El Consell de Garanties avala els nous impostos de la llei d'acompanyament però veu inconstitucionals dos articles

BarcelonaDesprés de validar la setmana passada els pressupostos de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha fet públic aquest divendres el dictamen sobre la llei d'acompanyament dels pressupostos. Una resolució que respon al recurs presentat per Ciutadans i que avala els nous impostos i modificacions fiscals pactades entre el Govern i els comuns -només aconsella acotar millor la bonificació de part de l'impost de successions- però que qüestiona un altre dels pactes a què, tal com va avançar l'ARA, havien arribat l'executiu català i Catalunya en Comú: segons l'ens consultiu, el canvi legal que promovia la llei d'acompanyament per legitimar que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es personessin com a acusació popular en causes judicials és inconstitucional.

Així doncs, el dictamen del Consell de Garanties -que no és vinculant- avala l'article de la llei que permet a l'Ajuntament de Barcelona fixar un recàrrec màxim de 4 euros sobre la taxa turística. El CGE també beneeix la modificació de l'impost de successions -que redueix algunes de les bonificacions existents per augmentar la recaptació-, si bé aconsella modificar-ne el redactat per diferenciar millor entre associacions d'interès general i d'interès particular perquè aquestes últimes no tinguin els mateixos beneficis que les primeres.

Dubtes sobre el paper de la Generalitat i l'Ajuntament com a acusació popular

On sí que veu indicis d'inconstitucionalitat el Consell de Garanties és en l'article 83 quater de la llei d'acompanyament. Segons l'ens consultiu, aquest article pactat entre el Govern i els comuns vulnera l'article 125 de la Constitució, que estableix que són els "ciutadans" els que poden exercir com a acusació popular. Tot i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional també permet que una administració publica assumeixi aquest rol, concreta que només ha de ser en casos "excepcionals". Per això, el CGE interpreta que els articles de la llei d'acompanyament que legitimaven tant el Govern com l'Ajuntament de Barcelona per exercir d'acusació popular en "totes aquelles matèries sobre les quals tingui competència" són poc concrets i atorguen a totes dues administracions una "legitimació general i omnicomprensiva" que vulneraria la Constitució.

L'ens consultiu sí que avala el canvi legal que permet que el Govern assumeixi la defensa del personal de la Generalitat que estigui investigat per delictes contra l'administració pública. D'aquesta manera, l'executiu s'assegura poder defensar els processats de les causes derivades del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Un cop conegut aquest dictamen -aprovat per unanimitat- del Consell de Garanties, els grups tenen ara uns dies per esmenar la llei, que es debatrà conjuntament amb els pressupostos del 2020 en el ple reduït -amb un màxim de 21 participants- que el Parlament celebrarà el divendres 24.