El Consell d'Estat s'ha reunit durant una hora i mitja per analitzar la convocatòria del 9-N

Madrid/BarcelonaJa ha acabat la reunió de la Comissió Permanent del Consell d'Estat per analitzar la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N i emetre dos dictàmens que han de servir de base dels dos recursos d'inconstitucionalitat que el govern espanyol portarà al Tribunal Constitucional. La reunió s'ha allargat una hora i mitja.

El Consell d'Estat ja tenia molt avançats els treballs sobre la llei de consultes, però no sobre el decret de la convocatòria del 9-N que inclou al seu article 2 la porta al dret a decidir que el Tribunal Constitucional va deixar oberta quan va sentenciar contra la proclamació de sobirania del Parlament.

Què és el Consell d'Estat i qui el forma?

"El Consell d'Estat és una de les institucions més antigues d'Espanya. Els seus antecedents poden rastrejar-se fins a l'aula règia de la monarquia visigoda". Amb aquesta pompositat s'autodefineix a la seva pàgina oficial un òrgan que ja existia durant el regnat dels Reis Catòlics. Tot i això, el Consell d'Estat és un organisme exclusivament consultiu que té com a funció principal emetre dictàmens sobre les qüestions que li consulti el president del govern espanyol, els ministres o el president d'una comunitat autònoma.

Per tant, el que fa en definitiva són informes preceptius o facultatius de les lleis i mesures que s'impulsen a l'Estat. Aquests dictàmens no són vinculants, però tenen valor polític. De fet, la mateixa composició de l'òrgan fa que el seu posicionament sigui transcendent. Actualment el president del Consell d'Estat és José Manuel Romay Beccaría, que va ser ministre de Sanitat i Consum durant el primer govern de José María Aznar. Del ple en són membres nats els expresidents del govern espanyol, com José Luis Rodríguez Zapatero, i també personalitats com el fiscal general de l'Estat, el governador del Banc d'Espanya i el president de la Real Academia Española. També en formen part exministres com María Teresa Fernández de la Vega i expresidents i exconsellers autonòmics.

Una reunió particular

Poques vegades una institució de perfil baix, sempre en segon terme, s'ha vist tan il·luminada pels focus dels mitjans com aquest diumenge. No és gens habitual, de fet, que els seus membres -persones que han tingut algun paper destacat en la vida jurídica i política de l'Estat- s'hagin de desplaçar d'urgència, un dia festiu a la seu que hi ha al capdavall de la 'calle Mayor' de Madrid. Els anomenats Consellers Permanents han estat convocats a les 7 de la tarda. Són les vuit persones –més el president– que hauran de decidir si avalen, amb el seu informe, els recursos que presentarà dilluns el govern espanyol al Tribunal Constitucional. A l'executiu de Mariano Rajoy no hi ha cap dubte que serà així.

A la comissió encarregada del dictamen hi ha Landelino Lavilla, polític i jurista nascut a Lleida. Membre de la UCD va ser president del Congrés, ell és el president de la Secció Primera, que ahir a la tarda ja va analitzar la llei de consultes i el decret del 9-N. Entre els qui aquest diumenge també estamparan la seva firma a l'informe hi ha Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució i una de les poques veus conservadores que a Madrid fa temps que clamen per una negociació entre els governs de Catalunya i Espanya. Com a gest simbòlic, va ser a l'última celebració de la Diada a la seu del govern català a la capital espanyol. També en forma part l'exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega, que va viure en primera persona els anys convulsos de negociació de l'Estatut. L'exmà dreta de Rodríguez Zapatero va mantenir sempre una bona entesa política amb l'expresident de la Generalitat José Montilla.

No sempre a gust del govern de torn

Aquesta composició tan variada provoca que els informes no sempre estiguin en sintonia amb el rumb del govern espanyol. Dos exemples oposats. L'any 2006, el Consell d'Estat, aleshores presidit per l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Francisco Ruibio Llorente, va donar suport a l'informe del govern del PSOE sobre la proposta de reforma de la Constitució. Aquesta proposta, que va quedar finalment en paper mullat, plantejava l'eliminació de la preferència masculina en l'accés a la Corona, així com la reforma del Senat.

En canvi, el Consell d'Estat va fer l'any 2004 un informe negatiu de la llei que regula el matrimoni homosexual. Tot i això, el govern Zapatero no va fer cas de l'informe i va portar la llei al Congrés, que la va aprovar l'abril del 2005. L'expresident tenia molt clar que es tracta d'un òrgan consultiu, i va tirar pel dret.