BarcelonaL’impuls de l’ANC de Dinamarca, clau
“El Consell d’Europa hauria d’examinar la qüestió de l’autodeterminació de Catalunya i d’altres regions europees on s’intenti impedir que la població pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació”. Aquest és el primer punt de la moció que ahir va admetre a tràmit el Consell d’Europa, un fet que arriba pocs mesos després que el Parlament danès aprovés una resolució que apostava pel diàleg entre Catalunya i Espanya per resoldre la tensió territorial. Precisament va ser el debat que es va produir al Folketinget -nom del Parlament danès- el que va moure el diputat socialdemòcrata Jacob Lund a elevar aquest debat a l’organisme internacional. Lund, que és membre del grup socialista al Consell d’Europa, va aconseguir 30 firmes, deu més de les necessàries per passar el tràmit i instar el Consell a debatre la moció. El pròxim pas és que la mesa del Consell ratifiqui la moció i la faci arribar a un comitè perquè en prepari un informe. Després, el text es debatrà públicament en el plenari del Consell d’Europa.
La moció demana que el debat sobre la independència de Catalunya es produeixi en un “context de diàleg pacífic i democràtic” i cita els casos del Regne Unit, Dinamarca o Suècia perquè l’estat espanyol en prengui exemple. Aquest pas endavant de la internacionalització del procés és fruit, en bona mesura, de la col·laboració de l’ANC a Dinamarca i del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, amb els diputats del Folketinget. Un dels coordinadors de l’ANC al país escandinau, Carlos Villaro, va afirmar ahir a l’ARA que, “amb ulls europeus”, és “molt difícil” no donar suport a aquesta moció. “No és gens provocativa”, va argumentar.
L’òrgan que tutela els drets humans
Des de l’ANC danesa consideren el sol fet de debatre sobre el procés en un organisme internacional un “èxit absolut”, i amb raó. La independència de Catalunya es tractarà al Consell d’Europa, l’òrgan internacional amb seu a Estrasburg que vetlla pel compliment dels drets humans. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans depèn del Consell d’Europa, que engloba 47 països. El Consell d’Europa no està lligat a la Unió Europea ni té res a veure amb el Consell Europeu, format pels caps d’estat i de govern dels països membres del club comunitari.