La Moncloa es dona un any per limitar els aforaments

L’avantprojecte de llei no toca els càrrecs públics autonòmics

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres d'aquest divendres
Mariona Ferrer I Fornells
30/11/2018
3 min

MadridQuan falten només sis dies per al 40è aniversari de la Constitució, el consell de ministres va tramitar ahir finalment l’avantprojecte de llei de reforma de la carta magna per limitar els aforaments. Un anunci que Pedro Sánchez va fer a so de bombo i platerets a finals de setembre per intentar contrarestar la polèmica per la seva tesi i la dimissió de la ministra Carmen Montón. Llavors va prometre que la reforma seria exprés, en només 60 dies. Però més de dos mesos després el més calent és a l’aigüera. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va donar ahir el tret de sortida a la mesura, però no va parlar en cap moment de reforma exprés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara l’executiu es dona “un any de termini” perquè entri en vigor -si aconsegueix els suports suficients- i ja ha renunciat a obligar les comunitats a modificar els seus estatuts perquè limitin també els aforaments dels càrrecs polítics autonòmics. Sánchez iniciarà “en els pròxims dies” una ronda de contactes amb la resta de partits, però l’avantprojecte de llei no es debatrà al Congrés fins almenys el febrer. El Consell General del Poder Judicial té ara un mes per posicionar-se i, com que el gener no és hàbil per a les Corts -no hi ha plens-, l’inici de la tramitació s’allargarà molt més del que va anunciar el president espanyol.

Amb tot, continua tractant-se d’una reforma molt limitada. La modificació només està pensada per afectar un 0,25% del total d’aforats que hi ha a l’Estat: el president del govern espanyol, tot el seu gabinet, els diputats del Congrés i els senadors. Un total de 635 persones, una xifra que contrasta amb el gairebé quart de milió que hi ha al conjunt d’Espanya -232.000 pertanyen als cossos i forces de seguretat de l’Estat-. A més, l’aforament dels polítics estatals es limitarà a l’exercici de les seves funcions i no s’establirà cap llista de casos de corrupció que haurien de jutjar-se en els tribunals ordinaris. És a dir, el cas del màster del líder del PP, Pablo Casado -previ al seu càrrec a les Corts-, s’hauria d’investigar en la justícia ordinària, però qualsevol cas de prevaricació mentre algú és diputat es jutjaria al Suprem.

Calvo -que ha pilotat la iniciativa- va assenyalar ahir després del consell de ministres que, malgrat tractar-se d’una “reforma quantitativament petita”, políticament és “molt important” perquè l’aforament passarà a circumscriure’s “estrictament a les funcions del càrrec”. En concret, la proposta és que es modifiquin els articles 71.3 i 102.1 de la Constitució perquè s’estableixi que el TS serà l’encarregat de portar les causes contra el president i el govern espanyol, els diputats i els senadors “pels delictes comesos en l’exercici de les seves funcions”.

El govern espanyol va assegurar que havia seguit fil per randa les recomanacions del Consell d’Estat, que li va enviar una proposta de reforma fa quinze dies, però al final ha acabat descartant limitar els aforaments autonòmics. Ho deixarà al criteri de cada govern i Parlament, i confia que posant “el llistó de l’ètica molt alt” a escala estatal s’acabarà revisant i “harmonitzant” la situació d’acord amb la Constitució. De fet, les Canàries ja han suprimit els aforaments autonòmics i Cantàbria i Múrcia estan a punt de fer el mateix. Calvo també va afirmar que l’objectiu és que Espanya deixi de ser una excepció europea en aquesta matèria i s’homologui a la resta de països. Però encara estarà lluny de la mitjana europea si no suprimeix la protecció especial a la judicatura i els cossos de seguretat.

Crítiques del PP i Ciutadans

Però la reforma serà paper mullat si Sánchez no obté l’aval del PP. Necessita el suport d’almenys tres cinquenes parts del Congrés, i també del Senat -on els populars tenen majoria absoluta-. A més, Podem ja va avançar al setembre que demanaria la celebració d’un referèndum. La vicepresidenta espanyola va dir que no s’hi oposaria pel que fa als aforaments, però Pablo Iglesias també demana que s’acabi amb la inviolabilitat del rei i els aforaments a la casa reial -que la Moncloa ha descartat tocar-. Pablo Casado no va voler mullar-se i va dir que no fa falta “obrir en canal” la Constitució per acabar amb la corrupció.

stats