El Consell de Garanties avala la nova llei del català a l'escola

BarcelonaVia lliure per a la nova llei del català a l'escola. El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat la legalitat de la norma acordada per ERC, Junts, el PSC i els comuns en resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules. L'endemà que arribés el pacte, Vox, Cs i PP van obligar a ajornar l'aprovació del text al ple del Parlament demanant a aquest òrgan consultiu que es pronunciés. En el dictamen, adoptat per unanimitat, el Consell de Garanties estableix que els articles qüestionats per la triple dreta "no vulneren" ni la Constitució ni l'Estatut, però no es posiciona sobre si la llei respon de forma adequada o no a la sentència del 25%. Sí que destaca, però, que la decisió d'establir percentatges en l'ús de les llengües ha de ser "política" i, per tant, no judicial. Per emetre aquestes conclusions, l'òrgan ha esgotat el termini de set dies hàbils. Com que no ha emès recomanacions, la mesa no ha obert un període d'esmenes i, si tot segueix l'ordre establert, la llei s'aprovarà aquest dimecres.

Si bé l'òrgan no entra a valorar si la llei s'adequa a la sentència del TSJC, sí que considera que el text "estableix un ús més ampli del castellà en el sistema educatiu" del que actualment estava regulat. "La previsió de l’ús curricular d’una llengua suposa reconèixer la possibilitat que s’estengui sobre tot aquest conjunt d’elements que integren el sistema educatiu", sosté. I això, segons l'òrgan consultiu, té una "clara" implicació: se li reconeix al castellà "un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d’aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea". És a dir, que va més enllà de la mateixa classe de castellà. El PSC, que defensa que el castellà "curricular" també és una llengua "d'aprenentatge" –i, per tant, vehicular–, ja ha reivindicat que el dictamen del Consell de Garanties "fa costat" a la seva posició. També la CUP ha afirmat que la resolució "confirma" el que porten temps dient: "La llei representa un retrocés històric, de més de 40 anys", ha dit la diputada Laia Estrada.

Rebuig als percentatges via judicial

En el seu escrit, de 32 pàgines, el Consell de Garanties també deixa clar que la sentència del 25% no ha de vincular la cambra catalana. "La regla del mínim del 25 % d’ús vehicular per a cada una de les llengües oficials no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d’estatutarietat que vinculi el legislador i que, per tant, l’obligui a respectar-la", assegura l'òrgan en l'escrit.

"És fàcilment constatable que ni la Constitució, ni l’Estatut d’Autonomia, ni la legislació bàsica de l’Estat, ni la legislació catalana ni tampoc el Tribunal Constitucional (TC) en les múltiples ocasions en què ha interpretat totes aquestes normes han establert en cap moment aquesta regla, i ni tan sols cap altra de similar per la qual es fixin percentatges concrets de distribució de l’ús de les llengües oficials en l’ensenyament", afegeix el Consell de Garanties.

"La decisió correspon al legislador", insisteix, i avisa que "entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució". Tot i no valorar l'adequació de la nova llei al mandat judicial del 25%, doncs, el CGE conclou que la norma "compleix sobradament les condicions que ha establert el TC".

La dreta ja enfila cap al TC

"M'hauria pogut jugar unes cerveses que el resultat seria aquest", ha dit el portaveu de Vox, Joan Garriga, després de conèixer la decisió. Els propers passos, segons ha assegurat, seran portar la norma al Tribunal Constitucional i querellar-se contra el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. En aquest camí hi trobaran Cs i el PP, que aquest dimarts també han anunciat que recorreran al TC. Tant Nacho Martín Blanco (Cs) com Lorena Roldán (PP) han reiterat que la llei no compleix amb el 25% ni marca el castellà com a llengua vehicular.

"Deixeu de fer el ridícul, deixeu de fer la traveta", ha respost el portaveu dels comuns, David Cid, en referència als intents de paralitzar l'aprovació de la norma per part de la triple dreta. En aquesta línia, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la millor estratègia contra "els que volen el català com a arma de divisió" són els consensos, i tant la dirigent republicana com la portaveu del PSC, Alícia Romero, han acusat Cs, PP i Vox de fer "filibusterisme". "Prefereixo fer filibusterisme que seguidisme a l’independentisme", ha respost Martín Blanco.

Els retrets dels impulsors de la llei contra la triple dreta han vingut precedits de missatges de celebració i satisfacció per part d'ERC, Junts, socialistes i comuns. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que l'executiu no preveia cap altre desenllaç: "Amb la llei a la mà era el que es preveia". "Satisfacció pel resultat", s'hi ha sumat Romero, que ha qualificat l'informe de "clar i contundent". La CUP, al seu torn, ha demanat a l'executiu per boca d'Estrada que retiri la llei o, si no, "que parlin clar i expliquin el que han aprovat".