El dictamen del Consell de Garanties evita pronunciar-se sobre la doble pregunta del 9-N

BarcelonaEl Consell de Garanties Estatutàries evita pronunciar-se, en el seu dictamen sobre la llei de consultes, al voltant de si la doble pregunta del 9-N és constitucional o no. El PSC i el PP li havien reclamat que, a més d'establir si la llei de consultes que és a punt d'aprovar el Parlament s'adequa al marc legal, dictaminés si la doble pregunta acordada per les forces del dret a decidir ("Vol que Catalunya esdevingui un estat? I, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?") encaixa dins la Constitució.

El dictamen, però, considera que "no procedeix pronunciar-nos sobre la pregunta", i "no perquè ignorem el context fàctic que envolta la tramitació de la proposició de llei, ni tampoc perquè pretenguem vorejar o eludir una qüestió altament sensible, sinó perquè aquesta abstenció és d'obligat compliment en la mesura que la pregunta en qüestió no es troba inclosa en la proposició que estem examinant". La doble pregunta, aprofundeix el dictamen, és fruit d'un "acord d'índole política" que "a efectes de la nostra tasca consultiva es troba mancat de conseqüències jurídiques i, fins i tot, d'existència en l'esfera del dret".

Sí que avala, però, el format mateix de la doble pregunta. "Pel fet de poder ser composta no implica un model invàlid", afegeix. El Consell de Garanties adverteix, això sí, que la pregunta que es concreti al decret de convocatòria haurà de "complir els requisits de claredat i senzillesa".

Al seu torn els vots particulars dels juristes Pere Jover i Eliseo Aja, proposats pel PSC, Marc Carrillo, promogut per ICV-EUiA, i Carles Jaume, promocionat pel PP, no són coincidents en la literalitat però sí en el fons en el sentit que es vol fer passar per una consulta popular el que en realitat és un referèndum. Jover, vicepresident del CGE, afirma que amb la llei analitzada un i altre "són materialment indistingibles". Evita valorar la legalitat de la pregunta acorda el 12 de desembre però qüestiona obertament la doble pregunta (ja sigui pel 9-N o per qualsevol altra consulta perquè no està d'acord amb excloure de participació a la segona qüestió els que a la primera hagin votat no) i fa una referència al seu valor: "En relació als efectes polítics que pugui tenir la consulta no hi ha cap diferència i en relació al 9-N a ningú se li escapa la magnitud dels efectes polítics i socials que podria produir", sosté en el seu vot particular.

Aja parla de "referèndum simulat" a l'hora de jutjar les consultes populars no refrendàries de la llei analitzada mentre que Carillo i Jaume coincideixen a titllar-les de "referèndum encobert". Carrillo recorda que es pretén una consulta que vulnera els límits constitucionals i afirma que es a una "abstracció dels límits formals que no poden ser ignorats". Jaume sí que entra de ple a la pregunta del 9-N, tal i com havia sol·licitat el PP. "Hi ha una relació causal entre la llei i l'existència de la pregunta que es vol sotmetre a consulta", diu al vot particular el jurista. "La doble pregunta, per més que s'afirmi que no té transcendència jurídica, planteja qüestions [la independència] que ultrapassen les competències de la Generalitat".