El consell de ministres de Pedro Sánchez a l’ombra

MadridA diferència dels ministres, avesats a l'exposició mediàtica, a la Moncloa hi ha un equip de cares desconegudes per al gran públic que assessora Pedro Sánchez i que té fins i tot més poder. Es tracta del gabinet de la presidència del govern espanyol, des de fa dues setmanes liderat per Diego Rubio (Càceres, 1986), que simbolitza la nova empremta que el cap de l'executiu de l'Estat vol donar al que queda de legislatura. Es tracta d'un perfil acadèmic i amb experiència internacional que va arribar a la Moncloa l'any 2019 de la mà d'Iván Redondo —el primer cap de gabinet de Sánchez quan va accedir al govern espanyol— per elaborar el document Espanya 2050. És a dir, per imaginar el futur. Rubio ha estat els últims anys el sherpa de Sánchez a Europa, un rol especialment rellevant l'any passat quan va ostentar la presidència rotatòria de la UE.

Aquest dimarts el consell de ministres va aprovar alguns nomenaments destacats de l'estructura presidencial: Rubio ha situat com a director adjunt Ángel Alonso, un altre mil·lennialmarcadament tècnic. Periodista i antropòleg, va completar la seva formació amb un màster en seguretat internacional a Georgetown, va ser director de gabinet del secretari general de l'OCDE, consultor del Banc Mundial a Washington i, entre altres coses, va treballar com a vicedegà a l'Escola de Polítiques, Economia i Afers Globals de la IE University. Allà va coincidir amb Rubio, que també era docent a la Universitat d'Oxford i assessor a les Nacions Unides i la Comissió Europea. Els altres dos perfils de nova fornada són Borja Monreal, director del departament de polítiques públiques, i José Rama, director del departament d'anàlisi territorial. A més, destaca la incorporació de l'exsecretària d'estat de Sanitat Silvia Calzón com a directora del departament d'atenció i resposta ciutadana.

"En un moment sense eleccions a l'horitzó, entra aquesta generació jove d'acció reposada de govern per anar a qüestions de fons. És gent que està més a les idees i menys a la batalla", resumeixen fonts de la Moncloa consultades per l'ARA. Les principals sortides han estat la de l'anterior director de gabinet i del director adjunt, Óscar López i Antonio Hernando, dos homes veterans del partit. Ara la connexió amb el PSOE es manté amb la figura de Francisco Salazar, que passa a ser secretari general de coordinació institucional (vegeu el gràfic adjunt).

El model de la "desconfiança"

Des de Felipe González, l'organigrama de la Moncloa ha sigut així d'ampli en el terreny quantitatiu —són centenars de persones si es compten alts càrrecs i assessors— i el que ha anat canviant és la seva composició i els àmbits a què es vol donar més prioritat. Per exemple, Sánchez va rebaixar l'Oficina d'Afers Econòmics i G-20 l'any 2018, però el novembre de l'any passat va tornar a donar-li aquesta categoria superior, i el seu responsable, Manuel de la Rocha, va elevar el seu rang a secretari d'estat, el mateix que tenen el director de gabinet i el secretari d'estat de comunicació, Francesc Vallès.

"Es diu que hi ha dos models: el britànic, basat en la confiança en els ministres, i el francès, que desconfia dels ministres i ho vigila tot. És una mena de govern a l'ombra", explica a l'ARA el doctor en ciències polítiques i de l'administració per la UAB Carles Ramió. Segons l'expert és una bona elecció tenir un gabinet gran en un model "presidencialista" perquè permet al líder tenir "canals d'informació alternatius als ministeris", que acostumen a mirar-se més el melic i no tenen una perspectiva global. Això sempre ha comportat tensions i un exemple és la poca sintonia que tenien el ministre d'Economia de Zapatero, Pedro Solbes, i el director de l'oficina econòmica, Miguel Sebastián.

Les funcions del gabinet estan regulades per llei, però no són acotades: és un òrgan "d'assistència política i tècnica del president del govern" i que té com a missió "proporcionar la informació necessària per a l'exercici de les seves funcions". Més enllà de l'assessorament en polítiques públiques, també inclou qüestions de seguretat i protocol. El director del gabinet lidera tota aquesta estructura, cosa que el converteix en un càrrec més important que els ministres, anota Ramió, amb l'excepció d'alguna vicepresidència. El nucli dur de Sánchez per a qüestions polítiques són la vicepresidenta primera, María Jesús Montero; el ministre de la Presidència, Félix Bolaños; i el número 3 del PSOE, Santos Cerdán. Però l'acció de govern es coordina al comitè de direcció del gabinet de la presidència, una unitat que Sánchez va crear l'any 2021 i que està integrada pel director —Diego Rubio—, el director adjunt —Ángel Alonso—, el secretari d'estat de comunicació —Francesc Vallès— i la secretària general de la presidència —Judit González Pedraz.