu demanés a la Moncloa que l'abordatge del conflicte comenci per retirar les causes contra els exiliats. La resposta de l'expresident és clara: "No volem dreceres, demanem explícitament que no es busquin solucions personals a la situació personal dels exiliats. El nostre retorn ha de descansar en una victòria dels drets fonamentals". Poc després, Puigdemont ha volgut posar en valor la feina feta des de Waterloo: "L’exili és un element polític clau".
D'altra banda, escudant-se en el fet que es tractava d'un acte del Consell per la República, Puigdemont ha evitat valorar tant la gestió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, del cas Juvillà com els efectes de la pèrdua de l'escó en l'estratègia de confrontació abanderada per Junts. Sobre l'acta de Juvillà ha dit que els ajudarà a internacionalitzar "l'abús" de l'Estat, i davant el fracàs de la desobediència, ha contestat que qui hauria de respondre és "la portaveu de JxCat". Durant totes aquestes setmanes no s'ha sentit cap valoració del cas per part de Puigdemont, que ara fa uns dies es va reunir amb Borràs a Brussel·les.