El Consell d'Europa reclama alliberar els presos i retirar les euroordres

Brussel·les¿S'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? És el títol de l'informe que ha aprovat aquest dilluns l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa per 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, i que recull en les mateixes 28 pàgines el cas de la persecució dels polítics de la minoria kurda a Turquia i "el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya". El simple fet que el Procés català s'emmarqui dins aquest informe ja és una victòria per al relat de l'independentisme a l'exterior, però el text encara va més enllà i demana indultar o alliberar els presos, retirar les euroordres, retirar les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i no exigir als presos que s'abstinguin de les seves conviccions polítiques a canvi de règims penitenciaris més favorables.

L'informe ha sigut redactat pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que hi ha dedicat més d'un any d'investigació amb visita inclosa a Lledoners. El text és clar en les seves reclamacions, i ho era encara més, però Espanya ha exercit pressió per aconseguir retirar-ne paraules com "amnistia" o "exiliats", a través d'esmenes, segons ha explicat aquest dilluns la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya. Després que la comissió d'Afers Legals del Consell d'Europa aprovés el text ara fa una setmana, el ministeri d'Exteriors va piular que l'informe "avala" l'actuació d'Espanya respecte dels presos, però al mateix temps el govern de Sánchez considera que el text parteix d'un "pecat original", que és "posar en qüestió la llibertat d'expressió dels polítics a Espanya", ha dit la ministra espanyola. Així, mentre destacava les parts del text que suposen un "vot de confiança a l'estat de dret espanyol i la seva independència judicial", González Laya també ha criticat la "incoherència" que a parer seu suposa "demanar-li al poder executiu que s'immisceixi en les decisions del poder judicial".

Dels 324 membres de l'assemblea, 12 són espanyols. Aquests són principalment els responsables de les esmenes presentades al text, que no han progressat en la seva majoria. De fet, una de les parlamentàries és Laura Castel, d'ERC, que ha intentat canviar referèndum "il·legal" per referèndum "no autoritzat" o afegir la reclamació d'amnistia a més de l'alliberament. Per la seva banda, parlamentaris del PP havien proposat una esmena en què també es reclamés respectar el dret de l'oposició a Catalunya. Des del PSOE s'han presentat esmenes per eliminar la petició "d'alliberament" o per retirar les acusacions contra els càrrecs de baix rang acusats en la causa de l'1-O. A més de la polèmica interna i de la pressió que ha exercit el govern espanyol, també hi va haver tres associacions de jutges que van reclamar directament a Sánchez que s'impedís l'aprovació del text, perquè consideren que posa en dubte l'objectivitat de la justícia espanyola.

Durant el debat, el seu ponent s'ha mostrat satisfet de no haver "acontentat" cap de les parts implicades, cosa que ha interpretat com un "bon senyal" de l'equilibri del text. Cilevics ha defensat que "Turquia i Espanya són països molt diferents, però tenen algunes coses en comú" i també ha respost "als col·legues que creuen" que no s'han de pronunciar perquè "interfereixen en la independència judicial": "Els tribunals no estan per sobre de les crítiques", ha deixat anar. Ara bé, el ponent també ha dit que no vol que el seu informe sigui utilitzat "per promoure el separatisme" i ha replicat a la parlamentària d'ERC que el referèndum va ser inconstitucional però que el que és "desproporcionat" i "contrari a l'estat de dret" és el càstig. Als parlamentaris del PP que han defensat que els polítics independentistes no estan empresonats per les seves afirmacions, sinó pels seus actes, el letó ha respost: "Tothom sap que els presos catalans no van incitar a la violència, només van parlar i van organitzar una votació i per això se'ls va condemnar, per tant no puc acceptar l'afirmació que van ser condemnats per fets i no per declaracions".

Sense violència

El text fa equilibris però és contundent respecte a la judicialització del Procés. Defensa que Espanya és una democràcia "vibrant" on "la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal". També assegura que respecta "l'ordre constitucional espanyol" i la independència dels seus tribunals però considera "inqüestionable" que cap dels polítics acusats va "cridar a la violència". Al contrari, continua el text, "també la Fiscalia reconeix que van cridar els manifestants a abstenir-se de qualsevol acte violent". I, al mateix temps que remarca que el referèndum va ser declarat inconstitucional i il·legal, dona la benvinguda a l'anunci de la reforma del delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades" i recorda que les autoritats espanyoles continuen buscant l'extradició de polítics catalans residents en altres països europeus "tot i diversos contratemps als tribunals alemanys, belgues i del Regne Unit".

Immediatament després de la votació, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, han comparegut a la delegació del govern davant la UE a Brussel·les i han qualificat el resultat com l'"avís més rellevant políticament que Europa ha enviat a Espanya fins ara". Puigneró ha anat més enllà i ha criticat els "miniindults" de Sánchez i ha interpretat que "el Consell d'Europa està dient a Espanya que ha d'aplicar l'amnistia".

El Consell d'Europa encara no és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, però hi està relacionat. És l'organització internacional formada per diputats de 47 països. Vetlla pel compliment dels drets humans i també en fa promoció a través de convencions internacionals com ara el conveni per prevenir i combatre la violència contra les dones i la violència domèstica. A través d'organismes independents i especialitzats, fa seguiment dels seus estats membres. No és una institució de la Unió Europea. El Tribunal Europeu dels Drets Humans és l'òrgan judicial permanent que vetlla pel compliment de Conveni Europeu dels Drets Humans. La seu de totes dues institucions és a la ciutat francesa d'Estrasburg.