El Govern avisa que no es retirarà del judici de Can Vies i la CUP recorda que s'hi va comprometre
L'executiu nega que el seu paper en els processos judicials sigui fruit de l'acord i els anticapitalistes ho admeten però apunten que els van notificar el gest en el marc de les negociacions
BarcelonaLa consellera de la Presidència, Neus Munté, ha negat aquest dimarts que existeixi un pacte entre Junts pel Sí i la CUP en virtut del qual el Govern es retirarà de l'acusació en set processos judicials contra activistes. "Voldríem llançar un missatge de tranquil·litat als Mossos. Una línia vermella en l'anàlisi d'aquests supòsits és que hi hagi treballadors públics lesionats, i en aquest cas no hi haurà retirada", ha apuntat Munté, en línia amb el que ha publicat l'ARA aquest dimarts, i ha afegit que les decisions es prendran "una a una".
La retirada en aquestes causes, però, forma part del resultat de les converses, tal com va avançar l'ARA, en el marc de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per garantir la governabilitat a Catalunya. La consellera ha volgut apuntar com a exemple el cas de Can Vies, en el qual el Govern no marxarà de l'acusació.
"El departament d'Interior fa mesos que té una línia de treball en relació a la personació de l'administració en determinats processos judicials. L'administració no ha de comparèixer com a acusació popular tret de dos supòsits: quan hi hagi lesió o menysteniment d'empleats públics o de béns públics", ha insistit Munté.
La CUP celebra la retirada
En aquest sentit, el diputat de la CUP Albert Botran ha considerat en roda de premsa a la tarda una "molt bona notícia, un èxit dels moviments socials i plataformes repressives", les retirades que protagonitzarà la Generalitat. I, si bé ha recordat que va ser la seva formació la que ho va posar sobre la taula –era el punt 33 del seu document de demandes 'Fil a l'agulla'–, ha matisat que no van "condicionar l'acord a aquesta acceptació", ja que no volien "mercadejar".
En aquest sentit, afirma que el gest respon a una "reflexió pròpia del Govern" que els van comunicar en el marc de les negociacions i que la diputada de la CUP Anna Gabriel va agrair durant la investidura. "Entenem que [el gest] ha de ser mirant endavant, emplacem que no es personi en esdeveniments futurs", ha demanat, atès que "la Generalitat no és acusació particular en casos de corrupció, preferents, violència de gènere o d'agressions policials a manifestants".
El cas de Can Vies desapareix del llistat
En tot cas, Botran ha concretat que el cas de Can Vies, del qual ara la Generalitat no es vol retirar, "sí que hi era" entre els set que els van notificar durant les negociacions i, de fet, ha apuntat que els "agradaria que també es retiressin d'aquest cas com ho han fet dels altres", atès que "aquests actes que es jutgen són actes de reivindicació política". "Esperem que reconsiderin aquesta posició, en el cas de Can Vies", ha insistit.
Segons va publicar l'ARA, el Govern es va comprometre davant la CUP a retirar-se de set processos judicials contra activistes. Va ser l’esquerra anticapitalista la que va posar sobre la taula aquesta qüestió –molt sensible tant per a la CUP com per al conjunt de moviments socials.
En concret, la CUP va demanar la "retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts i pendents per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes, atès que l’acusació pública ja correspon a les fiscalies". De fet, tant Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí i un dels negociadors, com el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, van admetre dilluns l'existència del pacte amb la CUP.
La línia vermella de la violència
Després de la publicació d'aquesta informació, representants de Junts pel Sí i del Govern van insistir que hi ha una línia vermella clara: l'executiu no deixarà d’actuar com a part acusadora en els casos en què hi hagi mossos d’esquadra o altres funcionaris lesionats o atacats, o en què s’hagin malmès béns de la Generalitat. L’oposició unionista, però, va carregar contra l’acord i el PP ja va anunciar que en demanarà explicacions. En el ple d'aquest dimectes, de fet, Catalunya Sí que es Pot –que sí que reclamava el gest– també demanarà concrecions a l'executiu.
Sigui com sigui, encara que l’executiu català deixi de ser-hi, el judici seguiria endavant si el ministeri fiscal es manté com a acusació.
