El Consell de Garanties ja va tombar el referèndum el 2010
El PSC, el PP i C’s recorren la partida pressupostària
Barcelona¿El referèndum d’independència -pactat o unilateral- té cabuda als pressupostos de la Generalitat? És la pregunta que el PSC, C’s i el PP volen que respongui el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que la setmana que ve tindrà els tres recursos contra la llei de pressupostos sobre la taula. No serà, però, la primera vegada que l’òrgan consultiu es posiciona sobre el procés sobiranista. Ho ha fet de manera recurrent durant els últims anys, especialment el 2014, tot i que ja el 2010 va haver de resoldre sobre una petició ciutadana de referèndum d’independència promoguda, entre d’altres, per l’exdiputat Alfons López Tena. “La proposta de consulta popular per via de referèndum sobre la independència de la nació catalana és contrària a l’Estatut”, va dictaminar aleshores.
Per què? La pregunta plantejada pels promotors era la mateixa que s’havia fet servir en les consultes populars. Feia referència explícita a la independència i reclamava una resposta binària: “¿Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?” El CGE va situar “clarament fora de la competència autonòmica” la pregunta. L’òrgan consultiu va apuntar que no es podia consultar directament sobre la independència, sobre la qual el Govern no té competència legal, sinó que calia preguntar sobre la reforma de la Constitució espanyola. La mesa del Parlament va acceptar el dictamen del CGE i, per unanimitat, CiU, ERC, ICV-EUiA, el PSC i el PP van rebutjar que es tramités la proposta.
Diners per a la consulta
Durant el pròxim mes, el Consell de Garanties no haurà de resoldre sobre la constitucionalitat de la convocatòria del referèndum -encara sense data-, sinó sobre la referència que en fan els pressupostos del 2017. El PSC, el PP i C’s estan convençuts que el compromís explícit per finançar el referèndum sobrepassa les competències de la Generalitat, encara que el Govern defensi que la via pactada no ha sigut anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC).
El 2014 el CGE va haver de dirimir una qüestió similar a petició del PP. El projecte de pressupostos no feia una referència explícita a la consulta del 9-N, però reservava una partida oberta a “processos electorals i consultes populars”. El Consell de Garanties va acabar avalant els pressupostos en entendre que no es podia “predeterminar” que la partida en qüestió acabés finançant una consulta “contrària a l’ordenament constitucional”.
Les estructures d’estat
La llei de mesures fiscals i financeres que acompanyava els pressupostos del 2014 també va ser subjecte del recurs del PP perquè incorporaven algunes de les anomenades estructures d’estat. El CGE va considerar inconstitucional l’impuls d’una llei tributària que pretenia preparar Catalunya per gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar tots els impostos; l’elaboració d’un inventari d’actius i passius per distribuir amb l’Estat en cas d’independència; la redacció del projecte de llei de seguretat nuclear, i la possibilitat que la Generalitat assumís eventualment les competències en energia, telecomunicacions i transport ferroviari.
En els últims anys, el Consell de Garanties ha dictaminat que les estructures d’estat no es poden desenvolupar en el marc autonòmic, que la Generalitat no pot convocar referèndums i que, en les consultes, no es pot preguntar directament sobre la independència. El Govern n’és conscient, però també sap que l’opinió del CGE és merament consultiva i no vinculant.