El Consell per la República arrenca reclamant unitat

Brussel·les“Unitat” -i no “independència”- va ser el clam més contundent entre el miler de persones que es van desplaçar ahir fins a Brussel·les per assistir a la posada en marxa del Consell per la República. I tots els presents n’eren conscients. El nou ens privat, impulsat per Carles Puigdemont, va arrencar preocupat per la unitat de l’independentisme. Va ser el mateix expresident de la Generalitat qui va provocar els crits del públic: “Hi ha un clam d’unitat que recorre Catalunya i l’hauríem d’escoltar”. I els assistents van recollir el guant per reivindicar la unitat al Teatre Reial Flamenc KVS, especialment quan es va plasmar a l’escenari. Hi van pujar representants dels exiliats, diputats i consellers de JxCat i ERC, i també membres de l’ANC i de Demòcrates per Cataluya -Òmnium hi era però els seus representants es van quedar al pati de butaques.

Però les abraçades no amagaven que els independentistes encara estan lluny de refer res que s’assembli a un full de ruta unitari. Ahir, a més, faltava la CUP, que ja va deixar clar abans de l’acte que el Consell per la República, als seus ulls, només alimenta un “discurs simbòlic”. La resposta des de Bèlgica no va trigar a arribar. “No serà retòrica, no serà simbolisme, serà acció”, va dir tan bon punt va començar a parlar l’exconseller de Salut Toni Comín. I Puigdemont també va avisar -tant a la CUP com a la resta de forces independentistes- que, sense unitat, els representants polítics no tindran “prou autoritat moral per dir què s’ha de fer”.

Sacrificis com a Eslovènia

Fins que se celebrin les primeres eleccions del Consell -d’aquí a entre sis i dotze mesos o quan arribi al milió d’inscrits- serà Puigdemont qui piloti l’ens amb què ahir es va comprometre a “arribar allà on les institucions catalanes no poden arribar”. I això que el president del Govern, Quim Torra, que acabava d’aterrar d’un viatge oficial a Eslovènia, es va mostrar disposat “a tot”. “Els eslovens ho van tenir clar. Van decidir determinar-se i tirar endavant en el camí cap a la llibertat amb totes les conseqüències fins a aconseguir-ho. Fem com ells, proposem-nos-ho. No hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures”, va subratllar. A Eslovènia, amb un 90% de suport i un exèrcit propi, van aconseguir la independència el 1991 després d’una guerra de deu dies contra l’exèrcit iugoslau. Abans, Comín havia esbossat alguns dels sacrificis que hauran de fer els catalans si volen assolir la independència. “El tram que queda per arribar fins al final és dramàtic”, va dir en referència a la repressió que està convençut que aplicarà l’Estat. I va afegir: “Ja és hora de pagar el preu alt, injust i inevitable de la nostra llibertat; només si estem disposats a pagar aquest preu serem lliures”. Societat Civil Catalana no va trigar a piular: “S’estan demanant morts”.

La crisi a Interior

El Consell s’ha marcat l’objectiu d’internacionalitzar el Procés i crear una proposta de Constitució per a la República. Arrenca sota el marc legal belga, amb un finançament privat i sense cap vinculació orgànica ni amb la Generalitat ni amb el Parlament, tot i que hi haurà diputats que formaran part de l’assemblea del Consell. Ahir hi havia 40.098 persones inscrites.

Amb Torra va viatjar part del Govern, inclòs el vicepresident Pere Aragonès. Però el president ja és a Barcelona -on avui comença un dejuni de dos dies- per enfrontar-se als problemes que hi ha sobre la taula. “Buch, dimissió!”, es va sentir com un crit aïllat en un moment durant l’acte a Brussel·les. Torra es reuneix avui amb el conseller d’Interior per abordar la crisi de les càrregues de dijous amb un nou desafiament sobre la taula: la incapacitat per controlar els CDR, que ahir van tornar a tallar carreteres davant la mirada dels Mossos.

Qui constituirà el consell fundacional?

De moment, Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; Elisenda Paluzie (ANC); Toni Castellà (Demòcrates); l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, i l’advocada Neus Torbisco.

Per què la CUP no en vol formar part?

Considera que “alimenta el discurs simbòlic a l’exterior i no afronta [...] l’exercici del dret a l’autodeterminació al territori”. També critica que l’organisme no té mecanismes de control democràtics.

Quines accions emprendrà el Consell?

Impulsarà iniciatives legislatives ciutadanes a Espanya i a la UE. Buscarà un seguiment expert i acurat dels judicis de l’1-O a l’exterior. Es farà un llibre blanc sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Què és una iniciativa ciutadana europea?

El Consell buscarà un milió de firmes a 7 estats diferents de la UE per intentar activar l’article 7 del tractat de la Unió, que desactivaria els drets d’Espanya per incompliment reiterat dels fonaments europeus.