Els líders dels socialistes i l'esquerra unitària al Consell d'Europa demanen un pronunciament sobre el procés
El diputat danès Jacob Lund reuneix el suport de 30 membres del Consell de 19 països diferents perquè l'organisme discuteixi sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya
BarcelonaEls líders del grup socialista i l'esquerra unitària al Consell d'Europa, Andrea Gross i Tiny Koz, han signat una resolució sobre el procés català que insta l'organisme a debatre sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Gross (del grup socialista) i Koz (esquerra unitària) destaquen entre els trenta signataris de la moció, els quals són de 19 països europeus diferents.
L'impulsor d'aquest debat és Jacob Lund, membre del grup socialista del Consell i diputat danès. Va decidir promoure aquesta resolució i elevar-la a aquest organisme supranacional després que es discutís sobre el procés català al Parlament de Dinamarca.
Entre els diputats que donen suport al debat sobre l'autodeterminació de Catalunya, destaquen representants del Regne Unit, França, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Islàndia, Àustria, Bèlgica, Hongria, Irlanda, Grècia, Estònia, Itàlia, entre altres. La majoria d'ells són del grup socialista —igual que l'impulsor— però també hi ha membres dels liberals (ALDE) i dos del Partit Popular Europeu, Hans Franken, i la irlandesa Olivia Mitchell.
Àlex Saez del PSC és l'únic representant català al Consell d'Europa que ha signat la moció. En aquest organisme també hi són presents Salvador Sedó (UDC) i Jordi Xuclà (CDC).
Al Consell d'Europa hi ha una vintena de representants espanyols, sobretot del PP i del PSOE. Entre la delegació dels populars hi ha l'exministra de Sanitat Ana Mato, que va dimitir del seu càrrec arran de la seva presumpta vinculació amb el cas Gürtel.
"Nacions sense estat"
La moció insta el Consell d'Europa a "examinar la qüestió de l'autodeterminació de Catalunya" i demana que el debat es produeixi en un "context de diàleg pacífic i democràtic", com ha passat, cita textualment, al Regne Unit, Dinamarca o Suècia.
Aquest pas endavant de la internacionalització del procés arriba poc mesos després que el Parlament danès aprovés una resolució que apostava pel diàleg entre Catalunya i Espanya. Va ser precisament aquest debat al Folketinget -el Parlament danès- el que va moure el diputat socialdemòcrata a elevar-lo a l'organisme internacional. L'ANC a Dinamarca manté un estret contacte amb els diputats del Folketinget, i un dels seus impulsors, Carlos Villaro, ja va avisar a l'ARA que "amb ulls europeus", "és molt difícil" no donar suport a aquesta moció, perquè "no és gens provocativa".
Ara la mesa del Consell haurà de ratificar la moció i la farà arribar a un comitè perquè en prepari un informe. Després, el text es debatrà públicament en el plenari del Consell d'Europa, l'òrgan internacional que vetlla pel compliment dels drets humans. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans depèn d'aquest organisme, que engloba 47 països.